Els homes tendeixen a dedicar menys temps a les tasques domèstiques que les dones fins i tot quan viuen sols. Les dades sobre l’ús del temps mostren que és una constant a tots els països, tot i que la bretxa varia de manera significativa tant en funció de com és d’igualitària la societat com dels hàbits domèstics: allà on les dones inverteixen més estona en les rutines de casa, els homes també.
Ho revela un estudi fet per Joan García-Román, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics ( CED-UAB) i publicat a Demographic Research , que constata que les desigualtats de gènere respecte a les tasques de casa persisteixen fins i tot a les llars unipersonals, tot i que menys acusades que en altres tipus de convivència. És a dir, que els homes que viuen sols netegen, renten la roba i cuinen menys que les dones que viuen soles, però aquesta diferència és inferior que quan viuen en parella (heterosexual) o en parella amb fills. En el cas espanyol, la bretxa és de 59 minuts. I això que les dones que viuen soles dediquen 40 minuts menys al dia a la neteja, la preparació d’aliments i el rentat de roba que les que viuen amb la seva parella i fills. Per contra, els homes que viuen sols dediquen a aquestes tasques 24 minuts més que els que conviuen.
“Quan vius sol ets responsable de fer-ho tot, però si vius en parella hi ha una altra persona que fa tasques i la feina de més repercuteix sobretot en les dones”, explica García-Román en conversa amb La Vanguardia .
La diferència es va escurçant no perquè ells hi contribueixin molt més, sinó perquè elles fan molt menys
Però per què ells fan menys fins i tot vivint sols si les necessitats són més o menys les mateixes? “Hi ha diferents motius per explicar la diferència, però el que més es detecta en els estudis qualitatius és que l’estàndard de neteja no és el mateix per a tots dos”, respon l’investigador. I afegeix que la clau és com fan les tasques ells i elles i quant fan, “perquè per exemple ells potser cuinen menys perquè mengen fora o van a a casa de la mare”, exemplifica.
En aquest sentit, l’anàlisi transnacional que ha fet García-Román mostra que la bretxa de gènere inferior entre els qui viuen sols es dona en països on les dones dediquen menys temps a les tasques domèstiques perquè, per exemple, hi ha més cultura de menjar a fora de casa i més oferta de menjar preparat, es fa menys èmfasi en la neteja i hi ha més dispositius tecnològics disponibles. Als Estats Units, és de tot just un quart d’hora, i això té a veure amb el fet que allà les dones dediquen una hora i vint minuts al dia a les feines de casa, davant les tres hores que hi inverteixen italianes, romaneses o sèrbies. I els homes hi destinen 48 minuts, lluny dels 122 dels romanesos.
Les desigualtats de gènere més significatives són a Itàlia i Sèrbia, per sobre dels 80 minuts. Al següent grup hi figuren Espanya, Hongria, Grècia i Romania, amb aproximadament una hora de diferència. García-Román explica que sorprèn la situació de Finlàndia i Noruega, reconeguts pel seu igualitarisme dins de les parelles però que, en canvi, no ho mostren entre els que viuen sols. Les dones dediquen 30 minuts més que els homes a les tasques de casa.
Si viuen amb parella i fills, ells hi dediquen 24 minuts menys al dia que els que viuen tots sols; elles, 40 més
L’investigador reconeix que aquesta comparació es veu limitada per l’escassetat de dades harmonitzades i la falta d’informació sobre l’ajuda externa contractada per a la feina domèstica. Perquè, almenys a Espanya, un dels factors que estan contribuint a una igualtat més alta en el repartiment de les feines de casa al si de les parelles és la seva externalització, així com la incorporació d’ajuts tecnològics. “Avui en moltes cases posen el robot aspirador en lloc de dedicar 30 minuts a escombrar”, exemplifica.
En aquest sentit, assegura que la bretxa es va tancant en gran manera perquè es deixen de fer tasques i perquè les dones han rebaixat els seus estàndards d’exigència respecte a les mares i àvies. “No és tant que els homes facin molt més, sinó que elles fan molt menys”, sentencia. L’enquesta de pressupostos de temps de l’ Institut Basc d’ Estadístiques és molt reveladora. En 30 anys la desigualtat en el temps dedicat a la feina domèstica s’ha reduït de 3 hores i 20 minuts a 40 minuts. La contribució dels homes ha crescut 50 minuts i la de les dones ha disminuït una hora i 50 minuts des del 1993, quan ells dedicaven una hora a feines de casa i elles 4 hores i 20 minuts.
