L’arribada del púgil alemany Max Schmeling a Barcelona el 1934 era notícia. La ciutat es caracteritzava
per haver assentat un ambient lliurat a l’espectacle de la
boxa. Ja hi havia glòries locals; n’hi ha prou de citar en Gironès.
Schmeling havia aconseguit arribar a dalt de tot de manera fulgurant, ja que el 1930 va conquerir el títol de campió mundial dels pesos pesants. Ja l’havia perdut quan va arribar a Barcelona, en un desenllaç sense cap mena de dubte injust i d’allò més controvertit.
L’empresari del púgil era l’holandès Strauss, cèlebre pel gran escàndol de la ruleta trucada
El combat que havia de lliurar aquí consistia en una exhibició davant Uzcudun. El basc era famós per la seva condició de roca que no doblegava el genoll i només havia patit un knock-out. Malgrat que no hi havia cap títol en joc, l’expectació era gran; la prova va ser que uns 90.000 aficionats van omplir l’aforament gegantí de l’estadi de Montjuïc.
Encara que Schmeling era la notícia en aquesta foto, no s’havia de desestimar la notorietat de la seva esposa, l’estrella cinematogràfica Anny Ondra. El boxejador i la seva dona van merèixer ser rebuts pel president Lluís Companys i l’alcalde Carles Pi i Sunyer.
Strauss,Schmelingamb la seva dona i el torero elGalloa l’hotelColón
La veritat és que a la imatge hi apareix un altre personatge que estava a punt de superar l’anomenada de tots els esmentats, però durant menys temps. Es tracta de l’home elegant que figura en primer terme a l’esquerra.
Era empresari de púgils,
holandès amb passaport mexicà i parlava espanyol: Daniel Strauss. Estava a punt de fer, uns quants mesos més tard, una jugada que cobraria fama. I és que va aconseguir enlluernar els republicans radicals de Lerroux, president del Consell de Ministres, i Pich i Pon, alcalde de Barcelona, per instal·lar ruletes en una sèrie de casinos. Els va oferir un percentatge dels eventuals beneficis: un saborós 25% al primer i un 15% al segon. I, esclar, van signar.
No eren ruletes habituals: el crupier podia situar cada vegada la boleta sobre el número que volgués. Van començar a funcionar a Sant Sebastià i Formentor. A l’hotel Terramar de Sitges només s’hi va poder instal·lar, ja que va esclatar tal escàndol que va
provocar una crisi de govern i dimissions en cadena, a més d’un merescut neologisme que va fer fortuna: estraperlo, acrònim de Strauss i Perlowitz, el soci. Com a sinònim de tripijoc es va refermar en la guerra incivil, però sobretot sota el franquisme. I encara persisteix...