Donald Trump ha decidit riure’s del mort i de qui el vetlla.
Malgrat el caos global a les borses, el temor d’una recessió, la por dels ciutadans a l’encariment del dia a dia i les veus amigues que l’avisen del desastre en potència, el president dels Estats Units es mostra ferm en la seva iniciativa de desmantellar el comerç internacional. Dilluns va amenaçar la Xina de portar els aranzels a partir de dimecres fins al 104% i d’imposar un gravamen del 50% que s’afegiria al del 34% que va anunciar inicialment i al 20% previ, si Pequín no retira la seva represàlia d’imposar un 34% als béns dels Estats Units.
A la seva xarxa social va recordar la seva amenaça que qualsevol país que respongués amb aranzels addicionals, per sobre i més enllà dels “que ja hi ha, amb taxes abusives a la nostra nació”, immediatament es trobarà amb aranzels “substancialment més alts”. I es va pronunciar en aquesta línia.
“Si la Xina no retira demà, 8 d’abril, l’increment del 34%, que s’afegeix als seus termes comercials ja abusius, els Estats Units imposaran uns aranzels addicionals del 50%, vàlids a partir del 9 d’abril”, va prometre en el seu missatge.
Si bé va indicar que continuaran les negociacions amb els països que ho han sol·licitat “addicionalment, totes les converses respecte a la reunió sol·licitada per la Xina seran cancel·lades”, va aclarir.
En cas que s’implementés aquesta amenaça, els aranzels a les importacions dels Estats Units des de la Xina tindrien gravàmens que arribarien d’una manera regular al 104% acumulat. Tot i això, alguns productes podrien estar taxats fins al 130%, segons dades elaborades pel Cato Institute.
Aquesta escalada podria resultar en un recàrrec enorme per als importadors que portin als Estats Units roba, telèfons mòbils, productes químics o maquinària des de la Xina, cosa que suposaria en molts casos duplicar el cost de les seves importacions. Els consumidors dels Estats Units van comprar l’any passat 440.000 milions de béns procedents del gegant asiàtic, que és la segona força en importacions per als EUA després de Mèxic.
Després de la caiguda dilluns dels mercats borsaris forans, aquesta nova amenaça de Trump va arribar en plena sessió de Wall Street, en un matí d’autèntica bogeria, volàtil.
La Casa Blanca qualifica de ‘fake news’ el comentari sobre una pausa de tres mesos en l’aplicació de les taxes
La borsa dels Estats Units va obrir molt a la baixa en tots els seus índexs per tercer dia consecutiu, un reflex del que havia passat a l’Àsia o a Europa.
Però després, a mig matí, els índexs van modificar el seu rumb quan va aparèixer la idea que Trump es plantejava d’imposar una pausa de 90 dies en l’aplicació d’aranzels específics a gairebé 60 països.
Unes declaracions a la Fox de Kevin Hassett, assessor econòmic del president, es van interpretar com una possibilitat, tot i que en cap cas no ho va concretar, ni ho va dir clarament.
La Casa Blanca va actuar de seguida i un portaveu va qualificar de fake news la idea d’interrompre la imposició dels anomenats aranzels recíprocs . “No estem buscant una pausa”, va dir després Trump. Va aclarir al despatx oval que uns aranzels po- den ser permanents i uns altres negociables.
El portaveu va recordar les declaracions que va fer Trump diumenge a la nit tornant de Florida, on va gaudir del cap de setmana jugant al golf, en les quals va afirmar que de vegades cal donar una medecina al pacient per curar-lo. Una medecina amargant, van reblar els analistes.
Fins i tot va qualificar de “pregunta estúpida” quan una periodista li va plantejar si l’enfonsament del mercat borsari el podia fer canviar d’opinió i retardar l’aplicació dels aranzels. Segons va explicar, més de mig centenar de països han trucat per negociar. “És una revolució i guanyarem”, va reiterar.
El president sembla no escoltar dades ni raons. Goldman Sachs i JP Morgan van insistir en els seus avisos que cada vegada hi ha més possibilitats de caure en recessió. I fins i tot en estagflació, conjuntura amb alta inflació i una economia estancada, que afectaria l’ ocupació.
Bill Ackman, inversor i amic de Trump, va dir que això era com engegar-se un tret al peu i va afirmar que aquesta política aranzelària equivalia a l’“hivern nuclear econòmic”. “L’economia s’afebleix mentre parlem”, va afirmar Larry Flink, director executiu de Blackrock, dilluns a Nova York. “La majoria de presidents executius amb què parlo creuen que ja estem en recessió”, va remarcar.
Grans directius de Wall Street avisen Trump que “l’economia s’afebleix”
I en una estranya mostra de dissidència, Elon Musk, mà dreta de Trump, va criticar els aranzels i va defensar la llibertat de comerç des d’ X.
