El 3-0 a l’Emirates contra l’Arsenal ha deixat el Reial Madrid molt tocat. No hi ha derrotes que dolguin més al club blanc que les que arruïnen el seu prestigi a la Champions, una competició per a la qual viu i que el té obsessionat perquè és on ha forjat la seva llegenda. Del revés a Londres, precisament la ciutat d’on l’equip va sortir feliç fa menys d’un any coronat amb la quinzena Champions, tot n’ha sortit malparat: entrenador, jugadors i la planificació d’una temporada que es va vendre que seria espectacular i que va pel camí de tancar-se amb títols menors, com la Supercopa d’Europa i la Copa Intercontinental.
Avui dia, mentre l’equip es llepa les ferides i el club posa en marxa el vell manual de les remuntades, el madridisme es fa una pregunta de difícil resposta: “Com és possible que amb Kylian Mbappé hàgim empitjorat?” Més encara perquè els números del francès han estat molt bons per a un primer any: 33 gols, els mateixos que va marcar Cristiano Ronaldo.
“Com és possible que amb Mbappé estiguem pitjor?”, es pregunta un madridisme que busca culpables
El cert és que el que va passar a Londres era una cosa que es podia veure a venir d’acord amb el rendiment del Madrid al llarg de la temporada. Si en l’anterior l’equip només havia patit dues derrotes, en aquesta la de l’Emirates ja és l’onzena. El Madrid ha estat incapaç de ser sòlid durant 90 minuts tret de contra el decadent Manchester City. Va patir tres derrotes a la fase de grups de la Champions i no ha guanyat contra cap gran, amb dues derrotes, amb pallissa inclosa, a mans del Barcelona.
Ancelotti s’ha passat tota la temporada anunciant que havia detectat el problema i que sabia com reconduir la situació a la recerca de tenir més solidesa. Veient els seus crits als jugadors en els últims partits ( esbroncada a Vinícius contra la Reial i a Bellingham a Londres), és evident que hi ha un problema de confiança entre l’entrenador i la plantilla. No hi ajuda que Ancelotti tingui una oferta de la Confederació Brasilera de Futbol per entrenar la canarinha a partir del pròxim estiu. També se sap qui és a la recambra: Xabi Alonso.
Mbappé, que amb prou feines va intervenir a Londres, cau davant un jugador de l’Arsenal
Però no només l’entrenador italià surt de Londres molt retratat. Alguns dels jugadors estan a la corda fluixa. El principal Vinícius, a qui la no concessió de la Pilota d’ Or no li ha provat gens: suma tres gols en els últims 17 partits. Al club consideren que pel seu caràcter i pèssim entorn és impossible de reconduir, per la qual cosa la seva venda aquest estiu al futbol àrab ha deixat de ser una quimera.
També sembla que és clara la no continuïtat de Luka Modric, entossudit a firmar un any més per arribar al Mundial dels Estats Units. Però la línia més a retocar és la defensa, on sobren molts homes de la plantilla: Lucas Vázquez, Mendy, Fran García, Vallejo i fins i tot el mateix David Alaba. Només hi ha una contractació feta, Alexander-Arnold, però són necessaris un o dos centrals per acompanyar Asencio, Militão i Rüdiger, que ja tindrà 33 anys. I què s’ha de dir de la planificació de la temporada? No es va substituir un jugador tan important com Toni Kroos i, quan Ancelotti va demanar defenses en lesionar-se Carvajal i Militão, no li van portar ningú.
Que ningú no esperi solucions dràstiques abans del Mundial de Clubs. És veritat que al Madrid, ara mateix, el que més importa és resetejar-se per després de l’estiu, però també pensen que es pot salvar la temporada si es canvia l’ordre de prioritats. Si fins dimarts l’objectiu era la Champions, ara això s’ha relegat i el que es veu més assequible és guanyar la Copa i lluitar per la Lliga. Esclar que per a això és necessari guanyar contra el Barcelona a La Cartuja i l’11 de maig a Montjuïc, dues empreses que necessiten un equip que rendeixi a un nivell molt més alt.
Que no dubti ningú que la maquinària oficial del club ja treballa per recuperar l’esperit de Juanito perquè el Bernabéu impulsi l’equip contra l’Arsenal. En sis ocasions, el Madrid va haver de remuntar tres o més gols. Ho va aconseguir tres vegades, però l’última ja data del 1986, fa gairebé 40 anys.
