I no em refereixo a la d'octubre del 2024, sinó a la d'abril del 1707. Si de la criminal riuada portem cinc mesos escrivint amb tinta ensangonada, de la criminal derrota d'Almansa que va voler esborrar-nos del mapa com valencians portem més de tres segles aguantant les seves conseqüències. Amb heroisme i resistència de tot un Poble, el valencià, decidit a sobreviure. Sigui per no acabar ofegats davant tanta indolència o sigui per no ser aniquilats pels portaveus antivalencians.
Si l'octubre és el mes alfa dels valencians, amb el naixement del Regne i la conquesta que ens aporta la nostra identitat, l'abril és el mes omega per a l'imaginari simbòlic de la nostra terra, el que es projecta a través de La Desfeta, la derrota en la batalla d'Almansa i el Decret de Nova Planta el fatídic 25 l'abril el 1707, que va posar fi a l'autogovern propi i va edificar les bases de la nostra dissolució com a Poble. Encara així i amb tot, el país dels valencians aguanta i persisteix.
La Batalla d'Almansa, obra de Ricardo Balaca i Orelles Canseco (1862)
I en ocasió d'aquesta ominosa efemèride, l'Associació de Juristes Valencians ha llançat la proposta de derogar simbòlicament aquella norma que va posar fi a les institucions, el dret civil i la integritat territorial valenciana. Des d'aquesta ribera mediterrània plantegem una llei ordinària per a la derogació expressa dels decrets d'abolició dels Furs dels regnes de València i Aragó, i dels decrets de nova planta del regne de Mallorca i el principat de Catalunya.
Una llei breu, però amb un contingut emocional gegant, del qual tan necessitats som en la Comunitat Valenciana… Un article únic: així que pogués conservar alguna vigència, es considera definitivament derogat el Decret de 29 de juny del 1707 en el que pogués afectar a les actuals nacionalitats històriques valenciana i aragonesa, successores institucionalment dels històrics Regnes de València i Aragó; també es consideren definitivament derogats, el Decret de Nova Planta de 28 de novembre del 1715, respecte a l'històric Regne de Mallorca, actual Comunitat Autónoma de les Illes Balears i el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya, de 16 de gener del 1716.
No aconseguim traslladar el malestar i patentar la injustícia en els centres de poder establerts, on es prenen decisions tan injustes per a la gent d'aquesta terra”
El 25 d'Abril del 2025, dia de Les Corts Valencianes i commemoració de la Desfeta d'Almansa, en aquests combats continuem i ens regirem… però no aconseguim traslladar el malestar i patentar la injustícia en els centres de poder establerts, on es prenen decisions tan injustes per a la gent d'aquesta terra. Després de filòlegs, aquestes latituds són atapeïdes d'assagistes, i ja hem teoritzat bastant sobre l'estat de la cosa: el pes dels valencians en l'Estat, la capacitat d'influència de la Comunitat Valenciana, l'articulació d'un lobby de pressió eficaç en els madriles, els mals polítics que crea aquesta comunitat nostra, el poc que s'exerceix de valencià en aquells estaments on tenim presència, etc. Almenys ens queda aquella formidable campanya turística sobre la impossible tramesa de postals per condensar la nostra vida mediterrània en directe…
Ja que aquest mes toca. Aquella aposta per l'Espanya Circular, completant i corregint el miop disseny radial de la nostra península, sembla que fa grinyolar les dents sempre afilades dels buròcrates de la vila i tall. Sembla ser els és insuperable a La Meseta poder acceptar i comprendre infraestructures que no perdin diners creuant-la. Quan un govern central tindrà la valentia d'apostar per tot el país en la seva globalitat, prioritzant les inversions més productives en benefici de l'Espanya perifèrica, l'Espanya plena, l'Espanya dinàmica, l'Espanya emprenedora, l'Espanya no subsidiada, l'Espanya treballadora, l'Espanya del mediterrani.
Sembla ser els és insuperable a La Meseta poder acceptar i comprendre infraestructures que no perdin diners creuant-la”
Doncs això, 318 anys després, sempre els valencians compostos i sense nòvio, nòvia i poliamor. Atropellats pel pols entre els ports d'Algesires i Barcelona. Enganyats en aquell transsumpte Eje de la Prosperitat amb Madrid que no ens tindrà mai en compte. Ancorats en un Arc de la Mediterrània viciat pel pols català amb l'Estat. No tenim qui ens escrigui i hauríem de començar a atipar-nos. Aquesta beneïda terra d'al·luvió que tota el pateix i de tot es recupera. Malgrat alguns.