No ens farem la víctima, però cada pal que aguanti sa vela. O, més ben dit, per al que ens incumbeix, cada casquet, la seva bombeta. La potència eòlica instal·lada a Catalunya ascendeix a 1.406 megawatts. La Terra Alta en genera un 29%; el Baix Ebre, un 10%, i la Ribera, un 3,2%. Unint les comarques de l’ Ebre, el percentatge s’eleva a un 42%. Si hi sumem els parcs de la resta de la província de Tarragona, la producció es dispara fins al 57,8%. I si hi afegim el sud de Lleida, la xifra bat rècords: un 86%. Respecte a l’energia fotovoltaica, la radiografia territorial s’hi assembla. Donem les gràcies, per tant, a Èol, Kon o Ehécatl per haver-nos beneït amb el seu cerç. I hosanna! Venerem Hèlios, Apol·lo i Ra per il·luminar-nos amb una radiació solar tan imponent. A Girona, en mans del fatídic destí d’ Èreb i Gaueko –divinitats de les tenebres–, que els bombin. Perquè només l’intricat i enigmàtic designi dels déus explicaria l’erm en renovables en què s’han convertit les comarques de Girona. Ni un sol quilowatt eòlic d’ús comercial. O sigui, un “cero patatero” (Aznar dixit). Bé, siguem equànimes, exploten 31 megawatts de fotovoltaica.
Als que vivim a l’ Ebre ens queda cara de beneits quan comprovem perplexos que la tramuntana només serveix per a la informació meteorològica de TV3, amb indubtable volença dels seus presentadors per l’ Empordà. I que, malgrat gaudir al nord-est català d’un vent huracanat i de prou torrada solar, som els del sud els qui hem de prémer l’interruptor nuclear o eòlic per il·luminar-los la finca. Un territori amb una renda per càpita que ja la voldrien les Terres de l’Ebre. O potser per això, perquè
les estadístiques econòmiques ens situen a la cua, les elèctriques han aterrat per aquí a baix sense compassió. Almenys a Barcelona suporten alguna eòlica, tèrmiques, incineradores i contaminació.
Ens queda cara de beneits veient que la tramuntana només serveix per a la informació meteorològica de TV3
A la zona nord de la Terra Alta convivim amb 169 aerogeneradors, disseminats per set poblacions, enmig de vinyes de la denominació d’origen. I així estem, pagant el kilowatt hora com tothom i alçant poquet la veu, no sigui que ens titllin d’insolidaris. És el que ens ha tocat. A la Costa Brava instal·laran tres molins provisionals al mig del mar (15 megawatts), fruit d’un projecte d’investigació. Però només a ells els espatllaran el paisatge, les vistes i el turisme i els hipotecaran els recursos naturals i el desenvolupament futur. Aquí, que ho sàpiguen, ens banyem davant la nuclear de Vandellòs i no hem desenvolupat brànquies. I la garnatxa continua aconseguint èxits.
Veurem com la Generalitat s’apanya amb el Plater, el pla que ha d’harmonitzar i disseminar les instal·lacions de renovables per tot Catalunya, amb una aprovació que acumula un any de retard. De moment, als governs anteriors el repartiment els ha sortit fatal.