Els multimilionaris abandonen la Gran Bretanya per la pujada dels impostos

Els multimilionaris s’han desenamorat de Londres per una sèrie de factors, que van des del Brexit fins al clima anglès, però que sobretot responen a les pujades d’impostos que ha decretat el Govern laborista de Keir Starmer. Los Angeles ja gairebé trepitja els talons a la capital anglesa en nombre d’individus acabalats, i només de Moscou en van marxar més el 2024.

Londres és generalment considerada com una de les ciutats més atractives per viure-hi del món, però es veu que ja no ho és tant per als rics des de l’arribada del Govern actual. Fins ara, els estrangers que es declaressin no residents a efectes fiscals ( non doms) podien pagar una quantitat neta de 35.000 euros anuals, que els deslliurava d’haver de cotitzar per tot el que tinguessin o guanyessin fora del país, i tampoc no estaven subjectes a l’impost hereditari del 40%, que és una de les taxes més elevades del planeta.

Però les normes han canviat amb el règim fiscal d’ Starmer, que els obliga a contribuir per tota la seva fortuna global a partir dels quatre anys de residència al Regne Unit, i els sotmet a impostos de successions a partir dels deu. La conseqüència, segons un informe anual sobre la riquesa al món, és que 10.800 milionaris (un cada quaranta-cinc minuts) han decidit fer les maletes i anar-se’n amb els dòlars, els euros, els francs, les corones i les lliures a destinacions com Suïssa, Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya, Xipre, Malta, els Emirats, el Canadà, les illes Caiman i d’altres del Carib, Singapur, Sud-àfrica o Tailàndia.

Nova York és la ciutat amb més milionaris del món, seguida de San Francisco, Tòquio, Singapur i Londres

L’any passat es va registrar l’èxode més fort a causa de les càrregues fiscals d’ Starmer, la seva pujada d’impostos de 50.000 milions d’euros tot just arribar al poder és una de les més agudes en tota la història del país. Però es tracta de la culminació d’un procés que va començar després de la crisi financera del 2008, i que van accelerar el Brexit i la pandèmia. Un dels factors més importants és la necessitat d’obtenir un visat per viure i treballar a la Unió Europea, ja que el Regne Unit ja no pertany al club dels Vint-i-set, cosa que complica molt els canvis de residència per a tothom, i també per als milionaris.

Altres causes que Londres hagi perdut atractiu entre els multimilionaris són el nivell de delinqüència, la incertesa sobre el futur econòmic del país, les noves lleis laborals que augmenten els drets dels treballadors i fan més difícil acomiadar-los o explotar-los i la falta d’empreses d’alta tecnologia. Entre els protagonistes d’aquesta fugida hi ha 18 persones amb més de cent milions de lliures en efectiu, bons i accions (la propietat immobiliària no compta), i dues amb més de mil milions, com ara el magnat de les finances Alan Howard. Alguns noms destacats són el mateix Howard, rei dels fons d’inversió, el propietari de l’equip de futbol Aston Villa (l’egipci Nassef Sawiris), l’alemany Christian Angermayer, Charlie Mullins (creador d’un imperi de la fontaneria), Alfie Best (propietari d’una empresa de cases rodadores), la canadenca Ann Kaplan i Asif Aziz, inversor immobiliari en zones conegudes de Londres.

El Govern calcula que amb el nou règim fiscal recaptarà 50.000 milions d’euros en cinc anys, que podrà dedicar a inversions en infraestructures. Però agrupacions d’empresaris qüestionen aquesta xifra, i diuen que en realitat el Tresor deixarà de recaptar per la fugida de persones riques uns 1.500 milions d’euros a l’any, i que d’aquí a finals de la dècada es perdran 23.000 llocs de treball al país (xifres anteriors a la gran revolució al comerç mundial imposada per Donald Trump, i de conseqüències encara difícils de pronosticar). De mitjana, un milionari del Regne Unit paga anualment entorn de mig milió d’euros en impost sobre la renda i els guanys de capital, i l’1% d’individus més adinerats aporten el 29% del que recapta el Tresor en aquests conceptes.

Els protagonistes de l’èxode se’n van amb els diners a països de la UE, illes del Carib o els Emirats del Golf

Nova York, segons l’informe elaborat per la consultora Henley and Partners, és la ciutat del món amb més milionaris (384.500), seguida de San Francisco, mentre que Londres en manté 215.700 i Manchester és l’altra única ciutat britànica que apareix a la llista de les cinquanta que atreuen més riquesa (al lloc 46). La capital anglesa és la quarta més cara, només darrere de Hong Kong, Nova York i Montecarlo. La seva borsa (London Stock Exchange) ha passat del segon a l’onzè lloc en volum de capitalització, amb molts diners que han emigrat els últims anys als parquets de París, Frankfurt, Milà, París i Dubai.