Després de diverses setmanes de cel ennuvolat, intenses pluges i temperatures d’un sol dígit, l’apagada va agafar ahir els madrilenys tot just acabada d’estrenar, aquesta vegada sembla que sí, la primavera. Per això els primers minuts de la fallada elèctrica que va fer baixar els ploms de la capital es van viure a peu de carrer. Entre converses de veïns als replans dels portals, pauses per a la cigarreta a les portes dels centres de treball, i canyes en qualsevol terrassa de la zona centre, que es van omplir alhora que Metro i Cercanías desallotjaven les estacions. “De moment, posa cervesa mentre la tinguis freda, que ja hi haurà temps per passar al vi”, es va sentir en una poblada taverna de La Latina quan encara ningú no pensava que l’excepcionalitat duraria unes quantes hores més.
Passada la primera hora, tot i això, alguns rictus van començar a canviar. Com als volts de la
plaça Cascorro, on cada diumenge se celebra el Rastro, entre els carrers i racons del qual van ressonar les sirenes de la Policia i ambulàncies per assistir una veïna connectada a un respirador artificial la bateria del qual s’estava esgotant.
Molts vianants es van acostar a les ràdios dels conductors embussats al centre a la recerca d’informació
“Després de la pandèmia o del Filomena, pensava que no tornaria a viure una cosa així”, comentaven uns estudiants des del balcó del seu primer pis a La Latina. “Però sembla que a la llista d’excepcionalitats històriques per viure encara queden coses per esborrar”, van afegir, deixant entreveure lleus símptomes de nerviosisme.
A partir d’aquí, els més previsors van decidir empaquetar els seus estris i agafar qualsevol dels autobusos o taxis que, al punt de les 14.30 hores, encara funcionaven amb normalitat a la capital. La majoria, tot i això, van optar per reposar forces confiant que la solució estava a punt.
Només els qui van optar per restaurants amb fogons de gas van aconseguir menjar calent. La resta, des del jove universitari fins al directiu encorbatat, es van haver de conformar amb el que hi havia. Entrepans freds i ensaladilla russa que van degustar a la mateixa barra del bar –els menjadors eren a les fosques–, en una democratització gastronòmica poques vegades vista.
Passats els minuts, i amb la panxa plena, va ser la gana d’informació la que es va començar a obrir pas. Després de comprovar que els transistors de piles estaven volant dels prestatges dels basars electrònics, alguns transeünts directament van optar
per preguntar als conductors bloquejats en l’embús general que va col·lapsar la zona centre de Madrid, que no van dubtar
a apujar el volum de les ràdios
al màxim per acontentar el
personal.
Al punt de les 16 h, i amb les
autoritats madrilenyes instant la ciutadania a tornar ordenadament a casa, va començar l’èxode... i es va desencadenar el caos. Tant per intentar aconseguir un taxi com per aconseguir una mica d’efectiu. Les cues en algunes de les cases de canvi ubicades a la Gran Via eren gairebé tan grans com les de les parades d’autobús.
“No m’importa esperar unes hores, fins que es normalitzi la circulació, però necessito un mitjà de transport per arribar a casa perquè caminant m’és impossible”, reconeixia la Susana a La Vanguardia. La jove, que
treballa en una agència de publicitat de la capital però viu a Boadilla del Monte, a la zona oest de la Comunitat, confiava en la bona voluntat d’algun taxista. “Li oferiré el que tinc a la cartera, que són 28 euros, i li diré que li pago la resta quan arribi a casa, que allà hi tinc una mica més d’efectiu”.
“És que no som conscients de la dependència que tenim de la tecnologia. No podem treure diners, no podem comprar menjar o beguda perquè les targetes que ens han obligat a utilitzar ara no serveixen de res, no podem agafar una bici de Bicimad –el servei públic de lloguer de bicicletes
de la ciutat–... Ja em diràs com
arribem a casa els que vivim
una mica lluny”, comentaven
un grup d’estudiants a la zona de la Moncloa.
“I demà?” es van preguntar un grup de companys de feina en sortir de l’oficina. “Doncs demà ja es veurà. Però jo m’enduré un parell d’entrepans”, va assenyalar un d’ells en previsió que la llum no es restableixi i els bars no puguin cuinar noves remeses d’ensaladilla russa.
