Va començar sent una secció del difunt Late motiv per després sostenir-se en solitari. El consultorio de Berto torna demà dilluns a Movistar Plus+ amb una segona temporada que introdueix canvis. Cada programa tindrà un convidat, com Andreu Buenafuente, Eva Soriano o Thais Villas. Andrés Fajngold, el seu ajudant, tindrà la seva pròpia ajudant, Clara Ingold. Aprofitant l’avinentesa, parlem amb Berto Romero sobre el programa, la imatge que s’ha construït de cara al públic o com no cremar-se en un terreny tan inflamable com la comèdia.
La imatge
“Agafes els trets que et convenen de la teva persona per al teu personatge i el vas construint”
Per què ha introduït canvis a El consultorio de Berto ?
El format va quedar massa rígid a la primera temporada. El vaig sobreescriure. Estava massa assajat, massa preparat. Com que no hi havia l’Andreu, que amb la interacció m’obligava a trencar el text, vaig sentir que el programa havia quedat bé, n’estava content, però he fet apostes per trencar amb la rigidesa. Una és no memoritzar tant el guió, no tenir-lo tan mastegat. Hi ha més interacció amb el públic i un xic més d’improvisació. I convidats amb qui tinc afinitat i que m’agraden com a còmics. L’entrada de l’Andrés a plató fa que hi hagi una altra veu, un element imprevisible.
L’ajuda tenir una persona com Fajngold, que no té res a veure amb vostè?
Ha estat molt intuïtiu. L’Andrés em fa gràcia i el vaig voler portar. Després he vist a posteriori que m’interessa perquè té un to molt diferent del meu. Jo soc molt més ràpid, resolutiu, molt més energètic que ell… I ell va contínuament a contratemps. És com tenir un paio que et va fent la contra de les palmes del flamenc contínuament. Va frenant, va frenant, i és molt divertit.
S’encoratja la gent a participar-hi. No li fa por?
No m’agrada especialment que la gent vagi als programes a fotre crits i a increpar. M’agrada que hi hagi certa litúrgia clàssica entre el públic i els que estan fent el programa. Però al programa li anava bé trencar la distància. El públic de Barcelona és molt educat, està tranquil, i els encoratgem a parlar. A la pràctica no es produeix gaire. Hi ha hagut algun moment en què algú ha aixecat la veu i ha col·laborat, i ha sortit bé. No em fa por en aquest format en concret, però sí que penso que se’t pot escapar de les mans.
Al programa, no té problema a parlar o fer humor a partir del seu físic.
Ho he fet des de sempre. Faig stand up des de l’any 1998. No sabia ni que hi havia una cosa anomenada body sha- ming . Em feia la sensació que, si començava per fotre’m canya a mi mateix, en certa manera tenia el beneplàcit per fotre canya als altres. És com una idea sobre la qual t’estructures i cada comediant parla del que li és seu. Fixa’t en qualsevol. Pots tenir una identitat més enfocada en el gènere, en el teu aspecte físic, o bé en la teva procedència…
I quina és la seva identitat?
Crec que és rica perquè fa molts anys que faig això i he mostrat moltes facetes. No jugo un únic pal. Soc a la televisió des del 2007 i al final fas un personatge complex. El còmic de stand up , el que és la base del meu personatge, és com una barreja entre la persona i el personatge: agafes els trets que et convenen de la teva persona per al teu personatge i el vas construint. A la meva vida diària i personal no soc tan àcid, ni tinc el comentari sempre a la boca. Soc més callat.
Té línies vermelles que no vol creuar amb les bromes?
I tant. Quan un veu Mira lo que has hecho o em sent parlar sobre un escenari, deu pensar: “Quin tio més impúdic, perquè ho explica tot”. Ara bé, jo sé què explico, què és veritat i què no. Els meus pares de seguida van veure què feia quan començava: potser començava amb una anècdota de la meva àvia, la primera part era real i després m’ho inventava. Perquè la intenció final és que la gent rigui o s’entretingui o vegi una ficció o passi una bona estona. Que la gent pensi que és veritat o no m’és igual. El que necessito per estar tranquil és anar a casa meva i que la meva dona i la meva família també estiguin tranquils.
Cremar-se a la comèdia és fàcil. Per què creu que continua en peu?
No sé si m’he cremat o no. Probablement algú que està cremat no té aquesta percepció de si mateix. La televisió s’alimenta de les novetats i mata els ídols per fer-ne de nous. En el meu cas, reconec que hi ha una obsessió conscient per actualitzar-me. No soc el senyor Burns fent-se passar per un jove: el que intento actualitzar és el meu punt de vista. No em vull quedar antic, perquè a la comèdia es nota molt. El comediant és com el canari a la mina. Has d’estar molt connectat a la realitat perquè ho notes molt ràpid quan un comediant es desactualitza.