‘Jope’, Mazón i “un embolic de cal Déu”

Es pot ser responsable polític d’emergències sense tenir-ne ni idea? Sí, si els canvis de govern no s’acompanyen de purgues que escombren els tècnics experimentats que apuntalen les teves decisions. Sí, si s’imposa la responsabilitat del càrrec per sobre de la incapacitat. Sí, si s’atén el sentit comú i no la ideologia, el partidisme i el campi qui pugui. La dana de València va costar 228 vides i, perduda la batalla del carrer per a Carlos Mazón, el PP s’ha lliurat a l’estratègia exculpatòria judicial. La jutgessa de Catarroja escanya, però la declaració de l’exconsellera de Justícia i Interior no ofega el president valencià.

Salomé Pradas, investigada per homicidis imprudents, va confessar entre plors davant la jutgessa que no sabia res d’emergències. En volia saber? El dia de la dana feia tres mesos que era al càrrec, però no era una ermitana que va baixar del Penyagolosa per posar-se l’armilla vermella i prendre una cocacola a la sala d’emergències.

El sistema ES-Alert, que assegura que desconeixia, s’havia activat a Espanya 45 vegades abans de la dana en comunitats com Madrid i Catalunya, amb gran terrabastall públic, i la Generalitat Valenciana el va provar el 2023. Llavors ella era consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, àrees sensibles a les catàstrofes. Soc una simple llicenciada en Dret, es justifica davant la jutgessa. Sabia res de medi ambient? Llavor va ser irrellevant per ocupar el càrrec.

Ni alerta, ni confinament, ni desallotjaments. Res no era nou. Les ordres de confinar no es van estrenar amb la pandèmia. El gener del 2020 la Generalitat de Catalunya va dictar un tancament de dos dies als habitants de 26 municipis de Girona per un escenari de possible desbordament dels rius Ter i Onyar. Les ordres preventives “excepcionals” del llavors conseller Miquel Buch eren “pujar a les primeres plantes” i, si no n’hi havia, anar a una de les zones segures habilitades. I tot això per un cabal del 1.270 metres cúbics... Lluny del tsunami del barranc del Poio.

La delegació de responsabilitats en els tècnics busca l’exculpació judicial mentre és incapacitant políticament. També per al president que nomena els consellers. L’experiència en la gestió de catàstrofes sempre va acompanyada de sentit comú i de la màxima que més val pecar d’excés que lamentar víctimes. Si a les 14.40 hores el responsable d’ Emergències, Emilio Argüeso, comunica a la vicepresidenta del Govern que “la cosa no va bé” i que els barrancs “es desbordaran”, la resposta no pot ser “ jope , si necessites res ens dius”. Els bombers se’n van anar a dinar...

El sentit comú va fer que Susana Camarero alertés el seu equip a les 17.22 h del desbordament del riu Magro i recomanés a “qui visqui per allà que pugi a dalt de tot”, “que no surti ningú, sisplau”. L’alerta massiva es va enviar a les 20.11 h, quan ja hi havia desenes de morts i desapareguts. Mazón encara va arribar més tard. La seva desfilada d’entrada a la seu del Cecopi a les 20.28 hores redunda en la irresponsabilitat de la gestió. A les 21.31 h Argüeso confessa per WhatsApp: “Això és un desastre. Estic a punt de patir un col·lapse”, “hi ha un embolic de cal Déu a tot arreu”.

Un embolic també polític per al PP, que no resol i que el deixarà en evidència al congrés dels populars europeus a València. Ni Pradas ni Argüeso descarreguen culpes sobre Mazón i s’escuden en una suposada cogovernança de la sala d’emergències. La jutgessa creu que es va actuar tard i malament el 29 d’octubre, que no es va atendre els avisos de l’ Aemet i que podrien haver salvat vides, però s’estima més avançar en la investigació abans d’apuntar més amunt i assenyalar el president valencià.

Mazón se sap amortitzat, però creu que el pacte de pressupostos amb Vox l’absol, de moment. Uns comptes no donen la felicitat, però ajuden a protegir-se darrere de l’aforament. El TSJ de València no ha admès cap de les querelles presentades contra ell i les ha derivat a la justícia ordinària. I li permeten somiar a acabar la legislatura i garantir-se quinze anys de sou com a membre del Consell Jurídic Consultiu: 90.000 euros a l’any, despatx, dos assessors, cotxe oficial, xofer i equip de seguretat. Jope ...