Sembla un fragment d’un conte de Julio Cortázar: 29 d’octubre del 2024, els barrancs estan a punt de desbordar-se. El número dos d’ Emergències, Emilio Argüeso, avisa el Govern valencià. “Jope, si necesitas algo nos dices”. Aquesta va ser la resposta de la vicepresidenta Susana Camarero. Eren les 16.11 h i la vicepresidenta no va alterar la seva agenda. Van morir 228 persones. La filtració de la seva desídia no ha estat motiu per dimitir. Segur que a vostès, com a mi, la vergonya i la culpabilitat els asfixiarien fins a l’extrem de no poder sortir de casa. Però aquesta senyora continua com si res en el càrrec. És veritat que mentre no dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ella no renunciarà.
El president Carlos Mazón
Tots dos han preferit parapetar-se darrere els vots de Vox i resistir. Això em recorda el “ Luis, sé fuerte ” que li va dir Mariano Rajoy a Luis Bárcenas en ple escàndol per la caixa B del PP. Tota una cultura política d’impunitat en què, malgrat els escàndols i els morts, malgrat la vergonya, s’aferren al càrrec.
Als governs del PP nacionals i regionals són habituals la supèrbia i la impunitat
Fa uns mesos els parlava de la tesi del “govern humil” articulada pel think tank finlandès Demos Helsinki: “Com més complex i incert és el tema polític, més útil és abordar-lo des de la humilitat”. Als governs del PP nacionals i regionals són habituals la supèrbia i la impunitat. Recordin les falsedats de l’11-M o els “ hilitos de plastilina”de Rajoy quan el naufragi del Prestige, que va causar el pitjor desastre ecològic de la història d’Espanya. No es va disculpar i va arribar a president del govern.
Lee tambiénCavalls de Troia
És precisament per aquesta cultura política que l’exconsellera d’Interior valenciana, Salomé Pradas, per excusar la seva negligència ha al·legat sense vergonya que era una “ignorant en emergències”. Una ignorància que, tanmateix, no li va impedir d’acceptar al seu moment l’encàrrec de Mazón de ser la màxima responsable d’una cartera crítica en qualsevol govern que es prengui seriosament la seva feina.
D’un governant s’espera lideratge, responsabilitat, seny, humilitat i saber escoltar. El Govern Mazón no tenia i no té aquestes qualitats. Però bé que continua, i esdevé una rèmora cada dia més feixuga per a Feijóo, incapaç de desfer-se’n. Els valencians i els espanyols ho han de tenir ben present en el pròxim cicle electoral. Ja n’hi ha prou d’impunitat.