Les tensions diplomàtiques a la regió àrtica, les amenaces de Donald Trump a la sobirania de Grenlàndia i el nou ordre internacional que se’n deriva han posat en alerta Islàndia, un territori que des de la Segona Guerra Mundial té un gran valor geoestratègic. Amb l’estret de Dinamarca al nord-oest i el mar de Noruega a l’est, les aigües que rodegen l’illa són una porta d’accés al mar de Barentsz, el qual és primordial per a les forces navals russes i, alhora, clau per al futur del transport entre Europa i la Xina. Enmig de la lluita de tres superpotències nuclears –Estats Units, Rússia i Xina– per reforçar la seva posició militar i comercial a l’Àrtic, Islàndia mira de reüll Grenlàndia, mentre repensa les seves aliances internacionals i el seu model de defensa.
La ministra d’Exteriors islandesa, Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir, treballa actualment en la reformulació de les polítiques de seguretat del país, sempre condicionades pel fet que Islàndia no té exèrcit i per la vigència de l’acord bilateral de defensa amb els Estats Units, que data de 1951. “La necessitat d’enfortir la seguretat i la defensa és urgent. Hem d’assegurar que el coneixement, les capacitats i les infraestructures necessàries són a lloc per garantir la seguretat d’Islàndia, en col·laboració amb els nostres aliats”, va declarar Gunnarsdóttir fa poques setmanes en la presentació pública del seu nou pla, que inclou com a mesures imminents el reforç de la ciberseguretat, l’entrada en funcionament d’un submarí no tripulat per a la vigilància de cables submarins i la compra d’equipament per detectar drons il·legals.
Després de més d’una dècada de governs aïllacionistes, el nou Executiu és partidari d’afegir-se a la UE
La novetat per a Islàndia en el nou tauler internacional és que els desafiaments ja no només arriben de l’est. “Ens apoderarem de Grenlàndia. Sí, cent per cent”, afirmava Donald Trump a finals de març. Comentaris com aquest neguitegen Reykjavík i han empès el país cap a una decidida aposta d’apropament a Europa. Després d’onze anys d’executius de tendència aïllacionista, la nova coalició que governa Islàndia des del mes de desembre (formada per socialdemòcrates, liberals i populistes de centre) és majoritàriament favorable al fet que la nació esdevingui el vint-i-vuitè Estat de la Unió Europea. El Govern s’ha compromès a organitzar un referèndum entre el 2026 i el 2027 per consultar si els islandesos volen continuar les negociacions –aturades l’any 2013– per afegir-se al projecte europeu. La darrera enquesta de Gallup, publicada a principis d’aquest mes, mostra que el 44% dels islandesos volen adherir-se a la Unió Europea, mentre que un 36% hi estan en contra, i el 20% restant no en tenen una opinió formada. Aquestes xifres mostren un canvi profund en la percepció de la població d’Islàndia pel que fa a la UE; fa tan sols quinze anys, el 59% dels islandesos eren contraris a formar-ne part.
Dagur Eggertsson, diputat nacional socialdemòcrata, cap de la delegació islandesa a l’assemblea parlamentària de l’OTAN i exalcalde de Reykjavík, ha estat una de les veus més crítiques amb l’Administració nord-americana i les seves amenaces contra Grenlàndia. En un article publicat al digital local Vísir , Eggertsson advertia els islandesos dels perills de l’ofensiva que arriba de Washington. “Les declaracions del president dels Estats Units durant les seves primeres setmanes en el càrrec deixen un gran interrogant sobre el seu respecte cap a la legislació internacional, la sobirania i les normes tradicionals en la relació entre estats. Aquests fonaments en les relacions internacionals són extremadament importants, més encara per a estats petits com Islàndia”, escrivia Eggertsson.
L’estratègia de pressió de l’Administració Trump dirigida als partits i als ciutadans grenlandesos també ha ressonat al Consell Nòrdic, una assemblea de representants de Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Suècia i Islàndia, en la qual també tenen veu Grenlàndia, les illes Fèroe i les illes Åland. “La democràcia, l’Estat de dret i els drets humans són valors fonamentals del Consell Nòrdic. Grenlàndia és una part important de la regió i la cooperació nòrdiques, i el Consell Nòrdic expressa un suport enèrgic cap a les declaracions dels líders dels governs de Grenlàndia, Dinamarca i altres països nòrdics sobre el fet que la presa de decisions sobre el futur de Grenlàndia ha de recaure en el poble grenlandès”, va expressar la presidenta de la institució, Heléne Björklund, arran dels comentaris de Trump en què no descartava la via militar per aconseguir Grenlàndia.
El flirteig entre els governs de Trump i Vladímir Putin ha trastocat l’estat de les coses a Islàndia. El ràpid apropament entre Washington i Moscou ha deixat l’illa nòrdica exposada a primera línia d’un moviment diplomàtic de pinça provinent tant de l’est com de l’oest, que empeny indefectiblement els islandesos cap al sud, cap a Europa. Els Estats Units, el gran aliat històric de la Islàndia moderna, genera dubtes. Mai Reykjavík havia estat tan a prop de Brussel·les. Però no és només una qüestió estratègica en termes de defensa; també és una qüestió ideològica. Ho resumeix Eggertsson: “Europa advoca pels drets humans, la pau, la llibertat i la llei internacional, com nosaltres ho fem. Islàndia necessita aliats propers i en els quals es pugui confiar, i un lloc a la taula on es determini la direcció del futur. Aquests aliats són els països europeus”.