Resistència entre rosa i rosa

Els dies abans de Sant Jordi els mitjans de comunicació informen de les previsions per a la festa del llibre i de la rosa. Una de les notícies recurrents és la procedència dels milions de roses que es vendran a Catalunya. Enguany, Colòmbia torna a ser el principal origen de la flor. Però no totes les roses colombianes que es despatxen han florit a l’Amèrica del Sud. També hi ha roses de ganxet, de feltre, de roba de gasa, de paper o d’altres materials que, fetes artesanalment, han estat modelades per mans colombianes o d’altres països, de persones que han arrelat a Barcelona.

Una passejada per la Rambla del Raval, que celebra el seu Sant Jordi alternatiu amb una vuitantena de parades, permet conèixer les entitats i associacions, moltes d’immigrants (marroquins, pakistanesos, urdús, cubans...), que mostren les activitats que fan al llarg de l’any, per divulgar la seva tasca cultural i social.

També hi ha la paradeta del Taller de Músics o de Llotja (Escola d’Art i Superior de Disseny), on els alumnes venen obra seva. L’ Associació de Famílies Monoparentals es reivindiquen com a família completa amb el lema “Som una família”, i hi venen llibres infantils i juvenils, dracs de feltre i unes bosses de mà negres guarnides amb una gran rosa vermella.

A Sida Studi, l’Ander explica com funciona el joc de cartes Bye bye drames, que serveix “per treballar l’educació sexual, però d’una manera més divertida”. Els jugadors “han de construir una relació bonica i gustosa, aconseguint els quatre puntals: gaudi, sexualitat, ment i cor; cada puntal té cures, però també té drames associats”.

A l’altra banda del districte de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere, l’ Antic Teatre va celebrar el seu XXII Off Sant Jordi “de resistència”, com el qualifica l’ànima d’aquest focus de cultura popular i transgressora, Semolina Tomic. “Aviam si ve Collboni i ens diu com està l’expropiació”, declara combativa.

A l’Antic Teatre esperen que els visiti l’alcalde de Barcelona per saber com està l’expropiació

Al pati no hi falta la parada de la llibreria Calders, que al matí visitava Enric Casasses i on firmava Antònia Carré-Pons, que encabat se n’aniria a Sants, a La Ciutat Invisible. “Avui faig d’autora i he deixat l’editorial de Cal Carré que s’espavili soleta i faci el que pugui, que segur que ho farà”. L’acompanya Marc Montull, de Club Editor, on ha publicat La gran família.

A l’ Antic Teatre no falla cap any Maria Mas, “que lluita pels drets socials del barri i hi ha descobert moltes de les corrupcions”, explica Tomic. “En Millet va estar un dia a la presó per la denúncia que li vam posar en nom meu”, recorda Mas orgullosa.

Aquest any, a més, s’hi estrenava Plataforma Cero, al capdavant de la qual hi ha Quinny Martínez Hernández, autora del poemari eròtic Salero de entrepierna. També és la creadora de Filmig, la Fira Itinerant del Llibre Migrant. “El projecte ja té cinc anys i l’objectiu és fer una curadoria en la qual participin escriptores i escriptors emergents migrants racialitzades, racialitzats i racialitzadis”.

La fira s’ha estrenat aquest any a Hostafrancs. “Ens calia aquesta visibilització, on ens han visitat un miler de persones. I per Sant Jordi l’ Antic Teatre ens ha brindat l’oportunitat d’instal·lar-nos aquí, perquè estan en la mateixa línia que nosaltres, en la resistència. L’objectiu és dir a la gent que llegeixi altres coses. Promocionem autors d’aquí i ara hi estem incorporant-ne d’Haití, que és un lloc molt complex”.

Al barri del Poble Sec, el bar La Cañada i l’editorial Candaya, ­veïns del carrer Bòbila, han eixamplat el seu Sant Jordi aprofitant l’espai de la plaça Navas, on es van instal·lar altres editorials que lluiten per tirar endavant. A la parada de La Uña Rota, que té pràcticament l’obra completa de la dramaturga Angélica Liddell, a la taula de signatures hi havia Bob Pop dedicant exemplars del llibre De cuer­po presente.

Bob Pop signa exemplars del seu llibre ‘De cuerpo presente’ al barri del Poble Sec

A l’altra banda de la plaça, el poeta mexicà Heme Brazo exposava llibres de Proyecto Estefanía. “El nom és un homenatge a Marcial Lafuente Estefanía”, autor de novel·les de l’Oest molt popular fa més de mig segle. “Són llibres pulp, però escrits avui, deixant de banda els vicis de l’època i tenint en compte la perspectiva de gènere”. La paraula anglesa pulp, com a la pel·lícula de Tarantino, “fa referència a la polpa de paper, molt econòmica, que es feia servir per imprimir aquestes novel·les que la gent s’intercanviava”.

Entre els autors de l’editorial, seguint la tradició com havia fet Francisco González Ledesma, hi proliferen els pseudònims, com Johnny S. Moon, autor de la novel·la Amarga como el pe­yote, que és l’àlies de Joan S. Luna. O Esteban Rey, que signa Solar maldito, nom de ploma pulp de Jesús García Cívico que ret homenatge a Stephen King. Joc de miralls literari, que reivindica Heme Brazo manifestant que “no hi ha literatura menor o major: tot és literatura”.