La caòtica presidència de Donald Trump, que de portes enfora s’exhibeix pel nerviosisme als parquets borsaris a causa dels vaivens aranzelaris, també té capítols de batalles internes.
De fet, asseguren que l’ala oest de la Casa Blanca va estar a prop de convertir-se en un quadrilàter de boxa. La cosa va quedar en crits i insults.
Trump retrocedeix amb els aranzels a la Xina, però Pequín sembla que palpa debilitat i mostra duresa
Que un dels “púgils” fos el busca-raons Elon Musk, que ja va desafiar fa un temps la seva nèmesi Mark Zuckerberg, cap de Meta (Facebook), a un combat, no va causar sorpresa. Però que el rival fos el cerebral Scott Bessent, secretari del Tresor i de maneres suaus, va provocar que molts parpellegessin.
Segons va revelar Axios, una de les persones presents en aquella reunió va haver de separar el parell de contendents perquè la baralla no arribés a les mans.
Les picabaralles entre un i l’altre venen de l’inici del mandat. Musk, braç executor de les retallades i assessor personal (per a això es va gastar una fortuna a la campanya), va requerir Donald Trump que posés Howard Lutnick com a cap del Tresor. El president es va decantar per Bessent i va col·locar Lutnick al capdavant de Comerç.
La tensió va anar germinant fins que va florir la setmana passada, enmig del neguit per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, quan tots dos es van encarar i es van dir de tot, a prop del despatx oval, de manera que Trump ho va poder sentir.
L’animadversió va emergir perquè tots dos van aportar un nom diferent per ocupar el càrrec de comissionat interí de l’ IRS (agencia encarregada de la recaptació tributària).
Asseguren que Bessent “no suporta Musk”. Així doncs, va criticar que l’empresari va prometre massa i no ha complert amb la tisorada pressupostària amb el seu Departament d’ Eficàcia Governamental ( DOGE). Musk va replicar que Bessent “és un agent de ( George) Soros” i que havia dirigit “un fallit fons de cobertura”.
Malgrat que la portaveu Karoline Leavitt va assenyalar que la disputa demostra com d’“increïblement apassionats són els elegits per Trump amb els temes del país”, la divulgació de la baralla no ha estat més que una evidència de l’alt nivell de disfuncionalitat del Govern.
I això transcendeix pels vaivens del president. Després de fixar aranzels del 145% a la Xina i subratllar que Pequín es rendiria, passa el contrari. Aquest dijous va ser el tercer dia consecutiu de pujades a Wall Street, ja que Trump ha reculat i vol negociar. Però la Xina palpa debilitat i no sembla disposada a facilitar les coses.
