Una marató diplomàtica al palau de l'Elisi va permetre dijous acostar postures entre els Estats Units, els principals països europeus i Ucraïna per avançar cap a un alto el foc en la guerra amb Rússia i posar les bases per a una pau sòlida i duradora. Almenys aquesta va ser l'opinió expressada per fonts de la presidència francesa, l'amfitriona de la intensa jornada de trobades, que es va mostrar bastant optimista. Un bon senyal és que la setmana que ve hi haurà una altra reunió amb el mateix format a Londres.
A la cita de París van acudir el secretari d'Estat nord-americà, Marc Ros, i dos enviats especials del president Donald Trump, Steve Witkoff i el general Keith Kellogg. Per part francesa van estar el president Emmanuel Macron, el seu ministre d'Exteriors, Jean-Noël Barrot, i el conseller diplomàtic i xerpa del cap d'Estat en les cimeres del G-20 i G-7, Emmanuel Bonne, una figura clau en les diverses reunions que es van succeir al llarg del dia i amb diversos participants cada vegada.
Lee también
“El més important és que hem desencadenat un procés que és positiu en el qual els europeus estem associats”, es va destacar amb indissimulada satisfacció des de l'Elisi. La pau a Ucraïna ja no sembla un assumpte bilateral de russos i nord-americans. En les converses va participar el conseller de Seguretat Nacional britànic, Jonathan Powell, i el seu homòleg alemany, Jens Plötner. Per part ucraïnesa van acudir el cap de Gabinet del president Volodímir Zelenski, Andrí Yermak, i els titulars d'Exteriors i Defensa, Andrí Sibiha i Rustem Umérov, respectivament. Els ucraïnesos només van estar en algunes reunions. Se'ls va mantenir, doncs, al marge del rerefons d'alguns punts clau negociats només entre nord-americans i europeus.
Segons la versió donada pels francesos, el més important ha estat “convergir”, acostar postures. El mateix Macron, en un moment en què es van deixar entrar les cambres, abans de la reunió plenària final, va destacar que era “una ocasió important d'aconseguir una convergència”. “Crec que tothom vol la pau, una pau sòlida i duradora”, va dir.
Washington accepta discutir garanties
de seguretat i veu bé el pla francobritànic d'enviament de tropes
Per als europeus, un dels punts essencials en l'evolució de l'actitud nord-americana és que ja accepten un paper –encara per concretar– en la garantia que s'ha d'oferir a Kyiv que l'alto el foc no serà violat per Rússia, com ja va ocórrer. “Els nord-americans estan a punt a discutir garanties de seguretat”, van indicar fonts de l'Elisi, encara que van especificar que queden molts detalls per decidir. Els nord-americans “aprecien” també la iniciativa francobritànica, evocada ja en tres reunions de l'anomenada “coalició de voluntaris”, de preparar l'eventual tramesa de contingents de tropes europees a llocs estratègics per dissuadir Moscou de tornar a atacar.
En una entrevista televisada al final de les converses, el ministre Barrot va parlar d'“un èxit de la diplomàcia francesa” a l'haver aconseguit asseure a la mateixa taula tants interlocutors. Barrot veu “una forta voluntat” dels nord-americans d'arribar com més aviat millor a una treva, però escoltant l'opinió dels ucraïnesos i dels europeus. “Han comprès que una pau duradora no serà possible sense la contribució dels europeus”, va afegir el ministre davant els micròfons de LCI.
Per molt bones que siguin les intencions, és obvi que l'aproximació transatlàntica en l'assumpte ucraïnès és fràgil, i més amb les batzegades que dona l'Administració Trump. El mateix dijous, mentre es discutia en l'Elisi, Zelenski va arremetre amb gran virulència contra Witkoff, a qui va acusar d'adoptar l'estratègia russa. No era la primera vegada que ho feia, però repetir-lo un dia de tan intens diàleg va mostrar l'enorme desconfiança que regna. Segons el president ucraïnès, aquella actitud de Witkoff és “molt perillosa perquè difon de manera conscient o inconscient els relats russos”.
També a França hi ha molt escepticisme, fins i tot en cercles propers al Govern. L'exministra i eurodiputada Nathalie Loiseau, del partit de Macron, va dir a l'emissora France Info que “ja era hora que els nord-americans redescobreixin Europa”, i va recordar que, fins ara, gairebé tot el debat sobre la pau s'ha fet d'esquena a Ucraïna i sense els europeus. Molt pessimista, Loiseau va admetre que “no hi ha res positiu que esperar” dels EUA en aquests moments. “Penso que no hi haurà acord sobre res”, va agregar. Segons l'eurodiputada, “hi ha una complaença vertiginosa de Donald Trump cap a la Rússia de Vladímir Putin”, perquè el president dels Estats Units té pressa per reconciliar-se amb Moscou i fer negocis. Loiseau va ironitzar a l'afirmar que “Putin, en tres anys, no ha conquerit Ucraïna, però es té la impressió que, en tres mesos, ha conquerit la Casa Blanca”.
