Els catòlics continuen augmentant al món. 1.400 milions de fidels; un augment enganyós, ja que tota la població mundial creix. Decreix, per descomptat, el cristianisme a Terra Santa. Els palestins de tradició cristiana, assetjats per Israel, però també pel fonamentalisme islàmic, han hagut de triat l’expatriació com a port de salvament. Una cosa semblant ha passat a Síria i a Iraq, territoris germinals del cristianisme.
Els cristians àrabs estan desapareixent per força mentre que els europeus se’n van del catolicisme per gust. Les joves generacions ho ignoren tot del catolicisme. Ningú no els ha ni batejat ni informat. La destralada del 1968 va ser contundent. Les generacions madures van tallar, sense ni una ombra de dubte, un arbre plantat uns 1.800 anys enrere.
D’ aquella tradició en queda un fil: comunitats reduïdes, potser més depurades, a qui Benet XVI va convidar a ser minories creatives en uns països on el relativisme és l’ètica dominant. Els catòlics són ara els més clars discrepants dels ideals hedonístics de la cultura occidental. Altrament, la caritat que molts d’ells practiquen és fonament de la fraternitat, el tercer color, generalment despintat, de les democràcies. La minoria cristiana tendeix a aportar-hi aquesta pintura, però això se sap poc perquè està fora del focus de l’opinió pública, excepte en moments com aquest: en la mort d’un pontífex; o en els escàndols de la pederàstia, una taca que l’Església porta al damunt com una eterna quaresma.
També a l’Amèrica Llatina el catolicisme és decreixent. Les esglésies evangèliques, d’inspiració nord-americana, han teixit formidables comunitats. El Brasil aviat serà de majoria evangèlica, una tendència preocupant, ja que al continent americà hi viuen la meitat dels catòlics del món. Al Congo, el sorpasso evangèlic ja s’ha produït, i això que a l’Àfrica és on, per demografia, creix més el catolicisme. El catolicisme no obre nous territoris de missió, ja que a Àsia la taxa de catòlics és un 10% i a la Xina, la potència en expansió, només arriba al 3%. Això explica la geopolítica de Francesc, centrada en la missió a Àsia. Ja Joan Pau II havia escrit que el tercer mil·lenni havia de ser asiàtic.
Potser el seu nom responia a un altre Francesc, Xavier, que va cristianitzar el Japó i va morir en una illeta prop de la Xina
Aquests dies es parla molt de les reformes de Francesc. A parer meu, han estat més de fons (la teologia dels pobres i els descartats) que estructurals. La reforma més important és la geopolítica del conclave. Mai no s’havia produït una ampliació del col·legi cardenalici com la de Francesc, es diu. Dels 135 electors, 108 hauran estat nomentats per ell. Però els detalls importants són uns altres. Molts dels cardenals escollits no compartien el seu pensament. Si els ha nomenat és perquè, prèviament, les respectives conferències episcopals els havien votat com a presidents o secretaris (això explica que ni Toledo ni Sevilla tinguin representació i sí Valladolid). Es pot resseguir el mapa de les ciutats dels cardenals: a molts països passa el mateix. Un 50% del col·legi cardenalici ha passat per una elecció prèvia dels seus companys de conferència.
Segon detall geopolític: Àsia tindrà al conclave un 17% de representació, mentre que té un 10% de població catòlica: una prima de quasi el doble. Mongòlia (amb un 1% de catòlics) té veu al conclave, mentre que les molt catòliques Irlanda o Àustria, no. Francesc volia que l’Església arrelés a Àsia, el continent del futur. Per això necessitava desmarcar-se dels EUA: no s’entra a Àsia amb vincles amb l’imperi americà. I això explica el pacte secret, que permet a la Xina intervenir en el nomenament dels bisbes. Se’n diu inculturització i els jesuïtes la practiquen dels de les reduccions del Paraguai: prescindir d’allò accessori (tradició europea) per tal que el cristianisme s’adapti a la cultura local.
Lee tambiénCreences de luxe
Hem parlat molt del nom de Francesc d’Assís, que va inspirar un pontificat centrat en la pobresa, però potser hauríem d’haver pensat en un altre Francesc, Xavier, que va cristianitzar el Japó i va morir en una illeta prop de la Xina, on volia continuar la seva missió. Si el jove Bergoglio no hagués tingut una greu malaltia al pulmó, hauria pogut anar-se’n de missioner al Japó i a la Xina, com anhelava. Parodiant el bisbe català Torras i Bages, Francesc creia que el catolicisme serà asiàtic o no serà. Veurem què hi diu el conclave.