Algun dia la història intentarà explicar com la Casa Blanca va quedar en mans d’un grup de guillats, on conviuen un secretari de Salut antivacunes, un cap del Pentàgon que divulga secrets d’Estat o un conseller de Comerç que basa les seves polítiques en un economista que no existeix. I on el president es burla dels líders mundials presumint davant del Comitè Nacional Republicà que els països li estan “llepant el cul” per negociar els aranzels.
Peter Navarro, assessor de Comerç del president Trump
Els impostors han agafat el comandament dels Estats Units i el món s’arruïna mentre un amoral riu de les seves decisions, orgullós que el centre de la Terra ja no estigui a l’estació de Perpinyà, sinó al bell mig del seu blanc pandero. Ja ens va advertir Hobbes que “els impostors no necessiten estudiar gaire les causes naturals, ja que en tenen prou amb servir-se de la comuna ignorància, l’estupidesa i la superstició de la humanitat”. El pensador anglès, pare de la filosofia política moderna, va haver de veure com li cremaven els seus llibres perquè el consideraven ateu. Per cert, després de la seva mort els van tornar a ser reduïts a cendres.
És un disbarat que el món trontolli per la fe de Trump en un economista que ni tan sols existeix
Certament, el fet que el pandemònium dels aranzels sigui el resultat de la teoria que va escriure un economista que no va existir mai, anomenat Ron Vara, és la demostració que els bojos han aconseguit el control del psiquiàtric. El seu inventor és Peter Navarro, l’arquitecte del proteccionisme de Trump. Navarro, que va estudiar a Harvard, el cita sovint als seus llibres per reforçar els arguments que exposa. El nom és un anagrama del seu cognom i l’engany ha estat descobert per un periodista.
Lee tambiénLes polítiques pertorbadores
Elon Musk ha qualificat Navarro d’idiota a X per les seves polítiques i perquè l’assessor comercial del president va dir d’ell a la CNBC que no és en cap cas un fabricant de cotxes, sinó un simple acoblador: les bateries venen del Japó; els components,
de Taiwan, i les peces, de la Xina: “El que nosaltres volem és que tot es faci al nostre país”.
A Lincoln se li atribueix una frase que convida a l’esperança: “Pots enganyar tothom un cert temps. Pots enganyar alguns molt de temps. Però no pots enganyar el món tot el temps”. L’únic problema és que sembla que no va arribar mai a pronunciar-la.