Emilio Argüeso, ex secretari autonòmic d’ Emergències, va alertar el 29 d’ octubre a les 14.44 hores que els barrancs de la comarca de la Ribera estaven “a punt de col·lapsar-se” en una conversa que va mantenir en un grup de xat de la conselleria de la vicepresidenta Susana Camarero. Malgrat que la tragèdia es va desfermar a la comarca de l’Horta Sud i al barranc del Poio, el missatge del número dos d’ Emergències ja transmetia la greu situació que es vivia a la província de València el dia de la dana. El missatge el llançava Argüeso des de Carlet, on hi ha una residència que gestiona la vicepresidenta, interessada per la situació: “La cosa s’està posant molt lletja. Plou amb gran intensitat i amb molt aparell elèctric. Els barrancs estan a punt de col·lapsar-se”, advertia Argüeso.
Aquest missatge està registrat en un ampli informe pericial, de 144 pàgines, que la defensa de l’ex número dos de les Emergències valencianes ha aportat a la causa per confirmar la veracitat de tots els missatges i les trucades des del telèfon mòbil els dies 28, 29 i 30 d’octubre amb la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, amb membres del Consell i amb alguns
dels integrants del Centre de Coordinació d’Emergències (Cecopi), com ara el número tres d’ Emergències, Jorge Suárez. Aquest missatge en concret descobreix la gravetat en què ja es trobaven algunes localitats. Malgrat això, el Cecopi
no es va convocar fins a les 17 hores i l’alarma no es va enviar fins a les 20.11 hores.
El Cecopi no es va convocar fins a les 17 hores malgrat que des del migdia els senyals eren tràgics
A la Generalitat Valenciana
es va defensar ahir, després de
saber aquestes converses, que “els watsaps ratifiquen el que diem des del principi: vam actuar on teníem informació al riu Magre, que travessa la localitat de la Ribera, però no sobre el barranc del Poio, que va acabar sent el que va tenir un impacte més nociu en el nombre de víctimes”. “El Magre i el Poio són dues zones completament diferents”, assenyalen fonts del Consell de Carlos Mazón.
En una altra conversa de WhatsApp del dia 29 a les 18 hores amb la vicepresidenta i consellera d’ Igualtat, Susana Camarero, molt amoïnada pels centres de gent gran i socials, Argüeso li va dir que al Cecopi s’estava avaluant la possibilitat d’evacuar poblacions pel risc d’inundació i que els primers que avisarien seria els alcaldes. Però aquesta decisió no es va arribar a adoptar mai. Les converses amb Jorge Suárez revelen que aquell dia, a les tres de la tarda, des del Cecopi se sol·licitava la intervenció de l’UME i que molts membres de l’Administració autonòmica estaven al cas de l’alerta que havia enviat a primera hora del matí l’ Aemet.
Salomé Pradas i Emilio Argüeso declararan avui com a investigats davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana. La interlocutòria judicial per la qual van ser citats com a investigats descriu detalladament com va passar el que la magistrada qualifica d’“una cadena de negligències greus” que va convertir una emergència meteorològica previsible “en una tragèdia humana de proporcions dantesques”. La instructora
no dubta a l’hora d’afirmar
que “l’aclaparador nombre de morts era evitable” i que “la palmària absència d’avisos a la població” constitueix el nucli de la investigació.
Les defenses dels dos investigats han presentat recursos, en què intenten desvincular-se de la responsabilitat penal. Pradas, en un escrit de més de trenta pàgines, al·lega que ha estat convertida en “cap de turc” per ocultar el que, segons la seva opinió, són errors estructurals i responsabilitats compartides amb altres administracions. L’exconsellera insisteix que no hi havia un “comandament únic” en emergències, sinó que el Cecopi era un òrgan compartit amb la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, del PSOE, opinió que han rebatut tant la jutgessa com el ministeri fiscal. Per la seva banda, Argüeso argumenta al recurs que ell no tenia competència directa per activar l’ ES-Alert, ja que era “un membre més” del Cecopi sense capacitat executiva.
