Advertiment: cadascun d’aquests títols pica

Ens enlairem. A Orbital (Edicions 62 / Anagrama) Samantha Harvey ens converteix en el setè astronauta de l’ Estació Espacial Internacional, i això suposa situar-nos a quatre-cents quilòmetres de la Terra i completar setze voltes per dia. Bellesa i transcendència, sorpresa i vertigen, i formulació de les eternes preguntes sobre el nostre sentit i lloc en el cosmos.

Si Harvey ens assegura que l’espai destrueix la cronologia, una cosa semblant duu a terme Kaliana Bradley a Un puente sobre el tiempo (Salamandra), en què explora què passaria si una branca secreta del Govern britànic provés l’efectivitat d’una màquina del temps portant al present individus pertanyents a diferents períodes al llarg de la història. L’autora troba suport en els elements de la ciència-ficció per crear una història que barreja l’aventura amb els thrillers d’espionatge, la comèdia laboral amb la denúncia política, les exploracions polars amb la reflexió sobre les pernicioses dinàmiques del poder i el llegat colonial.

I precisament una màquina del temps és el que desitjarien els habitants de la Irlanda distòpica que retrata Paul Lynch a El càntic del profeta / El cantar del profeta (Periscopi / Alfaguara), al·legoria/denúncia de qualsevol deriva dictatorial, amb la consegüent indefensió de l’individu davant la violència i arbitrarietat de l’ Estat. Aquest queda encarnat per Elish, directiva d’una companyia tecnològica, l‘atribolada ment de la qual intenta processar i sobreviure al malson en què ha entrat l’esfera personal i col·lectiva.

Problemes molt més mundans, però no per això percebuts amb menor catastrofisme, són els que ha d’enfrontar-se una altra família irlandesa, els Barnes, a La picadura de abeja (Anagrama) de Paul Murray, crò­nica mordaç de l’enfonsament dels seus quatre membres –pares, filla adolescent i el benjamí– en un poble que ja per si mateix és per tallar-se les venes. Una tribu que està condemnada a ser rondada per una abella disposada a clavar-los el fibló al més mínim indici que la sort planeja somriure’ls. És clar que no voldrien acabar com l’ex prodigi del tennis Kathleen Beckett, que el 3 de novembre del 1957 i a les pàgines de Cop magistral / Golpe magistral (Angle/ Gatopardo) de Jessica Anthony es nega a sortir de la seva piscina com a remullat acte de protesta contra el seu tedi existencial.

Per als lectors que se sentin estimulats pels desafiaments, Rachel Cusk, per a qui la literatura sempre està molt lligada al pensament i a les ganes d’interpel·lar-nos, firma Desfilada / Desfile (Les Hores/ Libros del Asteroide), en què trobem un artista, G., que va canviant d’identitat i que li serveix per abordar, amb ànim moltes vegades filosòfic, temes de pes sobre la creativitat, la feminitat, el gènere, la maternitat, el cos, la violència, la llibertat, el dol...

Tampoc no ho posa fàcil, però per això les recompenses a l’esforç es multipliquen exponencialment, Sarah Bernstein a Manual per a l’obediència / Manual para la obediencia (Les Hores / Random House), finalista del premi Booker Internacional, en què la narradora aborda un seguit de fenòmens estranys mentre té cura del seu germà en un territori hostil. Ara bé, els enigmes i les amenaces són en el seu interior o succeeixen en la realitat? Malgrat que en un registre ben diferent, també Julia Phillips ens parla de relacions fraternals i episodis sorprenents a Oso (Sexto Piso), una faula impregnada de natura que analitza l’impacte en la vida de Sam i Elena, germanes que somien escapar de l’illa de San Juan, després de la irrupció de l’úrsid del títol de l’obra a la seva finca.

Uns altres als quals els agradaria sortir fugint del seu catau –un forat irlandès on el més excitant que passa és el Festival del Salmó– és als protagonistes de Casas de locos (Sajalín), la primera novel·la de Colin Barrett després dels seus llibres de relats. Un segrest matusser que està relacionat amb el tràfic de drogues posa cap per avall les vides anodines de dos individus tangencials als fets, les turbulències emocionals dels quals se’ns descriuen amb una perspicàcia i tendresa prodigioses.

El tret distintiu de Richard Powers i Laurent Binet és que creen universos narratius pels quals el lector avança fent uns ulls com unes taronges. En la seva última guilladura, Patio de recreo (Adn de Novelas), l’americà ens cita a Makatea, una illa de la Polinèsia francesa, per plantejar-nos els reptes tecnològics i dilemes ètics darrere el colonialisme marí que s’obririen amb la creació de ciutats flotants. A Perspectives / Perspectivas (Edicions de 1984 / Seix Barral), l’autor francès sacseja el vesper polític i religiós de la Florència del segle XVI matant un pintor escandalós i posant a investigar l’historiador Vasari.

I si el mateix període històric cobreix Craig Shreve en la molt
aventurera La llegenda de Yasuke / La leyenda de Yasuke (Navona) per ficcionar la trepidant vida del conegut com el samurai africà, l’art i una atmosfera pertorbadora s’apoderen així mateix de Mi muerte (Muñeca infinita) de Lisa Tuttle, en què l’ afany d’una escriptora vídua i en declivi per ressorgir de les seves cendres es­crivint la biografia d’una musa i creadora amb diverses màscares desencadenarà tempestes (o picadures verinoses).