El BCE abaixa els tipus al 2,25% davant l’amenaça de guerra comercial

Política monetària

Lagarde assegura que les polítiques de Trump suposen un “xoc de demanda”

Christine Lagarde, president of the European Central Bank (ECB), at a rates decision news conference in Frankfurt, Germany, on Thursday, April 17, 2025. The European Central Bank lowered interest rates for the seventh time since last June. Photographer: Liesa Johannssen/Bloomberg

Christine Lagarde, presidenta del BCE, després de la reunió del consell de govern, dijous a Frankfurt

Liesa Johannssen / Bloomberg

El Banc Central Europeu (BCE) està obligat per mandat a controlar la inflació, però sap quins són els seus límits. Dijous ho va demostrar. No només va abaixar els tipus d’interès com estava previst en un quart de punt, fins al 2,25% en la facilitat de dipòsit, sinó que va emfatitzar la importància d’animar un creixement especialment amenaçat ara per les polítiques aranzelàries de Donald Trump. “Som davant la presència d’un xoc de demanda i podem anticipar efectes negatius sobre el creixement”, va afirmar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, a la roda de premsa. El dinamisme de l’economia preocupa més que uns efectes ara per ara imprecisos sobre la inflació.

La nova rebaixa de tipus és la setena des del juny de l’any passat, però és diferent de totes les altres. Els aranzels de Trump estan posant a prova els models econòmics i ocasionant tota mena d’efectes secundaris. El preu del petroli ha estat caient aquests dies i rebaixant les pressions inflacionistes, mentre l’euro es revaloritzava davant un dòlar que perd la seva aura. Mentrestant, els grans exportadors de la zona euro, amb Alemanya al capdavant, temen un nou cop sobre la seva economia.

Aquests van ser alguns dels elements que van motivar la decisió de dijous . Es va adoptar, segons va dir Lagarde, per unanimitat, sense que cap dels 26 membres del consell defensés una baixada més dràstica, de mig punt. Hi va haver una altra novetat: “Com que ja som a prop de l’objectiu d’inflació” del 2%, el BCE deixarà de fer servir a partir d’ara l’expressió “política restrictiva”.

Al marge d’aquests elements, Trump i les seves polítiques van influir de manera decisiva en la retallada. D’això en va donar compte el breu comunicat que acompanya l’anunci de la decisió sobre els tipus d’interès: “Les perspectives de creixement s’han deteriorat a causa de l’augment de les tensions comercials”. Aquesta evidència va ser la que va animar, segons va explicar Lagarde, a aplicar una nova baixada de tipus ara que “el procés de desinflació continua avançant” i “s’estabilitzarà entorn de l’objectiu del 2% a mitjà termini de manera sostinguda”.

La retallada de tipus rebaixarà el valor de l’euro, cosa que sempre va bé als exportadors. Això compensarà almenys en part la competitivitat que els Estats Units puguin guanyar a l’exterior amb un dòlar devaluat. Hi ha, tot i això, altres motius, entre els quals destaca el de posar una nova marxa a una economia, la de la zona euro, que amb prou feines creixerà un 1% aquest any.

És la setena retallada des del juny del’any passat, peròels experts encara esperen més rebaixes

El moment, va dir Lagarde, es caracteritza per un “núvol d’incertesa” i és “excepcional”. Hi ha risc que es redueixi “la confiança de les llars i de les empreses”, i també que hi hagi “un enduriment de les condicions de finançament” davant la reacció “adversa i volàtil” dels mercats. “Aquests factors podrien frenar addicionalment les perspectives econòmiques de la zona de l’euro”, va avisar.

“Hem d’estar preparats per a l’impredictible”, fet que “ens obliga a actuar amb agilitat i de manera més dependent de les dades que mai, reunió a reunió”, va afegir la presidenta del BCE.

Si l’efecte dels aranzels sobre el creixement sembla clar, no ho és tant en el cas de la inflació: l’abaratiment de l’energia i la menor demanda redueixen la pressió sobre els preus, però les disrupcions a les cadenes globals de subministrament i els mateixos aranzels l’eleven.

La decisió del BCE va arribar hores després que, a l’altre costat de l’ Atlàntic, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, llancés una dura advertència sobre els efectes de la nova política aranzelària de Trump sobre la inflació. El seu missatge és que, atesa l’elevada incertesa, els tipus d’interès seguiran als nivells actuals als Estats Units, entre el 4,25% i el 4,5%.

La contenció de la Reserva Federal i l’ímpetu del BCE obren ara una nova bretxa monetària entre els Estats Units i la zona euro. Lagarde gestiona unes taxes d’inflació del 2,2% a la zona euro, davant el 2,4% dels Estats Units. Per això, dijous es va mostrar comprensiva amb el seu col·lega dels Estats Units. “Cada banc central fa la seva feina sobre la base del seu mandat i les característiques del territori sobre el qual té competència”, va afirmar. “Prenen conclusions necessàriament diferents perquè són situacions diferents”.

Som en “un núvol d’incertesa” i en un moment “excepcional”, assegura Lagarde

Mentrestant, els analistes auguren més baixades de tipus del BCE. “La porta és oberta a noves baixades de tipus els pròxims mesos”, diu Ulrike Kastens, economista sènior per a Europa de DWS. “Sembla que el procés de baixades continuarà almenys amb dos moviments addicionals abans de final d’any”, assenyala Cristina Gavín, cap de renda fixa d’ Ibercaja Gestión.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...