Més enllà de la llegenda d’aquell primer ministre xinès que el 1972 va jutjar que encara era “massa aviat” per valorar les conseqüències de la Revolució Francesa –en realitat, Zhou Enlai es referia al Maig del 68 i no al 1789–, la percepció dels temps al colós asiàtic sol diferir força respecte a les urgències occidentals. Almenys, per intentar penetrar en el seu gegantí mercat, amb 1.400 milions d’habitants.
Pedro Sánchez va iniciar ahir una nova gira asiàtica, que el portarà una altra vegada a Pequín per reunir-se amb Xi Jinping divendres. I serà la tercera ocasió en tot just dos anys que el mandatari espanyol visita la capital xinesa –ja hi va anar el març del 2023 i el setembre del 2024– per desplegar sobre el terreny la seva estratègia de diplomàcia política i econòmica. Però a la Moncloa assumeixen que persisteix un enorme desequilibri comercial entre els dos països, a causa de les dificultats d’accés que imposa la Xina. Els resultats, asseguren, són positius; però els avanços s’emmarquen en processos que requereixen molt de temps, dedicació i interlocució directa.
El president ja va posar el focus a la Xina així que va arribar a la Moncloa el 2018, i el novembre d’aquell any ja va rebre Xi en la seva visita d’ Estat a Espanya. Ara continua obstinat a obrir el mercat xinès a les empreses i el comerç espanyol, amb les seves repetides visites al gegant asiàtic, convençut que hi ha grans oportunitats d’expansió encara per explorar. Aquest any, a més, amb el ganxo del 20è aniversari de la firma de l’acord d’associació estratègica que Hu Jintao i José Luis Rodríguez Zapatero van segellar a Madrid el 2005, commemoració davant la qual els Reis també tenen pendent una visita a la Xina, convidats per Xi.
Malgrat que ja és la tercera visita del cap de l’Executiu a Pequín en dos anys, la Xina és un mercat difícil
El nou viatge de Sánchez a la Xina, segons fonts del Govern espanyol, adquireix una rellevància especial en aquesta ocasió, davant la guerra comercial desencadenada per Donald Trump contra el món. L’objectiu del president espanyol és avançar en l’autonomia estratègica oberta, amb aliances amb altres blocs comercials –el Mercosur, l’Índia o la Xina–, per reduir vulnerabilitats i dependències excessives, i diversificar mercats, davant l’amenaçadora estratègia del nou inquilí de la Casa Blanca. Tot i que a la Moncloa adverteixen que no es tracta d’un viatge contra ningú
–amb referència a Trump–, sinó a favor de reforçar aquest impuls comercial global.
El viatge del president a Pequín –en estreta coordinació amb la cúpula de la Unió Europea, segons destaquen a la Moncloa davant les crítiques del PP, encara que de caràcter bilateral– vol, així doncs, apuntalar la posició d’ Espanya a l’immens mercat xinès. En la seva política estratègica, Brussel·les cataloga la Xina com a “soci, competidor i rival sistèmic”, però l’ Executiu espanyol vol posar l’accent en el primer d’aquests conceptes, amb la intenció de reequilibrar les relacions comercials.
Abans de partir, Sánchez deixa encarrilats en tot cas els acords que el Consell de Ministres preveu aprovar avui en la seva absència: els primers decrets del pla de resposta als aranzels de Trump, que després hauran de ser convalidats pel Congrés, i les noves transferències de crèdits –per valor de més de 2.000 milions d’euros– per continuar augmentant la despesa en defensa, que no requereixen l’aval parlamentari.
Per primer cop, un mandatari espanyolva al Vietnam pel 50è aniversari del final dela guerra amb els EUA
La nova gira de Sánchez arrenca al Vietnam, amb escales a Hanoi aquest dimecres i a Ho Chi Minh dijous, abans de la visita oficial de divendres a Pequín, i l’acompanyen el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i el titular d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, amb un grup d’empresaris espanyols. Entre ells, representants de la CEOE, Adif, Indra, Renfe o Talgo.
És el primer viatge al Vietnam d’un president del Govern espanyol –que s’avança a Ursula von der Leyen i Emmanuel Macron, amb pròximes visites previstes–, i l’objectiu polític i econòmic és el mateix que el porta altre cop a la Xina: reforçar les relacions bilaterals i impulsar la penetració comercial en aquest país del sud-est asiàtic, que registra un gran creixement econòmic i té enorme influència a la regió, en ple terratrèmol geopolític per la guerra comercial desplegada per Trump. De fet, els aranzels imposats pel president dels EUA al Vietnam són del 46%, i del 34% a la Xina. I just aquest any es commemora, a més, el 50è aniversari del final de la guerra del Vietnam.
