El president d’ERC, Oriol Junqueras, va remarcar fa un parell de setmanes la necessitat de gestionar els aeroports catalans des de la proximitat. Rebutjava l’ampliació del de Barcelona, però posava sobretot l’accent en la governança, en la gestió des de Catalunya. L’avís del republicà dissonava enmig d’altres debats més urgents, com ara els problemes de Rodalies, la guerra comercial o l’habitatge, però Junqueras ho va justificar perquè és un tema que “tornarà aviat”, va dir, i va revelar d’aquesta manera quina serà la següent carpeta del Govern de Salvador Illa.
Així serà. Una vegada que l’Executiu de Salvador Illa aprovi els nous suplements de crèdit pressupostari, d’uns 1.800 milions d’euros, sobre els quals el Departament d’Economia ja ha iniciat les negociacions, la pròxima destinació del debat polític serà l’aeroport. Al Govern el situen abans de l’estiu i remarquen la determinació del president en aquesta qüestió, que ja va ser objecte d’un acord entre socialistes i el govern de Pere Aragonès per als pressupostos del 2023.
Les reticències d’ERC, i sobretot dels Comuns, a l’ampliació de l’aeroport no intimidaran l’ afany d’Illa, que considera aquesta obra “essencial per a Catalunya i l’economia catalana”. Fonts del Govern justifiquen la necessitat d’aquesta empresa comparant-la amb el transport ferroviari: “Si no volem que en un futur passi amb l’aeroport com amb Rodalies, cal fer-ho” perquè “hem passat de sis a vuit milions d’habitants i l’aeroport no s’ha dimensionat, està al límit de la saturació” subratllen.
El president manté l’afany en aquesta obra perquè d’aquí uns anys no passi el mateix que amb Rodalies
A més, Illa visitarà el Japó i Corea al maig, i tot i que el motiu del viatge no és aquest, representarà una ocasió idònia per
remarcar la urgència de millorar les connexions amb zones del món que poden aportar oportunitats de negoci, sobretot en
un context global de guerra comercial i de tomb d’Europa
cap a Àsia. Segons fonts de l’ Executiu socialista, la demanda de vols al Japó des de Catalunya se situa entre els 80.000 i 90.000 a l’any, tanmateix, no hi ha una connexió directa per a un servei que fa més de 15 anys que s’estudia.
Fins a l’aprovació el setembre del 2026 del Document de Regulació Aeroportuària d’Aena (Dora III), en el qual consten les inversions previstes per al quinquenni 2027-2031, encara hi ha temps, però el president del gestor aeroportuari, el socialista català Maurici Lucena, ha començat a encetar el meló. Disposat a donar una bona notícia sobre el futur de la infraestructura del Prat, Lucena es va contenir fa poc en un fòrum de La Vanguardia, en el qual es va limitar a reclamar que Catalunya no perdi aquesta vegada la possibilitat de rebre els més de 2.000 milions d’euros que podria representar l’ampliació de la tercera pista –la més pròxima al mar, destinada a enlairaments–, la construcció d’una terminal satèl·lit i altres inversions.
La proposta que perfila la comissió tècnica “per a la millora” de l’aeroport del Prat, constituïda el gener del 2024 amb representants del Departament de Territori i del Ministeri de Transports, es tradueix en una ampliació de 300 metres d’aquesta pista, en lloc dels 500 metres que reclamava Aena, i que el gestor aeroportuari ja beneeix. Això es tradueix en una afectació sobre l’espai protegit de la Ricarda i, amb menys incidència, sobre el del Remolar, on no s’haurà d’ abocar asfalt, però sí delimitar una zona de seguretat.
La proposta en què treballen els tècnics es basa a ampliar la tercera pista 300 metres en lloc de 500
Cap ampliació no complau ERC, però la clau de l’entesa pot estar en “la governança” i el respecte al medi ambient.
Tot i que no és imprescindible, al Govern li agradaria emprendre aquest projecte amb els republicans, que fins ara es dediquen a “anticipar la seva posició”, interpreten al Govern. Quan ERC parla de governança el que reclama és que la Generalitat pugui incidir en els aspectes “clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries” de Catalunya i “vetlli” pels “interessos públics i territorials”. Això diu l’acord amb el PSC per investir Illa, en el qual els republicans accepten “transformar” l’aeroport perquè “guanyi capacitat” –eufemisme per evitar el terme ampliació –, i facilitar d’aquesta manera “noves connexions intercontinentals de llarg abast”.
Altre cop, ERC posa l’accent en “qui té la clau”, dedueixen a l’Executiu d’Illa, mentre proven de delimitar l’ampliació portant a col·lació el seu caire ambientalista. Per això exigeixen una “cura especial en la preservació dels espais protegits” de la Ricarda i el Remolar i posen límits a les emissions contaminants anuals, que “condicionaran el nombre total d’operacions que es podran dur a terme anualment”, segons el pacte d’investidura.
ERC accepta la transformació perquè “guanyi capacitat”, però exigeix un pes en la “governança”
El Govern s’ha imposat “parlar poc i treballar amb discreció”, però no podrà esperar el suport en aquesta qüestió del seu altre aliat, els Comuns, contraris a ampliació de qualsevol tipus. El seu ministre, Ernest Urtasun, va impulsar la compra de la casa Gomis, edifici emblemàtic de l a Ricarda, per 7,2 milions. El pla del Ministeri de Cultura és convertir-lo en un centre cultural públic i complicar els plans del Govern, però a l’ Executiu d’ Illa garanteixen que això no entorpirà el seu objectiu.
