Apple estudia fabricar l’iPhone a l’Índia davant la lluita dels EUA i la Xina

Els índexs a Wall Street exerceixen de funambulistes. Segons com bufa el vent en les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina, es mantenen ferms ballant sobre el filferro
o es decanten perillosament cap a l’abisme i fins i tot s’estimben
al buit.

Després de tres dies ferms sobre la corda fluixa, el Dow Jones, i menys, el Nasdaq i l’S&P, van arrencar divendres amb sacsejades, amb vaivens entre números positius i negatius, mentre continua el punt mort en les negociacions entre les dues grans potències globals.

En aquest context d’incertesa –el president Donald Trump diu que els dos països parlen i Pequín ho nega–, Apple estudia traslladar de la Xina a l’ Índia l’acoblament de tots els iPhones, el seu producte insígnia, que es venen als Estats Units com a conseqüència del conflicte aranzelari.

Malgrat el lenitiu de l’excepció temporal a les tecnològiques dels gravàmens del 145% que Washington va imposar a les importacions procedents del gegant asiàtic, la firma de Cupertino ( Califòrnia), una de les víctimes de l’estrès al parquet borsari, és en una cruïlla. Per poc o per molt, els iPhones es poden enfilar a preus astronòmics, de fins a 3.000 dòlars la unitat segons alguns càlculs, per l’aplicació dels aranzels entre els EUA i la Xina.

Aquest probable trasllat en la producció respon així a l’estratègia d’Apple de diversificar la seva cadena de subminis- trament, però va més enllà del que els inversors aprecien, va subratllar divendres el Financial Times .

Si fa dues setmanes ja es va informar que la companyia dirigida per Tim Cook tenia previst enviar als EUA més telèfons des de l’ Índia, des d’on els gravàmens (negociació prèvia) es redueixen al 26%, el nou objectiu seria el de proveir des d’aquell país tota la demanda dels nord-americans. Aquesta mesura suposa arribar a finals del 2026 a l’enviament de més de 60 milions d’iPhones, que anualment es venen als EUA.

Un dels resultats que espera Trump dels seus aranzels consisteix a forçar les empreses a construir factories dins de les seves fronteres. Una vegada i una altra repeteix que, si es fabrica als Estats Units, no hi ha gravàmens. Els experts consideren que, en el cas d’Apple, aquesta és una sortida inviable. El cost el convertiria en un producte inaccessible per a la gran majoria.

En aquesta nova planificació, l’objectiu representaria més que duplicar la producció de l’iPhone a l’ Índia, després de dues dècades en què Apple ha invertit de manera massiva en la Xina per crear una línia de producció líder a escala mundial. Aquest desplegament va impulsar el seu ascens fins a convertir-se en un gegant tecnològic de tres bilions de dòlars.

Es calcula que, una vegada que va tenir lloc l’anunci de Trump d’aquests agressius aranzels a la Xina, la companyia de la poma mossegada ha perdut uns 700.000 milions de dòlars.

El seu projecte de diversificació rebria un impuls, i li permetria guanyar temps, en cas que les dues grans economies aconseguissin acostar les seves posicions. Hi va haver alguns senyals de desglaç, sobretot després que es fes públic que la Xina considera suspendre els seus gravàmens del 125% a algunes importacions procedents dels EUA.

Aquesta presumpta iniciativa es va interpretar com una evidència que el cost comença a ser fort en algunes indústries, si bé si hi va haver certes esperances de desglaç. Equipaments mèdics o productes químic industrials, per exemple l’età, de què depenen les fàbriques de plàstic, es troba entre els béns que poden rebre aquesta excepció.

Malgrat alguns motius per a l’optimisme, van remarcar els analistes, la distància entre els dos països sembla que es manté. Trump insisteix que hi ha hagut converses amb Pequín sobre comerç, en tant que la part xinesa ho nega.

Abans de partir amb rumb cap a Roma per al funeral del Papa, el president dels Estats Units es va negar a concretar si ha mantingut cap conversa amb el seu homòleg Xi Jinping des que va començar la guerra comercial.

“No vull comentar res sobre aquesta qüestió”, va respondre quan se li va demanar concreció, ja que va dir que havien parlat “moltes vegades”.

La clau consisteix en qui és el primer que cedeix. Trump va acceptar dimarts que uns aranzels del 145% són d’un rang molt alt i que seran molt més baixos, menys de la meitat.

Això no ha modificat la posició de duresa de Pequín. Sembla que la Xina ha apostat que el seu propi llindar de dolor, capaç
de suportar nivells alts, transformarà la tàctica aranzelària
de Trump en un càstig per als Estats Units.