Què faríem sense línies vermelles?

Tot i que per l’aparença no ho sembli, el concepte línia vermella és un neologisme. És a dir, si fa un segle algú hagués sentit algú altre dient que no s’havia de traspassar una determinada línia vermella, l’hauria buscada pintada a terra. En canvi, avui gairebé no sabríem parlar sense fer esment constant a aquest concepte figurat, que fa referència a un límit que no és convenient depassar, tant per qüestions ètiques, com morals, polítiques o ideològiques.

Sobre línies vermelles va l’obra Un déu salvatge, de Yasmina Reza, que fa funcions al teatre Goya de Barcelona, amb direcció de Pere Arquillué. La setmana passada, dins dels molts actes en paral·lel als espectacles teatrals que ofereix el grup Focus amb la seva divisió Àfora, al mateix teatre del Raval s’hi va celebrar una xerrada sobre educació i prejudici. Hi van participar l’escriptora Carlota Gurt, la filòsofa Sira Abenoza i l’actor Ivan Benet, un dels intèrprets de l’obra.

Carlota Gurt, Sira Abenoza i Ivan Benet van parlar d’educació i prejudici, i de les contradiccions de l’ésser humà

Si a la peça les línies vermelles són implícites, a la xerrada es van fer explícites. “La bona educació és un mecanisme de supervivència. El conflicte ens fa mandra, ens fa por i ens fastigueja”, va formular Gurt com a declaració d’intencions. Per Abenoza, “els humans estem en una situació incòmoda entre ser salvatges i ser déus, i la bona educació és el que ens salva de ser salvatges. La pregunta és si sabem què és la bona educació”. Benet va apuntar que a l’obra passen per molts llocs: “Els personatges amb qui menys coincideixes són als que l’autora ha donat millors arguments”, per tant, més difícils de rebatre.

Perquè les persones no som naturalment bones, considera Gurt: “Tots tenim alguna rata dins. Tots som meravellosos i miserables alhora”. Abenoza va afegir: “En el desig d’evitar el conflicte, hi ha la necessitat de ser estimat, perquè el conflicte t’aboca a la soledat”. I Benet va ironitzar sobre el xat dels pares de l’escola: “Del que s’hi diu, en sortirien moltes comèdies”.

I van aparèixer les línies vermelles. “Hi ha persones que tenen idees limitadores, que no alimenten la societat”, va assegurar l’escriptora. La filòsofa va posar damunt la taula el concepte dels aliats hermenèutics: “No tinc clar que hi hagi d’haver línies vermelles en l’escolta, perquè el més diferent és el que ens ajuda a entendre més el món. Si parléssim amb un votant de Trump, entendríem moltes coses”. I l’actor va recordar: “El personatge que interpreto és racista i jo, tot i que lluito per no ser-ho, no deixo de formar part d’aquesta educació”.

Són les línies vermelles que hem d’aprendre a respectar i no traspassar.