Llatinoamèrica abaixa el teló del seu experiment amb les criptomonedes

Va ser una de les històries més vistoses de l’ecosistema cripto global: el 2021, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va convertir el bitcoin en moneda de curs legal. Era la primera vegada que un Estat feia aquest pas. L’anunci va atreure titulars a tot el món, va entusiasmar fervents del sector i va encendre alertes en organismes internacionals.

Però tres anys després aquest experiment s’ha desinflat. Tot i que la llei que va donar vida al “bitcoin legal” continua tècnicament vigent, el govern ha suavitzat les exigències. Ja no és obligatori acceptar pagaments en aquesta moneda, i el discurs oficial ha anat desplaçant la qüestió cap a altres prioritats: seguretat, creixement econòmic i reelecció presidencial.

Les criptomonedes van ser vistes com una sortida ràpida davant mals estructurals

La història d’El Salvador no és un cas aïllat. A l’Amèrica Llatina, on l’interès per les criptomonedes va créixer en part com a resposta a l’existència de sistemes financers excloents, inflació crònica o controls de capital, diversos governs van arribar a plantejar-se com integrar aquests actius al funcionament econòmic nacional. Avui, , però, sembla que aquest fervor s’ha apagat.

A l’Argentina, un dels països amb més adopció de criptomonedes entre particulars, l’ascens al poder de Javier Milei el 2023 semblava que anunciava una revolució monetària. Milei havia defensat públicament el bitcoin criticant amb duresa el Banc Central. Tot i això, ja al poder, la seva administració ha optat per un enfocament molt més ortodox: més fiscalització sobre plataformes d’intercanvi, noves exigències de declaració d’actius digitals i mesures per evitar la fuga de divises a través de criptomonedes. A més, després de l’escàndol de $LIBRA, Milei s’ha distanciat del món cripto, que li va provocar la primera gran crisi política.

El Brasil, per la seva part, ha adoptat una estratègia completament diferent. Allà el Banc Central ha desenvolupat la seva pròpia versió d’una moneda digital, el “ drex”, concebuda no com un criptoactiu tradicional, sinó com una extensió digital del real brasiler, la seva moneda. És a dir, totalment regulada i controlada per l’ Estat. La intenció és aprofitar la tecnologia blockchain per millorar l’eficiència del sistema financer, no per desbancar-lo.

A Veneçuela, país que en el seu moment va llançar una criptomoneda estatal —el famós i polèmic petro—, l’experiència també va acabar en fracàs. Dissenyada com a eina per esquivar sancions internacionals i com a substitut del bolívar, la divisa no va aconseguir mai una adopció efectiva. A finals del 2024, el govern va donar per tancat el projecte sense gairebé explicacions. Avui dia, pocs recorden que va existir.

Xile i Colòmbia, més cauts des de l’inici, han mantingut un perfil baix en la matèria. Els dos països han impulsat investigacions sobre monedes digitals i han avançat en regulacions per al sector fintech , però sense abraçar els models descentralitzats ni intentar substituir les monedes nacionals.

El que semblava una revolució en marxa ha acabat en una retirada discreta. L’entusiasme inicial, alimentat tant per ideologia com per suposada necessitat, va xocar amb les complexitats tècniques, la volatilitat dels actius, la discussió sobre la seva legitimitat i la pressió dels organismes financers internacionals.

En molts casos, les criptomonedes van ser vistes com una sortida ràpida davant mals estructurals: inflació, falta d’accés a la banca, sistemes fiscals obsolets... Però l’intent d’institucionalitzar una eina creada per evadir precisament les institucions ha demostrat els seus límits.

Avui, l’Amèrica Llatina no renega de la tecnologia blockchain ni dels beneficis potencials dels diners digitals. El que ha canviat és la manera d’acostar-s’hi: amb més regulació, menys èpica i una dosi saludable d’escepticisme.

Potser el veritable aprenentatge és aquest: les criptomonedes, com les promeses polítiques, no resolen totes soles els problemes estructurals. Ni tan sols quan els dona suport tot un Estat.