Tot i que l’apagada de dilluns va planar sobre tota la jornada d’ahir del congrés del Partit Popular Europeu (PPE) que se celebra a València, i el seu propi líder, Manfred Weber, va reclamar una millora de les infraestructures davant l’evidència de la vulnerabilitat de la península Ibèrica, que va fer extensiva a tota la Unió Europea –“estem interconnectats”–, la dimensió purament ideològica del conclave va cobrar protagonisme en un moment en el qual l’“ onada autoritària”, que ja ha inundat els Estats Units, fueteja amb força els dics del Vell Continent.
Després d’unes eleccions al Parlament Europeu en les quals el PPE es va tornar a situar com la família política més votada i la democristiana alemanya Ursula von der Leyen va aconseguir revalidar, no sense sobresalts –com el rebuig dels populars espanyols a la candidatura a comissària de la socialista Teresa Ribera–, la presidència de la Comissió, en aliança amb socialdemòcrates i liberals, Weber va reivindicar la centralitat d’aquests tres grans grups davant els extremismes d’un i altre signe.
El líder dels populars europeus beneeix el cordó sanitari als ultres de l’FPÖ a Àustria
En aquest sentit, i una vegada superada la hipòtesi que calia un pacte amb algun dels grups de la variada extrema dreta europea si el tripartit tradicional no aconseguia la majoria absoluta de l’ Eurocambra, una cosa que finalment no va passar, el president del PPE, que en la seva condició de rival intern de Von der Leyen havia jugat amb la possibilitat d’un acostament a les tesis més radicals, va fer ahir professió de fe europeista i va fixar les seves línies vermelles.
Assumint que els socialdemòcrates no són els pitjors adversaris dels conservadors, sinó que els que competeixen de manera directa amb el PPE són els extremismes i “no tant el centreesquerra” –una cosa que a Espanya el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, davant la quimera d’una gran coalició amb el PSOE que el fa dependre en exclusiva de Vox, no podria formular en els mateixos termes–, Weber va diferenciar entre la ultradreta que es defineix com a europea, defensa Ucraïna davant Rússia i creu en els drets humans, és a dir, la que representa la italiana Giorgia Meloni, i els prorussos de l’hongarès Viktor Orbán, en el grup dels quals, Patriotes per Europa, han confluït els eurodiputats ultranacionalistes de Vox.
En el convuls context geopolític actual, i sota l’amenaça de la guerra aranzelària del nord-americà Donald Trump, segons Weber ha arribat el moment de separar el gra de la palla i “donar una resposta a aquesta onada autoritària” que ha arribat a un país tan proper per a un bavarès com ell com és Àustria, on els ultres de l’FPÖ han estat relegats del Govern malgrat ser els més votats a les urnes gràcies a un acord dels tres grans partits tradicionals –conservadors, socialdemòcrates i liberals–, igual com passa a la Unió Europa.
“Per això vam decidir no ser al costat de l’extrema dreta a Àustria”, va concloure Weber davant un dilema, el famós cordó sanitari a la dreta radical, que es repetirà una vegada i una altra a Europa.
Sigui com sigui, durant la seva intervenció en la primera jornada del congrés a València, el cap de files dels conservadors europeus es va mostrar orgullós de liderar un PPE “fort” i va destacar la importància dels governs regionals –com el de la Comunitat Valenciana, el president de la qual, Carlos Mazón, està en hores molt baixes des de la seva negligent gestió de les riuades del 29 d’octubre– per consolidar el seu projecte i “aconseguir resultats prometedors”.
Sense poder defugir ni la tragèdia causada per les pluges fa sis mesos, amb més de dos centenars de morts, ni l’apagada del dia anterior, Weber va instar els seus companys a treballar “des de les bases” amb l’objectiu d’“estar preparats a tots els nivells” per afrontar els “reptes”. Perquè pel PPE, que es defineix com un partit “seriós, fiable i realista”, i gràcies a això obté els resultats de què es va congratular el seu líder, el que ara és “raonable” és reforçar la “seguretat energètica i mediambiental”.
