“Si bé en el moment actual no se sap quina és la causa dels fets [l’apagada elèctrica], el ciberterrorisme és una de les possibilitats”. Amb aquesta frase, el jutge de l’ Audiència Nacional José Luis Calama va acordar ahir obrir una investigació per aclarir si darrere el caos d’aquest dilluns hi ha un sabotatge informàtic en infraestructures crítiques espanyoles, que en aquest cas encaixaria en un delicte de terrorisme.
Avui dia les causes de l’apagada no estan clares, encara que Red Eléctrica de España hagi descartat que es tracti d’un incident de ciberseguretat. Des de l’ Audiència Nacional hi ha dubtes que hagi estat una simple fallada i ara el jutge Calama ho investigarà. Per començar, ha reclamat a Red Eléctrica i al Centre Criptològic Nacional informes sobre possibles causes de l’apagada i a la direcció d’informació de la Policia Nacional un relat dels fets des de dilluns a les 12.30, quan tot Espanya es queda sense electricitat. Els ha donat un termini improrrogable de deu dies per lliurar la informació requerida. Segons fonts jurídiques, l’instructor ho va acordar d’ofici, sense intervenció ni de la Fiscalia ni de la policia.
El magistrat es refereix a un eventual sabotatge informàtic malgrat que ahir Red Eléctrica ho va descartar
Calama va fer ahir aquest pas després de constatar que l’apagada elèctrica d’aquest dilluns havia afectat sistemes informàtics que suporten infraestructures per a l’atenció de serveis essencials com la salut, energia, indústria o transport. L’instructor assenyala que l’incident ha suposat “una situació crítica per al benestar i sentiment de seguretat de tots els ciutadans”.
La interlocutòria judicial recull l’explicació facilitada pel Govern, que “es van perdre” de manera sobtada durant 5 segons 15 GW de l’energia que s’estava produint en aquell moment, cosa que equival al 60% de la llum que s’estava consumint, “una cosa que no havia passat mai”.
Calama indica que “el ciberterrorisme és una de les possibilitats” i, per tant, segons el jutge, cal obrir una investigació judicial. Els delictes informàtics poden ser qualificats de terrorisme quan la seva finalitat sigui desestabilitzar greument l’ordre constitucional o el funcionament dels serveis essencials.
En una resolució judicial, l’instructor posa el focus en el fet que aquest tipus d’apagades són pròpies d’atacs a infraestructures crítiques i per això es recullen tant en el Codi Penal com en directives europees i estratègies de seguretat.
El magistrat posa dos exemples de casos semblants. El primer, el 2016, diversos ciberatacs a companyies d’electricitat d’ Ucraïna que van ocasionar una apagada i van provocar que milions de persones es quedessin sense energia elèctrica. Ja llavors des del govern ucraïnès es va apuntar a Rússia com la responsable dins de la guerra encoberta que havia iniciat Putin i que va acabar en una invasió el febrer del 2022.
“Els grups terroristes proven d’aprofitar les vulnerabilitats del ciberespai per fer ciberatacs. Íntimament relacionat amb això hi ha l’amenaça contra les infraestructures crítiques, amb la possibilitat certa de causar un col·lapse a través de les xarxes mitjançant una caiguda en cadena dels serveis essencials”, adverteix el magistrat.
Calama recorda que Espanya va introduir el 2010 el delicte de sabotatge de dades i sistemes informàtics, seguint la línia de la regulació internacional. Explica que encara no s’ha produït una jurisprudència sobre aquest punt perquè els fets similars han estat escassos, però destaca el cas conegut com a “virus de la policia” per la dinàmica que van seguir els ciberdelinqüents, en el qual van ser jutjats diversos ciutadans russos. Des del 2011 haurien atacat usuaris de diversos països i a Espanya hi ha més de 300 afectats.
El magistrat sosté que cal investigar exactament què ha passat: “La nostra societat es basa cada vegada més en un complex sistema d’infraestructures en el qual se sustenten els sectors productius, la gestió de serveis, el sistema financer i el desenvolupament de la vida ciutadana en general. Aquestes infraestructures són interdependents entre si, i poden desencadenar problemes de seguretat en cascada a través del mateix sistema, per la qual cosa hi ha la possibilitat de fallades inesperades i greus en serveis bàsics per a la població, com va passar dilluns”.
Al titular del jutjat central d’ instrucció número 4 no se li escapa que aquest tipus d’infraestructures són “especialment atractives” per al terrorisme, pels greus danys que es poden ocasionar a la població. Per això, l’electricitat és dins del pla nacional de protecció de les infraestructures crítiques.
