Al PSOE molta gent viu amb consternació el dany reputacional i institucional que provoquen els abusos de
José Luis Ábalos. Són tantes les presumptes corrupteles, els seus negocis foscos i la seva vida dissoluta que no queda cap socialista que posi la mà al foc per l’exministre i exsecretari d’organització del partit, refugiat al grup mixt per continuar aforat.
Qualsevol tripijoc que es fa públic, per molt increïble que sembli –de vegades més propi d’una escena de Torrente– és motiu de vergonya a les files del PSOE. Perquè no només implica Ábalos i el seu fidel escuder, Koldo García, també esquitxa membres de l’ Executiu espanyol, companys de partit i empreses públiques.
Els partits haurien de condemnar els insults, ja siguin contra Ayuso, Alegría o Montero
L’allau d’informacions que apareixen, ja sigui per mitjà de les comissions d’investigació que se celebren al Congrés
dels Diputats i el Senat o dels informes
de la unitat central operativa ( UCO) de
la Guàrdia Civil, hi afegeixen més evi-dències que assenyalen l’exministre com a capitost de la trama de corrupció.
En aquesta amalgama informativa diària sobre el denominat cas Koldo també hi ha lloc per a les notícies falses o mitges veritats, fets que no apareixen en cap dels informes elaborats durant la investigació policial i que es donen com a certs. És el cas d’una suposada festa al Parador de Terol, en plena pandèmia, on Ábalos “hauria contractat una furgoneta” amb prostitutes per fer una gran disbauxa,
una nit en què també hi havia allotjats a l’establiment l’actual portaveu del Govern espanyol i ministra d’Educació, Pilar Alegría, i l’expresident d’ Aragó Javier Lambán.
És veritat? El viatge d’ Ábalos a Terol va existir, era el setembre del 2020, però de moment no hi ha proves ni denúncies policials de la festa que, segons aquestes informacions, va destrossar una habitació del Parador, i els implicats –la ministra–nega els fets. El que sí que és cert és que des que va aparèixer la notícia Alegría ha rebut una llarga llista d’insults masclistes que han inundat les seves xarxes socials. “Puta”, “meuca” o “menjatitoles” són algunes de les vexacions que la ministra, que també és secretària general del PSOE aragonès, ha rebut. “M’insten a posar-me de quatre grapes, em diuen que soc ministra per callar i posar-me de genolls, si m’agrada de costat o a sobre...”, ha denunciat Alegría, blanc exclusiu d’aquesta campanya de descrèdit i misogínia.
La ministra ha rebut el suport de moltes veus de l’arc parlamentari. També del PP, tot i que en aquest suport hi ha un però. Una condemna tèbia, ja que tant els populars que governen a l’ Aragó com Vox han donat pàbul a aquesta suposada disbauxa i reclamen més explicacions.
Les dones que es dediquen a la política estan més exposades a la censura i als insults. La ministra no és la primera que ho denuncia. No hi ha victimisme, és la realitat. Les formacions han de tenir la valentia de condemnar sense peròs aquests atacs, ja siguin contra Díaz Ayuso, Alegría o Montero. És la conducta que s’espera més enllà que defensin les seves sigles.
