Poesia essencial i reivindicativa

Plural i diversa, amb varietat de temes i tons, i coincidint diferents generacions. Així es mostra la poesia més recent. Destaca, en tot cas, com ja és habitual, la poesia escrita per dones, amb clars caires feministes. I pel que fa a la poesia estrangera, es manté el predomini de la poesia anglosaxona i d’autors consagrats.

Chantal Maillard és sens dubte una de les autores més preeminents i originals en l’actual panorama de la poesia espanyola. La seva Poesía completa (Tusquets) recull la totalitat de la seva obra fins ara amb alguns poemes inèdits. Una obra en què poesia i pensament s’amalgamen, amb notable influx de la filosofia oriental des de la qual l’autora sotmet a una crítica rigorosa l’obsessió pel jo i les veritats absolutes pròpies de la cultura occidental, intentant esquivar les trampes del llenguatge en un continu teixir i desteixir de la paraula.

La llarga trajectòria de Juan Antonio Masoliver Ródenas és vista pel mateix autor com una “obra en procés” en què cada llibre forma un llarg i únic poema. El seu darrer títol, En el jardín de la memoria (Acantilado), s’ubica en aquell espai real i simbòlic de la seva Ocata natal, un espai de la memòria que explora l’autor a la recerca d’un consol impossible davant l’ombra fosca de la mort. Una mort que vertebra també l’últim llibre de Luis Antonio de Villena de títol ben explícit, Miserable vejez (Visor), que ens mostra una visió desolada d’aquesta darrera etapa de la vida, “más que el resto de un naufragio, el naufragio mismo”, alhora que fa una mirada postrera al vitalisme de la joventut tan lluny ja de l’autor.

⁄ Destaquen els poemaris escrits per dones, amb clars caires feministes que parlen de les ferides quotidianes i la identitat

Ben coneguda pels seus èxits com a novel·lista, Pilar Adón és des dels seus inicis i potser fonamentalment poeta. A Las huidas (La Bella Varsovia) reuneix la seva poesia des del 1998 fins a l’actualitat. Poesia cenyida al món quotidià, amb forta presència d’una natura no idealitzada i en què predomina la recerca d’un espai que la mateixa autora defineix com “la cel·la mística on llegir, aprendre, vincular-se al coneixement, fora de perill de les rutines tradicionalment associades a les dones”. També les “coses minúscules” i la natura alimenten la poesia d’Ariadna G. García a Adamar (Pre-Textos), que revisita els tòpics clàssics (beatus ille, carpe diem, locus amoenus) actualitzant-los amb una dicció clara i precisa que recolza en la mètrica i la rima i que transmet una passió assossegada i de vida interior serena. Tot el contrari al que trobem a Todavía una noche (Tusquets) d’Aroa Moreno Durán, un llibre que travessa tres moments dramàtics en la vida de l’autora: “Aquellos momentos en los que perdí el suelo bajo mis pies”. Poesia intimista, de gran fondària emocional que ens parla de les ferides quotidianes i on el cos apareix com a símptoma del dolor i l’absència.

Finalment, dues propostes molt diferents de l’altre costat de l’Atlàntic. De qui va ser màxim representant de la teologia de l’alliberament i militant revolucionari sandinista, Ernesto Cardenal, es publica la seva Poesía completa (Espasa Poesía), coincidint amb el centenari del seu naixement. Una poesia crítica, arrelada a la realitat quotidiana, que denuncia les injustícies del present però que traça també una mirada que recull l’essència plural i diversa d’Amèrica. Per la seva part, Renacimiento publica De sombra y llanto, una selecció de la poesia d’Alfonsina Storni a cura d’Abelardo Linares i pròleg de M.ª Ángeles Robles. Un llibre que prova de mostrar la varietat de registres de la seva obra, destacant els seus poemes més reivindicatius, amb una mirada feminista: “Cada día que pasa, más dueña de mí misma / ya ni domino esclavos, ni tolero señor”.

D’entre els autors estrangers destaca, sens dubte, l’obra de Mary Oliver recollida a Devociones (Lumen), amb traducció i pròleg d’Andreu Jaume. Una poesia lluminosa, que presta una espe­cial atenció als éssers i les coses, ja que en les seves paraules l’atenció és “el principi de la devoció”, cosa que dota els seus poemes d’una especial espiritualitat que l’ha portat a ser una de les poetes més populars d’ Amèrica del Nord. Destaca l’especial atenció a la natura vista no com a fugida sinó com una manera de tancar les ferides de la civilització. Per la seva part, la polonesa Anna Swir, una de les poetes més importants al seu país, presenta a Hablando de mi cuerpo (Pre-Textos, edició bilingüe en traducció d’ Abraham Gragera i Teresa Casas Hernández) una poesia testimonial i rei­vindicativa, que aborda de manera directa i sense prejudicis temes com la maternitat o el cos femení.

⁄ Hi ha autors consagrats i predomini dels poetes anglosaxons entre els títols que arriben de fora

De Joseph Brodsky es publica Poemas escogidos (Siruela) en una cuidada edició d’Ernesto Hernández Busto. Premi Nobel el 1987, va haver d’abandonar l’URSS uns anys abans després de patir presó i persecució. La seva poesia es va obrir llavors a una nova llengua, l’anglès, però va continuar arrelada a la tradició russa i al paper essencial de la mètrica i el ritme, fet que atorga als seus poemes un cert aire de pregària.

Per la seva part, Edgar Lee Masters ha passat a la història de la literatura per un sol llibre, això sí, ben original. Parlem de la famosa Antología de Spoon River (Galaxia Gutenberg, presentació de Luis Mateo Díaz i traducció d’ Eduardo Moga), en què els poemes són epitafis d’un cementiri i els personatges que el poblen van embastant amb les seves diferents veus un mosaic de la seva vida quotidiana que en conjunt mostra les misèries i frustracions d’una comunitat rural. Finalment, un llibre de temàtica de dolorosa actualitat. Es tracta de Contrapunto (Galaxia Gutenberg, selecció i traducció de Luz Gómez), una selecció de la poesia del poeta palestí Mahmud Darwish. Poesia necessàriament reivindicativa però ben assentada en la gran tradició de la poesia àrab i en la qual predomina el to reflexiu i filosòfic. Val la pena tancar amb aquesta cita: “Los israe­líes vencen con armas y misiles... Yo me veo a mí mismo venciendo con poemas”. Tant de bo es compleixi el seu desig.