L’olor de guerra torna a recórrer la ciutat de Goma. Després dels greus combats de finals de gener que van provocar almenys 8.000 morts i van permetre la invasió de la ciutat per part del grup rebel M23, la capital de la província de Kivu Nord s’havia mantingut en una calma relativa, amb assassinats selectius durant la nit però gairebé sense enfrontaments directes. El conflicte s’havia derivat durant les últimes setmanes cap al sud (26 morts aquesta setmana, 10 d’ells civils, a Kavumu) i especialment a la zona de Walikale, una regió rica en minerals i punt d’ avanç cap a l’est del país. La nit del divendres 11 a dissabte, però, la guerra va tornar a Goma. En combats amb armament pesant a l’est i el nord de la ciutat, guerrillers del grup M23, avalat per la veïna Ruanda, es van enfrontar a soldats Wazalendo, una milícia popular que és lleial al govern de Kinshasa. Almenys 52 persones van morir durant el xoc en el pitjor combat a la ciutat en més de dos mesos i mig.
Un analista congolès, sota condició d’anonimat, va explicar a aquest diari el motiu de la violència i va assenyalar cap a Qatar. “Els Wazalendo no es veuen inclosos en les negociacions de pau que es preveu celebrar a Doha i han començat a fer soroll. A més, estan aprofitant la falta d’efectius del M23 a Goma, ja que han augmentat les seves zones conquerides a l’est del Congo i tenen més dificultats per protegir tots els flancs”.
L’Unicef denuncia que, durant dos mesos de violència i caos, un nen ha estat violat cada mitja hora
El 9 d’abril, dos representants del Govern i dos de l’M23 van anar a la capital qatariana per iniciar les negociacions, però la cimera es va endarrerir a última hora, encara sense nova data.
Malgrat els enfrontaments a Goma, la guerra al Congo ha entrat els últims dies en una mena de letargia violenta –els combats continuen a la regió de Masisi, però sense victòries gaire destacables– en espera del desenvolupament de les negociacions a Qatar. L’esperança és fràgil. Segons Reuters, una font rebel va lamentar que Kinshasa hagi enviat a la taula qatariana “delegats sense qualificació ni habilitat per negociar”.
També cal veure si ajuda a desencallar el lent avanç per la pau el nomenament del president de Togo, Faure Gnassingbé, com el nou mediador de la Unió Africana (UA) en el conflicte del Congo, en substitució de l’angolès i actual president de l’organització panafricana, João Lourenço.
Més enllà de la taula de negociació, el Govern de Félix Tshisekedi maniobra per buscar altres sortides al conflicte. A inicis de mes, el president congolès va rebre a la capital l’assessor de Trump per a l’ Àfrica, Massad Boulos, per discutir una “cooperació estratègica” entre els dos països. Malgrat els rumors d’una oferta del Govern congolès a l’ Administració de Donald Trump per oferir-los acords d’explotació de minerals a canvi d’ajuda militar per combatre l’M23, Boulos va esquivar els detalls davant la premsa i va parlar “d’acords per estimular les inversions del sector privat americà al Congo, especialment al sector miner”. L’enviat de Trump va evitar referir-se a qüestions militars i va parlar d’inversions milionàries que generin “ ocupació, coneixement i inversions en infraestructura”, però va subratllar que “no hi pot haver prosperitat econòmica sense seguretat”.
Experts consultats per aquest diari no veuen clara la suposada oferta de minerals a canvi d’ajuda militar. “Gairebé totes les llicències de mines que poden interessar als EUA estan actualment en mans de la Xina, de manera que sembla més una cortina de fum que no pas una opció real de desencallar el conflicte”, expliquen.
L’espiral de violència al Congo des de principis d’any ha portat al límit a la població. Segons un informe de l’Unicef, milers de nens han patit violacions i abús sexual els dos últims mesos. El portaveu de l’organització pels drets de la infància, James Elder, va denunciar que els menors representen “entre el 35% i el 45% dels gairebé 10.000 casos de violació i violència sexual denunciats als agents de protecció tan sols el gener i el febrer d’aquest any”. La perspectiva de la xifra de l’Unicef és per posar-se a tremolar: un menor va ser violat a l’est del Congo cada mitja hora.
