Hi va haver miracle en plena Setmana Santa. El Barça va ressuscitar, especialista en remuntades. I Montjuïc va embogir celebrant un triomf amb aroma de títol de Lliga. Un gir de guió que semblava impossible al minut 62, quan els de Flick perdien 1-3 contra el Celta. En sis minuts va neutralitzar els tres gols. I la remuntada final va arribar al temps de descompte gràcies a un penal marcat per Raphinha. Quan hi ha desgast, quan el calendari estreny, emergeix la mentalitat.
I això que un gran Celta, amb els tres gols de Borja Iglesias, els havia amargat gran part de la tarda. De seguida es va percebre el pla específic de Claudio Giráldez, que va plantar una defensa de tres centrals però amb Fran Beltrán retrocedint per marcar de prop Fermín. L’objectiu no era cap altre que evitar que el mitjapunta del Barcelona connectés amb Raphinha, Lewandowski o Ferran Torres, que va substituir d’entrada un Lamine Yamal que necessitava descansar tant sí com no. D’entrada, no li va sortir bé l’experiment al Celta perquè Fermín va aconseguir esquivar Beltrán, va connectar amb Raphinha i ell va centrar la pilota per a Lewandowski. Però la rematada del polonès, molt precipitat i marcat de prop per Yoel Lago, va marxar lluny dels dominis de Guaita.
Un gol d’Olmo i un doblet de Raphinha van dibuixar la remuntada després dels tres gols de Borja Iglesias
Encara així, el Barça se sentia còmode. Dominant. Una jugada individual de Ferran Torres va precipitar el primer. El valencià va superar la marca de Marcos Alonso i va connectar un xut amb la dreta potent, creuat i letal, des de fora de l’àrea impossible per a Guaita. Però poc va durar la calma per als de Flick. Tot just quatre minuts després, Pablo Durán, un plepa, va guanyar l’esquena a Gerard Martín i va regalar una centrada mesurada a Borja Iglesias. Szczesny no va mesurar bé la sortida i es va precipitar. Esclar, Borja Iglesias va rematar a plaer per col·locar l’ 1-1. Flick es va enfadar moltíssim. Va llançar fins i tot una ampolla d’aigua a la gespa. La precipitació de Szczesny va activar el Celta, que va pujar les línies per torpedinar la circulació de pilota del Barça. Sort que el porter polonès va aprendre dels errors i va aturar Borja Iglesias en una jugada calcada a l’anterior. No va ser el cas de Gerard Martín, altre cop superat per Pablo Durán. Preocupat, Pedri va ajudar el seu company, recuperant pilotes davant Ilaix Moriba mentre Iñigo Martínez reordenava la defensa.
Però costava atacar. I quan arribaven les pilotes, els xuts de Raphinha, Lewandowski o Ferran Torres eren tímids. El partit va arribar al descans amb una falta molt perillosa de Pablo Durán, que es va desesperar i va donar un cop al talentós Pedri. La falta la va servir Raphinha, però la potència no va ser la del Rice de l’Arsenal contra el Madrid. Abans del descans, va tornar a aparèixer Szczesny amb una doble aturada davant Ilaix Moriba i Iker. Després, Giráldez va tornar a despistar Flick reforçant la defensa amb Mingueza i avançant Pablo Durán en atac. I ostres, si li va sortir bé. El futbolista va aparèixer tot sol, va deixar asseguts De Jong i Iñigo Martínez per reconnectar amb un oportunista Borja Iglesias: 1-2.
Flick va dir que ja n’hi havia prou. Se li va acabar el descans a Lamine Yamal. També a Olmo, que, sense voler, va perdre una pilota a l’àrea del Barça. Borja Iglesias va arrencar, va recórrer tot el camp, va esquivar Cubarsí i, com si li vingués de passada, també Szczesny per instal·lar l’1-3. El silenci es va apoderar de Montjuïc. Però ningú no volia donar esperances al Reial Madrid. I Olmo va començar una remuntada que pot valer una Lliga caçant una passada a l’espai de Raphinha. El gol d’ Olmo va ser el punt d’inflexió. L’inici d’una bogeria. En quatre minuts el Barça va passar d’un 1-3 a un 3-3 amb un cop de cap de Raphinha servit per Lamine Yamal. La tensió va pujar. Lewandowski va haver de marxar amb molèsties musculars molt a prop del genoll esquerre.
Va entrar Gavi, que des de la mitjapunta va trencar espais picant de cap la pilota. Buscant els miracles. N’hi va haver dos. El primer va ser un cop de cap de Mingueza que se’n va anar alt per poc. El segon va ser un penal de Yoel Lago sobre Olmo. L’àrbitre no el va veure, però el VAR sí. Va respirar Raphinha. I al 98, el brasiler va marcar el 4-3 per rematar una remuntada impossible.
