Google i OpenAI juguen al Monopoly

Quan fem una cerca, tenim un 90% de probabilitats que la resposta provingui de Google. Si, a més, som del 66% que naveguem amb Chrome, la probabilitat augmenta gairebé al 100%. Molts usuaris confonen els conceptes de navegador, cercador i web.

La percepció no només és que Google ho és tot, sinó que Google ha existit sempre. En termes empresarials: una posició de monopoli.

Això és el que va sentenciar el jutge Mehta l’agost del 2024: Google abusava de la seva posició en el sector de la cerca en línia. La seva matriu, Alphabet, paga empreses competidores com Apple, Samsung i Mozilla (responsables del navegador Firefox) perquè
el seu motor de cerca per defecte sigui Google. El 2022, va pagar a Apple 20.000 milions de dòlars perquè el cercador dels Mac, iPhone i iPad fos
el seu (es pot canviar, però ho heu
fet mai?).

I Metha no està sol. Un tribunal de Virgínia ha trobat Google culpable de pràctiques monopolístiques en el mercat de la publicitat en línia. El que hi ha darrere és la compra il·lícita des del 2008 d’empreses de la competència, bé sigui per adquirir-ne la tecnologia, el mercat, per barrar-los el pas o tot. Com a resultat, Google ha pogut apujar els preus i ha perjudicat el mercat publicitari en la web oberta.

Entre les mesures que el Departament de Justícia podria imposar a Alphabet hi ha partir l’empresa i obligar-la a vendre’s el seu navegador Chrome, una situació semblant a la de TikTok. I això canviaria les regles del joc de la cerca, i no només per Google.

OpenAI, que competeix amb Google pel mercat de les cerques, seria un dels interessats en la compra del navegador Chrome. A banda que ChatGPT ja permet la cerca, qualsevol usuari de Chrome se’n pot baixar l’extensió que fa que ChatGPT sigui el cercador per defecte en detriment de Google.

Si OpenAI comprés Chrome, d’un dia a l’altre ChatGPT passaria a ser el cercador per defecte de vora 3.500 milions de persones. Això proporcionaria a OpenAI una quantitat d’informació i metainformació valuosíssima que li serviria sens dubte per millorar encara més els seus models de llenguatge (LLM), que avui ja tenen una quota de mercat del 59,7 (envers la del 13,5 dels de Google).

Això seria un salt qualitatiu pel que fa a la innovació en l’àmbit de la cerca, estancada des que Google en té el monopoli, però un canvi de cromos pel que fa a concentració de poder, que passaria de Google a OpenAI. En altres paraules, l’estancament de la innovació passaria dels cercadors als LLM. Fins que apliquessin la llei antimonopoli a OpenAI i tornar a començar.
El cercle virtuós innovació-monopoli-regulació-innovació i passi per la casella de sortida.