La situació econòmica i la síndrome de Síria empenyen l’Iran a negociar
Guerra a l'Orient Mitjà
Els mitjans iranians se sorprenen de la moderació de les demandes dels EUA
Ali Khamenei
El dictamen és positiu, tal com indicava ahir el mercat de canvi iranià després d’assabentar-se del resultat de les converses amb el Govern nord-americà de dissabte a Oman. De canviar-se per sobre del milió de rials, el dòlar va descendir a prop dels vuit-cents cinquanta mil, cosa que semblava impossible fa setmanes quan el president Donald Trump va donar un ultimàtum de dos mesos a l’ Iran per negociar el programa nuclear. Altrament atacaria, va sentenciar.
Des d’aleshores ha repetit l’amenaça diverses vegades. “Jo crec que a l’ Iran no li quedava cap altra opció que acceptar negociar. La situació és molt difícil”, assegura l’Amir, de 42 anys, que es dedica a canviar moneda estrangera a les proximitats de la placeta de Ferdosi, a Teheran. “Personalment no crec que arribin a cap acord, però per al mercat és important que es reuneixin de nou”, conclou.
La celebració d’una segona trobada dissabte s’ha viscut gairebé com una victòria
Res millor per copsar el pols a la realitat iraniana, especialment en el context internacional, que fer un volt per aquest punt central de la ciutat, a prop d’ambaixades com la britànica o la russa, on operen les cases de canvi no oficial. El preu del dòlar, més que la borsa local, que també es va recuperar, mostrava que la confiança en el país es tornava a recuperar. Almenys en una mínima part.
També ho reflectia la premsa local, que als titulars recollia les declaracions que arribaven des de Washington que les primeres converses havien estat “positives i constructives”. També
feien al·lusió a les paraules del ministre d’Exteriors, Abbas Araqtxi, que encapçalava la delegació i que va destacar l’ambient de respecte mutu amb què s’havien desenvolupat les converses.
El mateix Araqtxi va reconèixer que al final de la trobada “indirecta” s’havien trobat amb Witkoff i havien sostingut un curt diàleg, un fet que per als iranians té interès, ja que és el líder suprem el que imposa aquestes restriccions. Al principi va negar la possibilitat de diàleg i després hi va accedir amb la condició que fossin indirectes.
A Teheran hi ha diferents versions sobre com l’ aiatol·là Alí Khamenei va donar el vistiplau a les converses, però totes coincideixen en la relació amb la greu situació econòmica del país i la por d’una explosió social si les coses continuen així.
El fantasma de Síria amb el règim de Baixar al-Assad, que es va ensorrar en uns dies, és present en un sistema cada vegada més feble. L’economia només és una cara de la situació. El 2024 va ser un dels anys més durs de la història de la República Islàmica. Va morir el president Ebrahim Raisi en un accident d’helicòpter que encara aixeca sospites i Israel va posar fi a la vida de dos dels millors peons a la regió, Ismail Haniyeh i Hassan Nasral·lah. Finalment, els cops a Hizbul·lah han estat difícils de pair.
“A l’ esborrany de Witkoff hi falten amenaces”, assenyalava el diari Keyhan , el més radical dels que es publiquen al país i el director del qual és designat pel líder suprem. L’editorial destacava que l’enviat especial del president Trump, Steve Witkoff, no havia arribat amb peticions “maximalistes” que tanquessin la porta a les negociacions abans de començar, com ja ho havia advertit Teheran.
Els radicals destaquen que aquestes negociacions no només són amb els Estats Units sinó amb Donald Trump, que va retirar al país de l’acord nuclear firmat el 2015 i va imposar fortes sancions contra l’ Iran, i també va ordenar la mort del general de les forces Quds, Qassem Soleimani. Un dels pitjors cops per a l’ Iran de les últimes dècades.
Molts temien que els Estats Units demanessin el desmantellament del programa nuclear, com s’havia esbossat en un primer moment, o que inclogués el tancament del programa de míssils i el final del suport als grups regionals que formen de l’ e ix de l a resistència . Tot i això, les exigències de Washington, almenys en el que s’ha fet públic, serien més moderades.
Els EUA s’haurien fixat com a objectiu el programa nuclear: la reducció de l’urani enriquit i més monitoratge de les instal·lacions nuclears que permeti confirmar que l’ Iran no farà el pas a un programa d’armes nuclear. Un extrem que el líder suprem nega, malgrat que els radicals creuen que l’única eina de dissuasió per a l’ Iran és crear armes nuclears.
“Això amb prou feines comença i ja hem passat per situacions semblants abans, de manera que esperarem”, conclou l’Omid, de 37 anys, que també canviava dòlars al centre de Teheran.