El president francès, Emmanuel Macron, va declarar el 9 d'abril: “Hem d'anar cap a un reconeixement de l'Estat palestí, de manera que cap aquí anirem els propers mesos”. La declaració marca una evolució de la política del president, que no va voler fer aquest pas el maig del 2024, quan altres membres de la Unió Europea (Espanya, Irlanda i Eslovènia) van reconèixer Palestina. Aleshores va dir que només calia fer-ho si era útil i va considerar que el gest era prematur i, per això, inútil.
Emmanuel Macron, el 9 d'abril
Per què fa aquest canvi ara? És cert que el president ha viatjat a les proximitats de Gaza, i ha quedat commogut pels patiments que ha vist. Tot i això, aquests patiments estan documentats des de fa molt de temps i no cal desplaçar-s'hi per informar-se'n. La declaració s'inscriu més aviat en un moviment diplomàtic general. Durant una cimera a tres bandes amb el rei de Jordània i el president egipci, Emmanuel Macron va donar suport al pla saudita per a Gaza. Es tractaria de permetre la reconstrucció del territori, confiat a una autoritat palestina renovada. L'esmentat pla s'oposa a la visió del president Trump d'una “Riviera a Gaza”, que suposa una neteja ètnica massiva, amb un desplaçament dels palestins a Jordània i Egipte, anunciat com a provisional però que podria resultar definitiu.
Estat en què va quedar un campament de desplaçats del sud de Gaza després d’un atac israelià
El Caire i Amman rebutgen aquest pla per raons morals, però a més perquè comportaria uns riscos de desestabilització que consideren impossibles d'assumir. I també Riad sap que desencadenaria un esclat d'ira, potser incontrolable, a l'Aràbia Saudita.
“Hem d'anar cap a un reconeixement de l'Estat palestí”, ha declarat el president francès
El canvi de rumb presidencial l'ha denunciat Beniamin Netanyahu, que el presenta com una recompensa al terrorisme. Els portaveus d'Israel a França s'han fet ressò de l'esmentat argument. Ara bé, els qui estan compromesos amb la causa palestina consideren que el canvi de rumb d'Emmanuel Macron arriba tard i és insuficient; i consideren, en canvi, que és el no-reconeixement de Palestina el que constitueix una recompensa als crims contra la humanitat en curs a la franja de Gaza. Segons ells, França ja no exerceix un paper pioner en la defensa dels drets dels palestins i el dret dels pobles a l'autodeterminació, paper assumit ara per Espanya al si de la Unió Europea. És una cosa que no només afecta el prestigi de França al món musulmà, sinó també al Sud Global.
François Hollande va incloure el reconeixement de Palestina entre les 60 propostes que va fer el 2012, però es va oblidar de l'assumpte tan bon punt va arribar al poder.
Netanyahu continua la guerra sense mostrar cap preocupació
El reconeixement de Palestina no canviarà la situació sobre el terreny. No posarà fi al conflicte ni al bloqueig. Tot i això, la força amb què s'hi oposa Beniamin Netanyahu demostra que el simbolisme que té no és anodí i que hi ha al darrere una qüestió política d'envergadura.
Ara bé, a més del caràcter tardà, la proposta d'Emmanuel Macron és una proposta condicionada: ha esmentat un reconeixement mutu entre els països àrabs i Israel. I avui és evident que l'Aràbia Saudita no reconeixerà Israel mentre no hi hagi unes perspectives de creació d'un Estat palestí. No només Beniamin Netanyahu s'oposa a tal perspectiva, sinó també la immensa majoria dels parlamentaris israelians, que van votar el juliol del 2024 una resolució “contra la creació d'un Estat palestí”.
El president Macron afirma que no es vol oposar frontalment al primer ministre israelià per mantenir la influència sobre ell. El cert és que no s'aprecia la influència que França exerceix sobre el Govern israelià. Netanyahu fa el desentès a qualsevol comentari francès que no li agrada. Macron ha declarat que el que està passant a Gaza des del final de la treva és inacceptable. Netanyahu continua la guerra sense mostrar cap preocupació.
En donar prioritat al manteniment d'una relació estreta amb Netanyahu, Macron li dona carta blanca. Netanyahu, amb el suport de Trump, se sent impune i totpoderós. Les dures paraules del president de la República no es tradueixen en fets, la qual cosa soscava la seva credibilitat.
Traducció: Juan Gabriel López Guix