Helena García, de 27 anys, confrare de Setmana Santa a Montilla, Còrdova: “Vestir-te de natzarè és com el dia del teu aniversari o Cap d’Any: t’arregles, t’emociones, ho esperes amb molta il·lusió.”

La Setmana Santa és un dels moments més esperats per a moltes comunitats autònomes. Dies festius, de reflexió i de trobades encapçalen aquestes dates tan significatives, tant per al cristianisme com per als habitants de diverses ciutats espanyoles.

Tot i que la Setmana Santa es pot viure de moltes maneres, hi ha persones que l’experimenten amb un profund lliurament. Una d’elles és Helena García, doctora en Biomedicina de 27 anys, que espera amb il·lusió l’arribada d’aquestes dates. Nascuda a Montilla, a Còrdova, forma part de dues germandats en les quals participa activament durant les processons.

A la Franciscana Germandat i Confraria de Natzarens de Nostre Pare Jesús de la Humilitat i Paciència, María Santíssima de la Caritat en les seves Tristeses i Sant Francesc Solà de Montilla, exerceix com a acòlita. D’altra banda, a la Germandat Salesiana i Confraria de Natzarens del Santíssim Crist de la Joventut en la seva Presentació al Poble, María Santíssima de Natzaret i Sant Joan Bosco de Montilla, participa com a natzarena. Els seus motius? Llaços familiars, història i fe.

Avui parlem amb ella perquè ens expliqui de primera mà què significa viure la Setmana Santa de manera activa i plena de sentiment. “La primera vegada que vaig sortir com a natzarena tenia set anys i ho vaig fer acompanyada de la meva família. Recordo molts nervis i molta emoció. No és el mateix veure-ho que viure-ho”, assegura.

La Setmana Santa

Germandats: llaços familiars i socials

Pertànyer a una germandat té molt més simbolisme del que ens imaginem. “Quan hi entres, és perquè hi estàs vinculat d’alguna manera. Són coses molt familiars que es transmeten de pares a fills. Al final, la gent sol pertànyer a la germandat de l’església del seu barri de tota la vida”, ens explica Hel·lena. “Jo en formo part de dues: una és l’església on es van casar els meus pares i van batejar tota la meva família, i l’altra, a la qual vaig entrar amb dotze anys, és on hi ha tots els meus amics”, relata.

I és que, per a ella, és un moment de gaudi amb el seu entorn més proper. “M’encanta poder sortir a la processó amb tots els meus amics, gaudir-ne i viure-la amb ells”, assegura la doctora.

Totes les Germandats tenen el seu propi 'carisma'

Helena García, doctora en Biomedicina

“Dins d’una església salesiana, per exemple, hi pot haver tres germandats: una que surt el Diumenge de Rams al matí, una altra a la tarda (el Crist de la Joventut), i una altra el Dimecres Sant (el Crist de l’Amor)”, ens revela. Així, cadascuna té un caràcter i uns valors diferents, anomenats ‘carisma’, que es fan visibles durant les processons a través de la indumentària. “Per això, algunes túniques imiten la vestimenta dels frares, amb un estil més senzill, més solemne. Altres germandats, com les de Sevilla (Tres Caídas, Esperanza Macarena), no segueixen cap orde religiós, sinó una devoció popular, i surten amb túniques de vellut, brodats i una posada en escena molt luxosa”, ens explica Helena.

Experiència pròpia

Simbolisme de la Setmana Santa

No tothom viu la Setmana Santa de la mateixa manera; per a alguns pot simbolitzar una època de vacances i, per a d’altres, un moment per realçar la figura de Jesús. “Per a nosaltres representa el lliurament de Jesús. La seva mort té sentit perquè porta esperança de vida eterna. És una cosa profunda que respon a la necessitat humana de creure que la nostra existència no acaba en el no-res”, defensa la doctora.

A més, tal com explica, també hi ha un propòsit evangelitzador en tot plegat. “És més accessible i emocional veure una processó que llegir un passatge de la Bíblia. L’Església sempre ha utilitzat l’art per transmetre el seu missatge: catedrals, música, teatre, pintura…”, afirma la cordovesa.

És més accessible i emocional veure una processó que llegir un passatge de la Bíblia

Helena García, doctora en Biomedicina

I és que aquesta època de l’any té arrels profundes en la tradició andalusa. “L’art connecta amb els sentiments, i aquests amb l’ànima. Per això, l’espiritualitat i l’art estan tan units. La Setmana Santa és una manera d’expressar devoció, però també amor per la cultura i la identitat andalusa”, revela.

Així, hi ha qui en gaudeix d’una manera no religiosa. “Moltes persones hi participen encara que no creguin en Déu. És un moment en què es troben la nostra cultura, l’amor per la terra i l’art. Es pot viure la Setmana Santa des d’una perspectiva emocional, cultural o familiar”, defensa García.

Participar amb sentiment

L'emoció de les processons

“Vestir-te com a natzarè és com el dia del teu aniversari o nit de Cap d'Any: t'arregles, t'emociones. Ho esperes amb molta il·lusió. Vas a l'església, vius la missa, i després et posiciones al teu lloc segons la teva papereta”, ens compta Helena. 

Les processons poden tenir un simbolisme encara més profund, sovint lligat a la història personal de cadascú —del passat, del present i també del futur. “Algunes persones surten descalces com a ofrena, per agraïment o per fer una petició. Hi ha testimonis de tota mena: persones en cadira de rodes, nens, gent gran… Tot es viu amb un profund respecte i molta emoció”, conclou.