La pastanaga pot ajudar a calmar el mal de panxa, però les que el PSOE serveix a Junts de manera regular per temperar els seus rampells al Congrés han començat a empatxar Carles Puigdemont. L’expresident té un problema d’expectatives en la seva relació amb els socialistes. El calendari avança cap a la meitat de la legislatura i la conclusió a la cúpula de Junts és inapel·lable: “No tenim res”. El relat que va apuntalar el pacte d’investidura no se sosté de portes endins: ni cobrar per avançat, ni a terminis, ni amb recàrrec.
L’expresident Puigdemont
Els avisos trimestrals de Puigdemont al PSOE se succeeixen i la intervenció del mediador perquè Junts retirés la proposta en què plantejava que Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança no han modificat l’estratègia negociadora del Govern central. La concessió, afirmen a Junts, no posava el comptador a zero ni salvava una setmana parlamentària. Però és que el PSOE s’agafa a això. Qui setmana passa, any empeny.
Les reunions a Suïssa, amb intervenció destacada de José Luis Rodríguez Zapatero, no es van idear per a això, recorden, molestos amb les disfuncions entre les seves negociacions helvètiques i els fets a Madrid i Barcelona. Junts ara es prepara per fer balanç a final de maig i, si la cistella d’ èxits no suma guanys destacables, tornarà el debat sobre si convé mantenir el suport als socialistes al Congrés.
Llegeix també‘Jope’, Mazón i “un embolic de cal Déu”
El problema a Junts no és el gir pragmàtic. La unilateralitat a la recerca de la independència ha desaparegut del mapa, però arrela la percepció que els set vots estan apuntalant una marca de què només s’aprofita Salvador Illa. Sense pressupostos, però amb marge de maniobra gràcies als pactes amb ERC, els comuns i fins i tot la CUP, l’àlbum de fotos del president de la Generalitat augmenta mentre l’alternativa de Junts continua sense cap de cartell i amenaçada per l’auge demoscòpic d’ Aliança Catalana.
El calendari de l’amnistia canvia cada mes i el focus passa d’un tribunal a l’altre
La llista de greuges amb el PSOE s’ha enquistat. El calendari de l’amnistia canvia cada mes i el focus passa d’un tribunal a l’altre. Del Suprem al Constitucional i torna al Suprem. Els missatges s’han anat adequant al que els postconvergents volien sentir amb el retorn de Puigdemont com a gran fita. Abril, estiu, ja veurem... I el que denominen amnistia política , que exigeix una reunió entre Sánchez i Puigdemont, no està en les previsions del Govern central, malgrat que reiteren que “arribarà quan hagi d’arribar” amb la “més absoluta normalitat”. Normalitat no és el jutge Peinado redecorant despatxos a la Moncloa per interrogar el president o el ministre de Justícia pel cas Begoña Gómez sense trobar indicis en més d’un any d’investigació prospectiva.
El PSOE tampoc no ofereix garanties a Junts sobre la transferència de les competències d’immigració a la Generalitat. La proposició de llei va ser registrada al Congrés pels dos grups i aquests dies està pendent de l’informe preceptiu de l’Executiu. Tot i això, l’oposició de socis d’investidura, amb Podem com a punta de llança, en dilatarà la tramitació per evitar una derrota. Podem acusa Junts de racista, i Jordi Turull mateix va contactar amb la formació per oferir-se a donar explicacions. L’explicació va arribar de tornada: la llei serà una víctima més del caïnisme entre Podem i Sumar.
PSOE i Junts tindran dues reunions a Suïssa abans de decidir sobre el futur de la seva relació
L’ús del català a les institucions europees no arriba segons el que s’havia pactat. I, tot i que Puigdemont no té objeccions a celebrar els esforços del ministre José Manuel Albares, l’últim, per introduir el català com a matèria optativa a la xarxa d’ Escoles Europees, a Junts creuen que no passa de premi de consolació.
Junts i el PSOE tenen dues reunions pendents a Suïssa –la de l’abril, que encara no s’ha celebrat, i la del maig– abans de fer balanç, però els registres del Congrés mostren les dificultats del Govern de coalició per tirar endavant les seves iniciatives fins i tot tenint els postconvergents com a aliats. Té 26 projectes de llei estancats. Algun d’ells, com la llei de famílies, acumula més de quaranta ampliacions de terminis per presentar esmenes. Deu procedeixen de convalidacions de decrets llei que els socis volen esmenar. Les concessions són contradictòries i les possibilitats de pacte minven. Massa pastanaga.
