La UE amenaça de castigar les ‘big tech’ si les negociacions s’encallen

Brussel·les treballa amb dos escenaris. El primer és molt evident, des d’abans fins i tot que Donald Trump tornés al despatx oval. La Comissió Europea no està escatimant en esforços per negociar amb els EUA i evitar la guerra aranzelària. Ha posat diverses ofertes sobre la taula, incloent-hi la fórmula d’aranzels “zero per zero” als béns industrials o comprar més gas natural liquat. Amb l’objectiu de donar espai a les negociacions, també ha pausat el seu primer paquet d’aranzels sobre béns nord-americans, malgrat que els EUA no han retirat ni les seves tarifes sobre l’acer i l’alumini ni sobre els cotxes.

Però si a les bones Trump no respon, la UE també s’està preparant per saltar a l’acció. La Comissió Europea no ha avortat les preparacions per oferir una segona resposta aranzelària que vagi molt més lluny. Els béns nord-americans que la UE pot castigar tenen un límit, i per tant toca apuntar als serveis. Els Estats Units protesten amb ímpetu pel dèficit comercial. Tot i això, en el cas dels serveis, el superàvit és de 137.000 milions. I Europa té ben identificat el taló d’Aquil·les dels EUA: les grans companyies tecnològiques, anomenades big tech , que estan en el punt de mira de la Comissió en cas que les negociacions no arribin a bon port.

Ho va dir la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una entrevista amb el Financial Times . L’alemanya va avisar que no els tremolaria el pols a expandir la guerra comercial als serveis, incloent-hi potencialment un impost sobre els ingressos per publicitat digital que afectaria grups com Amazon, Google i Facebook. “Un exemple és que es podria posar una taxa sobre els ingressos publicitaris dels serveis digitals”, va indicar Von der Leyen.

La UE té la mà estesa, però no transigirà en les seves lleis per regular els mercats digitals, que Trump veu com una espècie d’impostos a les tecnològiques nord-americanes i vol pressionar per canviar, envoltant-se de nous oligarques com Elon Musk, Jeff Bezos o Mark Zuckerberg. Von der Leyen ha repetit en públic que les regulacions en matèria digital són “intocables”. Tampoc no està disposada a parlar sobre l’IVA, que Trump també veu com un altre tipus d’impost. Són les línies vermelles d’Europa. “No són en el paquet de les negociacions perquè són les nostres decisions sobiranes”, va dir.

Tot i això, la Unió Europea vol evitar de totes totes arribar al punt d’haver de posar la diana en les grans tecnològiques, perquè complicaria molt mantenir la unitat que de moment ha estat respectada entre tots els països comunitaris. La Comissió Europea ja ha patit per crear una llista d’aranzels sobre béns nord-americans –que va ser molt retallada per les capitals, temoroses de les repercussions sobre les seves indústries–, i atacar els serveis seria un desafiament molt més gran.

Ahir, durant una reunió de ministres d’Economia, el titular alemany, Joerg Kukies, va suggerir que hi podria haver alguns inconvenients a castigar les empreses tecnològiques nord-americanes, i va afegir que el bloc ha de ser cautelós amb els serveis per als quals Europa no té alternatives pròpies en camps com la intel·ligència artificial o la computació al núvol.

“Hi ha bones raons per les quals la Comissió Europea, en les seves contramesures, ha identificat particularment sectors on hi ha alternatives”, va dir quan va arribar a la trobada a Varsòvia.

Totes les esperances estan posades en l’home que ha de negociar per part de Brussel·les, el comissari eslovac Maros Sefcovic. Ja està fent les maletes perquè dilluns mantindrà una reunió amb els seus homòlegs nord-americans, la primera des de la moratòria anunciada per Trump dimecres. És la tercera vegada, des del febrer, que Sefcovic vola a Washington.