Difícilment els dirigents de Vox podran dir, a partir de la guerra d’aranzels, que “ Espanya és el primer”. Qui paga mana. El partit de la ultradreta espanyola apareix davant l’opinió pública com un apèndix de l’amic americà, i això té un preu. Són com els col·laboracionistes durant la Segona Guerra Mundial després de la invasió europea dels nazis.
Aquest partit, que al cap i a la fi són els nostàlgics franquistes i els residus de Fuerza Nueva, és una part important de la dreta espanyola. Després de la mort del dictador, es van refugiar en el PP fins que van veure una oportunitat de brillar amb llum pròpia. Va aparèixer amb el nacionalpopulisme que, com un fantasma, va recórrer tot Europa i Amèrica. Era el moment d’escindir-se del PP i el de Santiago Abascal, en un cavall blanc, com si fos Santiago Matamoros.
Espanya no podrà superar la guerra comercial sense un pacte d’Estat PSOE-PP
I fins ara les coses els havien anat raonablement bé. Les enquestes els donen més vots aprofitant el fort desgast del PP d’Alberto Núñez Feijóo en la batalla per ocupar el centre polític. La clau és fer mutis.
Tot i això, el tsunami Trump els ha obligat a sortir a la palestra. La fotografia d’ Abascal com a interlocutor dels republicans a Espanya ja no suma. Tan nociu electoralment és aparèixer com a amic de Putin com de Trump.
Teòricament, el vincle de Vox amb els trumpistes hauria d’afavorir Feijóo i facilitar el retrobament dels dos grans partits espanyols. Espanya, com la resta dels països de la UE, està
immersa en una guerra econòmica de pes.
No la pot superar sense un pacte d’Estat entre el partit del Govern central i el de l’oposició. Ha quedat demostrat que el sistema de governança que Pedro Sánchez va dissenyar fa set anys no és sostenible. Hi ha hagut un canvi de paradigma al món que fa necessaris grans acords, no només polítics, sinó també socials. Entre el PSOE i el PP ostenten més del 70% de la sobirania nacional.
Els set partits que sostenen el Govern socialista només es posen d’acord a gastar més. Aquesta aliança és insostenible en una crisi de deute com la que vivim al món. Davant els primers indicis de refredament de l’economia espanyola, detectats pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i pel BCE, cal deixar anar llast, tant per l’esquerra com per la dreta.
El PSOE no pot continuar sotmès al xantatge permanent dels seus aliats de Sumar i pels seus suports independentistes d’esquerres i de dretes. Quan l’economia deixi de créixer, el Govern espanyol s’ensorrarà. Al PP li passa el mateix: Feijóo sap que no pot conquerir la Moncloa amb Vox, un partit que davant la UE apareix com un traïdor a la causa europea.