No n’hi ha prou. Aquesta va ser la reacció tant d’ Ucraïna com de Donald Trump a l’anunci d’una altra treva temporal ahir per part del president de Rússia, Vladímir Putin. La Casa Blanca va recordar que el president dels Estats Units vol que es deposin les armes permanentment, mentre que Kíiv va reclamar un alto el foc immediat.
El Kremlin va dir en un comunicat que, “per raons humanitàries”, el líder rus declarava una pausa de tres dies durant el 80è aniversari de la victòria sobre l’ Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial. El dia de la Victòria se celebra a Rússia cada 9
de maig, i el centre d’aquesta festa patriòtica russa és la desfilada militar pel centre de Moscou i la plaça Roja. Les armes deixaran de disparar teòricament a les 0.00 hores del 8 de maig, i tornaran a activar-se la mitjanit del dia 10.
Kíiv demana un alto el foc immediat i replica al Kremlin que ha de ser “real, no només per una desfilada” militar
“Durant aquest període, totes les hostilitats s’aturen”, va dir el Kremlin, i va instar Kíiv a “seguir aquest exemple”. En cas que Ucraïna violi l’alto el foc, els militars russos “donaran resposta adequada i efectiva”, va agregar.
És la segona treva temporal que declara el Kremlin aquest mes. L’anterior va ser del 19 al 21 d’abril, coincidint amb la Pasqua ortodoxa. El Govern ucraïnès
va acceptar. Però posteriorment els dos bàndols es van acusar d’incomplir el pacte incomptables vegades.
El ministre d’Afers Exteriors d’ Ucraïna, Andrí Sibiha, va respondre a Putin, a la xarxa social X, dient que un alto el foc ha
de ser “real, no només per una desfilada”. Rússia ha de deposar ja les armes i fer-ho per un període d’almenys 30 dies si de veritat està interessada en la pau, va afegir. “Per què esperar fins al 8 de maig?”, va escriure Sibiha.
L’anunci de la segona treva curta de Putin es produeix després que Trump, convertit en mediador entre Rússia i Ucraïna, hagi manifestat la seva impaciència per la falta de resultats i com de poc disposats que semblen tant el cap del Kremlin com el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a cedir en les seves posicions.
De fet, a Ucraïna interpreten la treva del dia de la Victòria com
un intent de Moscou d’indicar a Washington que encara està interessat en la pau, una cosa de la qual dubten tant a Kíiv com a la Unió Europea.
En un estrany retret, la setmana passada Trump va dir que Putin no volia posar fi al conflicte i
va amenaçar Rússia amb més sancions. Segons ell, Moscou no tenia raons per atacar Ucraïna com ho va fer els últims dies. Comentant els bombardejos de Kíiv
del 24 d’abril, on van morir almenys 12 persones, va dir que “no són necessaris, és un moment molt desafortunat”. I va acabar demanant: “Vladímir, PROU!”. Més tard, però, va expressar la seva confiança que Putin escoltaria la seva crida.
El cap de la diplomàcia ucraïnesa va dir ahir que Kíiv “ha proposat constantment” un alto el foc de 30 dies. Ucraïna vol un alto el foc complet abans de començar negociacions de pau, cosa que inclourà un tema tan sensible com els territoris.
Rússia, en canvi, reclama una solució completa del conflicte abans de baixar les armes. No vol una treva, ja que al·lega que
podria servir de pausa perquè Ucraïna es reorganitzi amb noves armes dels seus socis occidentals.
Per la seva banda, Trump, vol veure un alto el foc permanent entre Rússia i Ucraïna per posar fi a la guerra, va dir des de Washington la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. Va afegir que Trump s’està frustrant amb Putin i Zelenski, i que tots dos han d’asseure’s a la taula de negociació.
Trump va proposar al març un alto el foc total de 30 dies. Putin va dir que només acceptaria amb condicions, mentre que Zelenski va dir que sí. Aquest va veure en la treva de Pasqua una oportunitat per prolongar el silenci de les armes i va proposar d’ampliar-lo un mes. Però tampoc no va obtenir resposta positiva de Rússia.
Entre la treva de Pasqua i la treva del dia de la Victòria s’han llançat hipòtesis que indiquen que Moscou i Kíiv podrien tornar a celebrar negociacions directes, com es va fer sense èxit el març del 2022, setmanes després que comencés el conflicte, i com ha demanat Trump.
El portaveu del Kremlin,
Dmitri Peskov, va dir ahir que correspon a Ucraïna enviar a Rússia un senyal que està disposada a entaular aquests contactes. D’això en podria dependre que Washington continuï posant de la seva part per arribar a la pau. Després que Trump i Zelenski
es reunissin al Vaticà dissabte,
el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va dir que aquesta setmana seria “crítica” per al conflicte. Segons ell, Washington té la intenció de decidir si continua participant en la solució del conflicte o si és hora de centrar-se en altres problemes”.