L’arquitectura és molt més que crear espais. Passem gran part del nostre temps en interiors, i estar envoltats d’un entorn que potenciï el millor de nosaltres mateixos és essencial.
Aquesta és una de les idees que defensa la neuroarquitecta Ana Mombiedro, que estudia el món de l’arquitectura des de la perspectiva de la neurociència. L’especialista va participar al pòdcast 'Tengo un plan', on va respondre diverses preguntes sobre com l’interiorisme pot millorar la nostra qualitat de vida. I no només en el dia a dia: també pot beneficiar persones amb patologies.
La neuroarquitecta Ana Mombiedro
“D’una banda, tenim la funció de l’arquitectura com a disciplina que construeix i crea espais per a tothom, com els edificis. Però hi ha una altra vessant que permet fer petits ajustos en el disseny per adaptar-lo a les necessitats de cada persona”, explica l’experta.
Segons l'experta
Com la neuroarquitectura ajuda el nostre benestar
“A la història de l’arquitectura hi ha molts casos d’arquitectes i dissenyadors que han advocat pel benestar de les persones. Potser no ho han mesurat ni validat amb mètriques o amb metodologia científica, però sí a través de l’experiència”, explica Ana sobre la neuroarquitectura. “Crec que, si s’ha fet alguna cosa malament, és en la producció en massa i sistematitzada de coses iguals per a tothom”, assegura.
El llibre de la neuroarquitecta Ana Mombiedro, 'Aprenent a través de l'espai'
Així, ella defensa sempre la personalització, des dels colors fins a les textures. “Quan explico això als meus alumnes, sempre poso el mateix exemple: no és el mateix un vestit comprat en una botiga, d’una talla que pot anar bé a tothom, que un vestit fet a mida”, explica.
El fet que tu puguis customitzar el teu espai et permet crear un vincle amb ell
Això ho relaciona amb un concepte interessant: el sentit de pertinença. Per a l’arquitecta, el fet de poder personalitzar un espai fa que generem un vincle més fort amb ell. “És un concepte molt estudiat en la neurociència aplicada a l’arquitectura”, comenta. “Per exemple, en el cas de persones grans amb demència o pacients que fa molt de temps que estan en un hospital, si hi col·loquen records i objectes que els recordin la seva llar, això pot tenir un efecte molt més positiu en la seva recuperació”, revela.
La neuroarquitecta Ana Mombiedro
El mateix passa quan es vol pal·liar problemes de memòria. “Les persones amb Alzheimer tenen la memòria a curt termini afectada, mentre que els records de la seva infantesa continuen intactes”, explica. “Hi ha estudis que analitzen què passa quan, a pacients amb la malaltia, se’ls col·loquen a casa fotografies de quan eren petits, records o olors que eren presents en el moment de néixer. Aquests elements ajuden a treballar la memòria a llarg termini per activar allò que pugui quedar de la de curt termini”, afirma l’especialista.
L'objectiu de l'arquitectura ha de ser el benestar de les persones
Per a ella, l’objectiu de l’arquitectura sempre ha de ser el benestar de les persones. “En el cas dels pacients amb Alzheimer, l’objectiu és que entenguin on són i s’hi sentin bé”, reflexiona.