Javier Peña: “Mostrem les solucions a la crisi climàtica; només falta que creixin a gran escala”

Javier Peña és un divulgador de la ciència del clima “que li agrada comptar històries”. Ha donat a conèixer aquell coneixement a través de les xarxes socials i del seu exitós canal Hope a YouTube. Més de 322.000 seguidors a Instagram i uns altres 336.000 a TikTok avalen un estil. I ara fa un salt per presentar i conduir ‘Hope! Hi som a temps’, una sèrie documental sobre canvi climàtic els dos primers capítols del qual s'estrenen en RTVE Play el dimarts 22 i l'endemà es podran veure en La 2.

Com sorgeix aquest projecte?

Tot això sorgeix d'una idea, d'una inquietud. La meva feina s'havia centrat a divulgar l'acció climàtica a través del canal Hope i de sobte vaig descobrir el projecte Drawdown, creat per Paul Hawken i el seu equip, i això em va trencar els esquemes.

Per què?

Perquè ells s'havien arremangat, havien fet els deures i havien calculat què hauria de passar exactament per revertir la crisi climàtica en una generació i perquè el planeta comenci a refredar-se i tornar a un clima estable. Em va canviar l'estructura mental al comprovar que aquest grup d'experts i de científics havia inventariat i modelat l'impacte climàtic i econòmic de cada una de les solucions que ja estan disponibles. No tenia ni idea que hi hagués tantes solucions a la crisi climàtica i que tinguessin tants efectes beneficiosos.

Per què diu que va canviar la seva perspectiva?

Després d'aquelles lectures va sorgir un desig i una necessitat de compartir aquell món de solucions. Vaig passar de pensar que els canvis no ocorreran mai i que s'hauria de donar una revolució impossible per torçar el rumb, a pensar que era possible l'acció i que les solucions que ja estan en marxa, i de les quals es parla poc, són totalment escalables i a més aporten moltíssims beneficis a nivell de benestar social.

Com va promoure el seu projecte?

Vaig decidir fer un documental sobre com resoldre la crisi climàtica, abordar el problema des de les solucions. Havia de ser global i havia de mostrar aquell univers tan desconegut i alhora tan imprescindible.

No és un tema a què la televisió li hagi prestat la deguda atenció atenció…

La crisi climàtica és com una malaltia que portem diagnosticant, certificant i vivint diverses dècades. Però se  ens ha oblidat moltes vegades l'altra part. A més del diagnòstic necessitem el tractament. Un prisma de solucions, que va molt més enllà del que a tots se'ns passa pel cap: panells solars, cotxes elèctrics i menjar menys carn.

Al final va tirar endavant el seu projecte..

El vaig presentar a una primera productora: els va agradar molt la idea, però volien transformar-lo en alguna cosa en clau divertida, amb famosos, una cosa molt comercial, que a mi no m'interessava.

I al final vaig arribar al Gat Verd, que és una productora petita formada per gent que ve del moviment ecologista de tota la vida, fundada per Mariano Baratech. I van decidir apostar per la sèrie. Aconseguim reunir finançament per llançar el projecte amb un crowfunding de gairebé 150.000 euros, un dels més grans que s'ha promogut en l'àmbit mediambiental. Després vam veure que el projecte necessitava més recursos per poder completar-se. I allà ja entra Televisió Espanyola, Movistar i altres, i comencem el rodatge.

Quant costa la sèrie?

El pressupost és de 2,3 milions d'euros. Vull recalcar que aquesta docusèrie és una aposta que molts consideraven impossible, un producte que no anava a atreure audiències, i que espero que puguem demostrar que la valentia de la productora El Gato Verde, que s'ha tirat a la piscina amb tot, i de RTVE, que ha apostat per això, estava justificada i que realment existeix demanda per a aquest contingut mediambiental amb escala global Made in Spain. La televisió pública és un dels principals finançadors.

El relat embasta una narració condicionada per la necessitat de presentar les solucions de manera ordenada, però no són capítols temàtics.

Triem fils conceptuals o emocionals, amb un personatge fascinant que ho exemplifica, per embastar les històries que donen cos a les solucions. És important ressaltar que les solucions elegides són allà perquè són escalables, són madures. Són puzle de més de 100  peces que construeixen un món nou, que ens permet somiar iniciar l'era de la regeneració. Un canvi de paradigma que ens permet regenerar l'abundància de la vida a la terra, transformar els nostres paisatges i fer-ho d'una forma en què la gent surti guanyant.

Pot aquell enfocament conduir que caigui en optimisme desmesurat?

Al revés. Els càlculs del projecte de Drawdown són conservadors en els seus càlculs i als seus escenaris, que es basen en multitud de papers (documents científics) publicats.

Volem presentar el que es pot fer en aquests anys clau. Estem el 2025 i hem d'arribar al 2030 amb una reducció d'emissions de 50% per tenir alguna possibilitat de mantenir el pressupost de carboni per sota del llindar que permetria evitar un escalfament per sobre d'1,5ºC. I aquell pressupost de carboni que ens queda es va esgotant. Es tracta d'augmentar l'escala de les iniciatives que ja s'estan prenent, i això ja determina un canvi en el sistema en molts casos.

No volíem que fos una classe de conceptes molt elevats o un debat ideològic abstracte, sinó mostrar què es pot fer per canviar el món

I s'atreveix a entrar en qüestions gens trillades…

Entrem en assumptes com la transició econòmica i financera, l'‘economia del dònut’ de Kate Raworth o en l'economia regenerativa. Pero no volíem que fos una classe de conceptes molt elevats o un debat ideològic abstracte, sinó mostrar què es pot fer per canviar el món. Per això la majoria de les històries estan protagonitzades per agricultors, per ramaders, per pescadors, per científics o per pioners en general. Gent fent coses que es poden veure i que poden prendre com a model.

Ha buscat ser pedagògic…?

Triem posar el focus en el que podem fer per canviar el futur en lloc de centrar-nos a explicar el problema, i resulta ser la primera vegada que s'aborda en format documental incloent tants sectors i a escala global. És una sèrie pionera.

És possible fer una sèrie documental sobre canvi climàtic totalment rigorosa i que et deixi una sensació optimista, plena de possibilitats, empoderadora i que et convidi a formar part d'una cosa que és més gran que qualsevol persona. El moviment per la regeneració, que definirà el segle XXI. Es tracta de restaurar l'abundància perduda, regenerar les connexions trencades, tant en els ecosistemes naturals com en les societats humanes. Aquest és el propòsit universal que pot unir-nos en aquests temps de divisió i odi. I quan baixes a terra les solucions comproves fins a quin punt això pot ser així. Agricultors, petits empresaris o governs municipals que transformen els problemes en solucions que beneficien tots.

Què va voler evitar, doncs?

No volíem que fos un altre catàleg de tot el que està anant malament, sinó un recorregut pel que podem arribar a aconseguir si ens ho proposem. Tenim molt més poder del que creem. -Hi ha hagut molts reportatges, sobretot això. Al capítol tres es parla de la pesca d'arrossegament i de piscifactories, i es basa en una història personal, però ja hi ha centenars de reportatges sobre els punts terribles del canvi climático. El 99% de les produccions ambientalistes, ecologistes o de natura se centren en explicar la destrucció de la natura i els impactes de l'ésser humà. I és una feina totalment necessària que ens ha permès entendre el que està passant, però ara falta l'altra meitat. I ara Què? Com resolem això?

La innovació i les solucions són un terreny molt més fèrtil que l'angoixa i el col·lapse

Com espera ara que sigui l'acollida?

Volem encomanar a l'espectador la idea que el que desitgem per a la nostra vida existeix, que aquell món nou existeix a petits trossets al voltant del globus i que podem fer que creixi en escala. És un optimisme basat en dades; aquest el que volíem posar sobre la taula. Quan la gent en descobreix una hi ha nova manera de fer les coses que millora el clima, l'economia i aporta múltiples beneficis entra en aquest estat d'excitació en el qual la innovació i les solucions són un terreny molt més fèrtil que l'angoixa i el col·lapse.

És una aposta per una divulgació estratègica.

Un llibre és un material escrit que permet poder esplaiar-se en cada una de les solucions. Però la tele permet obrir moltes petites finestretes perquè la gent després continuï investigant.

De vegades es perceben que actuar contra el canvi climàtic és sinònim de sacrificis.

Tendim a relacionar el resoldre la crisi climàtica amb fer sacrificis, i produïm arguments que justifiquen la nostra inacció, millor que ho facin d'altres. Però aquest nou repertori de solucions permet capgirar-ho això. En molts dels casos, el sacrifici és mantenir la forma actual. Moltes de les solucions aporten avantatges productius, econòmics i estratègics. Avantatges que justificarien la seva adopció massiva encara que no existís el CO2.

Ha buscat casos concrets, reals i pràctics...

Presentem agricultors que produeixen més gastant menys, països que guanyen sobirania energètica i redueixen el preu de la llum, empreses i ciutats que converteixen els seus residus en recursos de gran valor, regions que veuen l'aigua, la vida i la prosperitat social tornar… el costós és mantenir les velles pràctiques. Aquesta sèrie és un recorregut pel millor de l'ésser humà, una certificació del que podem aconseguir si ens ho proposem. Un futur que no s'assembla a Mad Max ni a una pel·lícula distòpica. Un horitzó esperançador per perseguir.

Vostè repeteix que es necessita una nova narrativa... 

Necessitem un canvi de narrativa i entendre que la solució a la crisi climàtica no són només cotxes elèctrics o panells solars. La crisi climàtica és el resultat de tot un ventall d'interaccions que ser donen a tots els sectors i hi ha tot un repertori de solucions capaces de capgirar-li a com satisfem les nostres necessitats, per crear més vida i més prosperitat en el procés.

Parla de regeneració, com a eix de la seva visió…

Hi ha una frase que vaig veure en una vinyeta sobre regeneració que m'encanta. Diu alguna cosa com “I si resulta que els científics estaven equivocats amb el clima i hem construït un món millor per a nada?”.  D'això es tracta. La regeneració en significa més, no menys. Més prosperitat, més aigua, més abundància, aire net, un futur desitjable… El sacrifici és sostenir la forma antiquada i miop que encara tenim de satisfer les nostres necessitats a molts sectors. Això és un pas cap endavant, una gran revolució tècnica i cultural que a més de resoldre molts dels nostres principals problemes socials és capaç de capgirar-li a la crisi climàtica i a la degradació mediambiental, i a més resulta que en la majoria dels casos a més és més barat, moltíssim més eficient i infinitament més desitjable a tots els nivells. I aquest és el món que podem triar impulsar entre tots en aquests anys crucials.

Entre tots els testimonis que recull quins són els que més l'han impactat.

Destacaria la història de Nemonte Nemquimo, una la dona Waorani, un poble indígena que viu a l'Amazònia equatoriana, a Yasuní. Té la meva mateixa edat, i és la primera generació del seu poble en néixer en contacte amb la civilització occidental. Ha tingut una vida molt dura per això mateix, però ha trobat una força impressionant que l'ha portat a liderar una lluita climàtica que ha marcat un punt d'inflexió en la història. El primer pou petrolier en plena activitat que es tanca, i a més fruit d'un referèndum nacional. Que surti aquesta líder d'on ha sortit és una cosa que té un valor incommensurable.

Aquesta sèrie no seria possible sense Félix Rodríguez de la Fuente; l'hi he dit a la seva filla, Odile

Per edat, vostè és molt més jove, no va conèixer Félix Rodríguez de la Fuente, els programes de televisió del qual van marcar a tota una generació…

⁠Yo tenia tota la col·lecció dels vídeos d'El Hombre i la Terra, que he vist 20 vegades. Aquesta sèrie no seria possible sense Félix Rodríguez de la Fuente; l'hi he dit a la seva filla, Odile. Jo era un nen que a l'estiu es perdia pel camp per buscar lirons caretos o mussols als forats de les alzines. Rodríguez de la Fuente em va inculcar una passió molt gran; també han influït la meva mare, que és biòloga, i el meu avi, que ha viscut sempre en el camp i és un apassionat de la fauna.