Queralt Lahoz (Santa Coloma de Gramenet, 1991) camina pel barri de Gràcia amb ulls a l’esquena. Dues grans pupil·les destaquen a l’estampat del vestit, mentre unes ulleres fosques oculten les seves. És dilluns a Barcelona i el sol es cola entre els carrers estrets. “Estic disfònica”, es disculpa la cantant. “Em vaig posar molt malalta fa ja un mes i com que no paro, ni un sol dia de descans, no aconsegueixo millorar”. Lahoz conversa amb La Vanguardia unes setmanes després de tornar de Buenos Aires, on va presentar les cançons del segon disc, 9: 30 PM. “No té res a veure amb Pureza ” , aclareix, en al·lusió a l’àlbum amb què va aconseguir la popularitat el 2021. “Aquest nou disc demostra el meu treball d’autosuperació, el més difícil, guarir-se un mateix”. L’artista va aconseguir sobreposar-se a una depressió que gairebé li impedeix de concretar el projecte. “Visc amb ansietat, però en la meva carrera vaig a totes”.
Amb una veu aspra i un accent inclassificable –producte de les arrels andaluses i la criança a Catalunya–, Lahoz introdueix en el seu repertori 15 noves cançons que fusionen flamenc, ritmes urbans, jazz i electrònica. “A les lletres hi expresso episodis meravellosos, però també altres de no tan agradables, com ara el dolor d’una pèrdua, el primer desacord en una amistat, la vivència d’una depressió, la força de ser una mateixa o l’amor incondicional d’una mare”. La cantant ha treballat amb artistes com ara la banda andalusa Califato 3/4, el guitarrista i compositor Daniel Felices i el trio Marala. Tot i això, l’últim disc, que té per títol l’hora en què va néixer, no té cap col·laboració. “En vaig estudiar la possibilitat, però és un àlbum tan personal que no tocava”.
L’artista va aconseguir sobreposar-se a una depressió que gairebé li impedeix concretar el segon àlbum
Sense por de mostrar-se vulnerable, obre les portes de la intimitat. “No cambio mi vida por una perfecta / Si es que eso existiera yo prefiero esta / Si no quién sería yo / Seguramente no sería Queralt Lahoz”, canta a QL . “Jo crec que el més dur de ser jo és lluitar amb mi mateixa”. Queralt Lahoz gestiona la seva música de manera independent, sense el suport d’una discogràfica i amb un nivell d’autoexigència “molt alt”, cosa que implica un ritme de feina amb escàs marge per al descans. “A l’any amb prou feines tindré sis caps de setmana lliures. Vaig començar amb tres músics i un mànager, però ara som un equip de 15 persones”.
Als 33 anys Lahoz ha aconseguit guanyar-se un lloc dins de la nova generació d’artistes catalans que triomfen en la música. Des de Rosalía fins a Aitana, Bad Gyal, Lia Kali, Julieta o Rigoberta Bandini. “Amb la Julia – Lia Kali– som molt amigues”. Totes dues van compartir cartell a l’estiu al Share Festival de Barcelona i han treballat amb el mateix productor, Toni Anzis. “Tinc bones amigues en la indústria i d’altres que em sembla que estan una mica volades”, expressa, sense donar noms. “Generalment, són les persones amb menys talent les que no comparteixen amb els altres. Els que més hem lluitat, som els que ens donem més suport mútuament”.
Queralt Lahoz actuarà a Barcelona el 17 de maig al festival Maleducats. “Hem canviat una mica el format visual. Continua sent bastant senzill, perquè crec que això ens representa i és la manera en què ho volem fer, una mica més conceptual i real, serà com un viatge emocional, un recorregut per tots els estats que volem transmetre”. L’artista continuarà amb un recorregut internacional que inclou dates al Regne Unit, els Països Baixos, França i Portugal.
A mesura que la seva carrera s’enlaira, la cantant es planteja deixar enrere la ciutat que la va veure créixer i començar una nova etapa a Madrid. “M’agrada molt més Barcelona, però sento que necessito un canvi d’aires, envoltar-me de gent nova, produir amb altres persones i explorar una altra ciutat. Al final, he passat tota la meva vida aquí i sento que ja m’he menjat tot el que Barcelona tenia per donar-me”.