De la guerra comercial desfermada per Donald Trump contra el món, sorprenen especialment les paraules del president dels Estats Units justificant els aranzels a Espanya, en part, per les quotes de català, basc i gallec en el cinema. Segons el mandatari republicà, la protecció de l’audiovisual en llengües cooficials és una de les raons clau per aplicar els seus nous gravàmens contra la Unió Europea. La tesi és que el cinema americà recaptaria més si no s’imposessin aquestes quotes. “El que no diuen en cap moment és que el cinema americà té gairebé un control monopolístic del negoci a tot el món i també a Espanya. Si les majors nord-americanes estan controlant a prop d’un 80% del mercat en sales, mentre que el 20% restant el controlen la resta de distribuïdores independents, el que es desprèn és que voldrien disposar del 100%”, argumenta a La Vanguardia Francesc Vilallonga, professor d’estructura de la indústria del cinema a Blanquerna-Universitat Ramon Llull.
L’expert celebra que “tant el Govern espanyol com moltes legislacions a escala europea vetllen per la diversitat cultural i lingüística, una cosa que molesta a Trump, i que resulta una eina essencial de la cultura europea per evitar ser marginada”.
El cinema en català ha tingut una excel·lent collita recentment amb títols taquillers com El 47 , Casa en flames o Wolfgang . Però Vilallonga recorda que “venim d’anys històrics en què la presència del català en el cinema ha estat pràcticament simbòlica”. La llei del Cinema vigent estableix que el 25% de l’oferta ha d’estar doblada o subtitulada al català, “unes quotes que no s’han complert mai”.
Dins de les accions per fomentar l’oferta de productes i serveis audiovisuals en català, el Departament de Política Lingüística de la Generalitat impulsa el doblatge i la subtitulació de films i sèries a través de dues línies anuals de subvenció de concurrència no competitiva. D’una banda, subvencions per a estrenes en sales
–des dels noranta– i per a plataformes i en suport físic des del 2016. El passat mes de març, la Conselleria de Política Lingüística va obrir el termini perquè les distribuïdores de cinema sol·licitin aquestes subvencions, dotades amb un pressupost inicial d’1,8 milions i destinades a “augmentar les estrenes de llargmetratges doblats i subtitulats” en català a les sales de cinema.
Per fomentar la difusió i el consum, el mateix departament també disposa d’una pàgina de cinema en català al web de Política Lingüística, així com una cartellera de cinema, una base de dades de més d’11.000 registres i el programa CINC, per impulsar el cinema infantil a tot Catalunya. Respecte a les xarxes socials, el cinema en català és present a X i Facebook i hi ha un canal de tràilers a YouTube. Des del mateix departament, afirmen que, per impulsar els continguts en llengua catalana, hi ha un diàleg constant amb les principals plataformes de continguts audiovisuals (Netflix, Max, Prime Video, Filmin, Disney + i Movistar+, entre d’altres) perquè incrementin l’oferta en català. En aquest sentit, hi ha un conveni amb 3Cat per a la cessió d’àudios i subtítols en català. Així mateix, hi ha una interlocució directa amb les associacions de l’àmbit de la distribució i exhibició cinematogràfica. “El doblatge en català el paga la Generalitat, les majors no es gasten ni un euro. Per això, dir que el cinema americà perd
espectadors perquè hi ha una sèrie de pel·lícules doblades al català quan la presència d’aquestes còpies en sales està bastant marginada respecte a les còpies en castellà no es correspon
amb la realitat”, admet, contundent,
Vilallonga.
A l’extens document publicat pel Departament de Comerç dels EUA, es critiquen les obligacions que tenen plataformes com Netflix o HBO, que han de garantir que almenys un 30% del seu catàleg sigui de producció europea, i que la meitat d’aquest contingut sigui en alguna llengua oficial d’ Espanya. “A les plataformes, l’usuari pot escollir l’idioma de la pel·lícula o sèrie en qüestió i veure-la doblada o subtitulada, però no hi ha cap tipus de greuge pel que fa a rendibilitat o negoci perquè el cost del doblatge és zero i el nombre de visionaments no varia si és una versió o una altra”, esgrimeix l’expert, que sosté que el mercat americà per a les pel·lícules europees és molt limitat perquè allà no se’n doblen. “El mateix context de l’exhibició americana és molt proteccionista i penalitzador contra les pel·lícules europees”, afegeix.
“Europa no té res a veure amb els EUA. Ells estrenen una pel·lícula i tenen un mercat de més de 300 milions d’habitants, amb una única llengua, i nosaltres som 28 territoris amb llengües diferents i necessitem cert proteccionisme”, afirma Eduardo Escudero, copresident de l’associació Europa Distribution, que aglutina prop de 150 distribuïdores independents
de tot Europa. Des del 2018, i amb l’objectiu de donar suport a la diversitat cultural del sector audiovisual europeu, “la UE exigeix que el 30% del contingut de la programació sigui europeu. Malgrat que al principi hi va haver certa resistència, no hi ha cap problema perquè les plataformes el compleixin”.
En cinema, aquesta quota és una “disposició que no ha tingut una aplicació sancionadora fins ara”, diu Escudero, que advoca més per incentivar l’exhibidor perquè posi continguts europeus i espanyols que imposar quotes o sancions. “Ens agradi o no, el producte americà continua sent, en general, el més atractiu per generar grans audiències”.
