Dos dels dies més feliços de la seva vida han passat en poc més d’un mes. El més recent ha estat el 45è aniversari: “Fa molt que volia ho volia celebrar en gran, però tenia com a por escènica que no vingués ningú: doncs va venir mola gent, amics de fora, de l’escola... Va sortir la Banda de Agaete per sorpresa i vaig ser feliç pel que tenia al voltant: cada ull que mirava era la meva llar, la meva família. Vaig sentir tant d’amor...”. L’altre va ser el 8 de febrer, quan Salva Reina li va dedicar el Goya en un dels discursos més emotius i espontanis que es recorden: “No m’ho esperava. Va ser tan natural i tan bonic. És que tenim un amor tan fort que per mi va ser un somni veure’l allà. Que ha guanyat un Goya! Jo sé la feina que ell té darrere, tot el que penca i com s’estima la professió. De sobte, veure’l allà... I quan em va dedicar aquelles paraules, gairebé em vaig desmaiar, va ser preciós”.
A Kira Miró (Santa Brígida, Gran Canària, 1980) la vida l’està premiant amb amor, amics i més feina que mai: després de l’èxit de la sèrie Perverso ( Prime Video) i Pollos sin cabeza ( HBO Max), ha estrenat les comèdies Odio el verano i Quién es quién , precisament amb Salva Reina, i la podem veure a Machos alfa (Netflix), de què ja roda la quarta temporada. A més a més, és padrina de la vuitena edici ó d’ Ibicine, el Festival de Cinema d’ Eivissa, que se celebra del 6 al 13 d’abril, i té pendent estrenar Cómo hemos llegado a esto i Solos i a l’estiu comença un rodatge nou.
No s’esperava l’emotiva i espontània dedicatòria del seu xicot quan va recollir el Goya per ‘El 47’
“Estic en un moment molt dolç, surfejo una ornada formidable i tant de bo sigui llarga. He tingut pujades, baixades, vertigen i una època força difícil, però per sort ara estic encadenant una cosa rere l’altra”. La Kira va passar una època difícil, cap als 30 anys. Massa gran per fer de joveneta i massa jove per fer de mare. Quan el telèfon no sonava, la va salvar el teatre.
Avui tant fa de jutgessa com d’advocada. “I això m’ha arribat després d’anys d’anhelar papers diferents per poder demostrar que soc molt més camaleònica. Al final, vaig tirar la tovallola, em vaig relaxar i em vaig dir: ‘Mira, gaudiré amb la meva professió i els papers que vinguin seran benvinguts, vull gaudir, que la vida són dos dies’. Pots lluitar, però a la nostra feina depenem de la mirada de l’altre, que t’escullin i et vegin per al seu projecte. Ja pots fer malabars que, si no t’hi veuen, no t’hi veuen”.
A la tercera temporada de Machos alfa , la lletrada a qui encarna troba l’amor en una altra dona, la misteriosa i acabalada Paz Artigas ( Irene Arcos). “La Irene és meravellosa, una companya formidable, una actriu, a part de guapíssima, generosíssima... No podria tenir millor xicota. La vaig veure a El embarcadero i em vaig enamorar d’ella, la vaig veure a Todos mienten i me’n vaig enamorar encara més, i quan em va tocar de xicota, vaig dir: ‘ Bé, no he d’actuar, ja em poses!’”.
Tornant a la seva relació amb Salva Reina, li recordem l’última entrevista a aquest diari: “La ficció em vesteix de núvia perquè si fos per la meva vida... No he passat per l’altar ni ho tinc previst, però no se sap mai”. Ara no hi hauria escapatòria: “Ni voldria tenir-la, però encara no ha sorgit. En realitat ja ens sentim així: per moltes coses internes nostres ja ho estem”.
