Amb l’arribada de la Setmana Santa, el sector turístic espanyol obre un període que arribarà al punt fort en els mesos estiuencs, per això definits com a temporada alta. Les previsions, a grans trets, són positives i conviden a l’optimisme. Si l’any passat el nombre d’estrangers que van entrar al nostre país va acostar-se als 94 milions (un 10% més que el 2023), per a aquest any s’espera superar la barrera dels 100 milions.
Tot i això, ni tan sols aquest optimisme no escapa a la inquietud generalitzada a escala planetària per la guerra comercial que ha declarat el president nord-americà amb la política aranzelària, d’efectes immediats sobre les relacions internacionals, els mercats borsaris, els mercats de combustible i matèries primeres, etcètera. També el sector turístic, que a Espanya va representar l’any passat el 12,3% del PIB, podria arribar a patir els efectes del terratrèmol causat des de la Casa Blanca.
De moment no hi ha signes amb una gravetat que justifiqui l’alarma. És cert que en una ciutat com Barcelona, on el turisme nord-americà representa al voltant del 30% del total, doblant, amb 1,2 milions de visitants, els contingents francès i britànic, s’hi registra des del juliol de l’any passat una lleugera baixa de l’ocupació hotelera, per bé que mantinguda. Una baixa, diguem-ho tot, compensada per una despesa per turista a l’alça, especialment en el cas dels nord-americans, que són els que deixen més diners. I que, a més, sintonitza amb el desig municipal de reduir en certa mesura el nombre total de turistes, compensant la reducció amb més ingressos per cada visitant.
El lleu descens de l’ocupació i les polítiques de Trump preocupen els operadors locals
Amb tot, hi ha en el sector una inquietud que no es va donar els anys 2022 o 2023, posem per cas, en què la tendència, després del parèntesi de la pandèmia, era clarament alcista. Ara sí que hi ha aquesta inquietud. La bona notícia, de tota manera, és que no s’han registrat anul·lacions significatives.
Si ens centrem en el mercat turístic interior, i en les previsions i reserves d’hotels, apartaments o càmpings per a la Setmana Santa, les expectatives són també bones. Les estacions d’esquí, que van començar la temporada més tard del que haguessin volgut, tenen neu abundant –fins a gairebé tres metres en algunes cotes– que fan practicables el gruix dels 300 quilòmetres de pistes habilitades que tenen, motiu pel qual confien tancar la temporada amb resultats força bons. En una estació com Baqueira Beret esperen tornar a superar, quan finalment tanquin les pistes, el milió de dies d’esquí venuts, com va ocórrer l’any passat. Les previsions a les zones litorals, des de la Costa Brava fins a les Terres de l’Ebre, són també encoratjadores, amb ocupacions d’entre el 80% i el 90%, sobretot els quatre darrers dies d’aquesta Setmana Santa.
Totes aquestes xifres són positives i constitueixen un motiu de satisfacció. La inquietud sobre com pot afectar a Espanya la crisi aranzelària provocada per Trump és comprensible. Però si finalment s’acabés materialitzant –els paquets turístics es venen amb molta antelació, i per tant els hipotètics efectes podrien tenir una manifestació retardada–, i ja que això escapa en bona mesura al control dels operadors locals, el que potser ha de fer el sector turístic, tant el barceloní com el català i l’espanyol, és ampliar horitzons en altres mercats. No es pot descartar que la tempesta econòmica global arribi encara a fases superiors, però no per això es veurà minvat l’atractiu que Barcelona, Catalunya o Espanya tenen més enllà de les seves fronteres i en diferents continents.
La millor manera d’atenuar el neguit passa per diversificar i reduir dependències
La paraula clau és, probablement, diversificar. Es tracta potser d’estimular altres sectors productius, i d’aquesta manera alleugerir la dependència que el país té del turisme, i en general del sector serveis, responsable del voltant del 70% del PIB espanyol, amb un enorme avantatge sobre el sector industrial o el sector manufacturer. I, dins de l’àmbit turístic, es tracta de diversificar la clientela. Mercats turístics com el xinès, el japonès, el coreà o l’indi, per esmentar-ne tan sols alguns, tenen encara per davant un llarg recorregut. És qüestió de conrear-los, desplegant les estratègies adequades. En la conjuntura present, una bona feina orientada així contribuiria segurament a relaxar la inquietud causada en el sector turístic per les desmesurades polítiques aranzelàries de Trump.