Martin Luther King tenia un somni, com va proclamar davant una multitud des de les escalinates del monument a Lincoln a Washington, el 1963, que no era cap altre que blancs i negres poguessin viure com a iguals. Donald Trump també en té un altre de menys emancipador: que els iPhone es fabriquin als Estats Units en lloc de fer-ho a la Xina. Ho ha expressat en un altre lloc no menys emblemàtic com és la Casa Blanca. Però les coses no són tan fàcils, encara que els somnis, somnis són i a més no paguen impostos.

Trump deu pensar que això d’aixecar una gran planta per fabricar els productes d’Apple és com construir un castell amb blocs de Lego. Seria el seu gran triomf, un cop a la Xina com el ganxo amb què Cassius Clay va tombar Sonny Liston. Però Tim Cook, director executiu d’Apple, no pot complaure’l, perquè no és un problema de costos, sinó de nombre d’enginyers altament qualificats.
Trump vol portar als EUA les fàbriques xineses d’Apple, com si fossin blocs de Lego
Trump comença a adonar-se que està bé tenir somnis, però de vegades alguns comporten un mal despertar. Després de posar aranzels del 145% a la Xina, ha hagut d’excloure mòbils, ordinadors i xips de la llista de productes perquè seria una catàstrofe per a Apple, que no només és una marca de gran valor en el Nasdaq, sinó també per a la imatge dels EUA. La companyia de la poma fabrica el 80% dels seus productes a la Xina. Cook, que no va faltar a la presa de possessió de Trump, ha perdut 640.000 milions de dòlars des del “dia de l’alliberament”.
En una entrevista en el Fortune Global Forum sobre per què havia triat la Xina, va respondre que no era una qüestió de baixos costos laborals, sinó de talent: “Al meu país podria reunir un grup d’enginyers altament formats i no estic segur que poguéssim omplir aquesta sala. A la Xina podria omplir diversos camps de futbol”. Només li va faltar afegir-hi que allà hi continua havent les jornades 9-9-6: treballar de 9 del matí a 9 del vespre i 6 dies a la setmana.
Magritte és el pintor dels somnis impossibles. Una de les seves obres més celebres és El fill de l’home, on el model, amb una corbata vermella com la de Trump, veu com una poma l’impacta a la cara. Una premonició, sens dubte.