Al Vaticà no es fa campanya electoral: no hi ha cartells, ni actes, ni discursos. Però en la cursa per la successió de Francesc, les coses són més subtils... encara que no per això menys decidides.
Mentre s’espera que sigui l’ Esperit Sant qui il·lumini els cardenals, en les reunions prèvies al conclave es comença a perfilar el rumb, amb la intenció d’influir en les votacions de la propera setmana.
Un dels més actius continua sent Pietro Parolin, secretari d’Estat sortint i gran favorit per succeir a Francesc, que segons diversos cardenals porta temps prometent resoldre els problemes financers del Vaticà, fins i tot a costa de revisar les reformes impulsades per Jorge Mario Bergoglio, encara que això afecti els mateixos departaments que ha dirigit. No és casualitat que els diners s’hagin convertit en l’eix del debat entre els purpurats.
En les congregacions generals —reunions a porta tancada que precedeixen l’entrada a la Capella Sixtina— el debat sobre el “futur de l’ Església” es fa cada vegada més concret. Ahir es va abordar una qüestió delicada: les finances. Van intervenir pesos pesants de la cúria romana: els cardenals Reinhard Marx, Kevin Joseph Farrell, Christoph Schönborn, Fernando Vérgez Alzaga i Konrad Krajewski. Tots ells han exercit algun paper en l’administració dels recursos vaticans en els últims anys.
La sala de premsa del Vaticà, generalment molt discreta, va oferir detalls poc habituals sobre les intervencions, la qual cosa va despertar sospites entre els rivals de Parolin. No van participar ni l’actual presidenta del Gobernatorato, sor Raffaella Petrini, ni el secretari laic, l’advocat Giuseppe Puglisi-Alibrandi.
El cardenal peruà Cipriani, sancionat pel Papa per abusos, apareix en els actes i ningú no el para
El tema és especialment delicat. Segons el Vaticà, el cardenal Marx va parlar de reptes, problemes i propostes en clau de sostenibilitat, amb l’objectiu que l’estructura administrativa continuï donant suport a la missió del papat. És a dir: cal trobar una fórmula per assegurar la viabilitat institucional de l’ Església.
Les donacions de l’ Òbol de Sant Pere —la tradicional col·lecta mundial en suport del Papa— han caigut un 40% en l’última dècada. El dèficit s’acosta als 80 milions d’euros anuals i els principals donants, especialment als Estats Units i Alemanya, han anat retirant el seu suport.
El fet que ara es parli de propostes revela que la reforma econòmica de Francesc, empresa després de l’escàndol que va portar a la condemna del cardenal Angelo Becciu, no ha donat els fruits esperats. Parolin haurà de convèncer que no va tenir res a veure amb aquella gestió.
Durant els catorze discursos pronunciats ahir, es va esmentar com una ferida la polarització a l’ Església i la divisió en la societat, va informar el Vaticà.
Tot i això, no es va abordar un assumpte que continua generant malestar entre els cardenals. El purpurat peruà Juan Luís Cipriani, de l’Opus Dei, continua assistint a les congregacions, en oberta rebel·lia davant una sanció imposada per Francesc el 2019, després de ser acusat d’abús sexual als anys vuitanta. El càstig del Papa va ser duríssim: se li va prohibir vestir les insígnies cardinalicies, tornar al Perú sense autorització i realitzar declaracions públiques. Cipriani, que sempre ha negat les acusacions, circula amb sotana porprada entre els seus col·legues com si res no hagués passat. Una situació tensa que, tot i això, no ha generat cap reacció concreta. Només un podia frenar-lo, es diu en veu baixa a la Santa Seu. Però ja no està: Francesc. En aquesta història lletja hi ha, almenys, un consol: Cipriani té 81 anys i no pot aspirar a entrar al conclave, per edat, i no per decència.
Esclata el cas de dos cardenals africans “rejovenits” per poder participar al conclave
I no és l’únic episodi que alimenta dubtes sobre els mecanismes interns. Un dels noms que va generar certa sorpresa en la llista d’electors va ser el del cardenal africà John Njue, arquebisbe emèrit de Nairobi, que, segons diverses fonts, hauria aconseguit conservar el seu dret a vot ajustant la seva data de naixement per no superar el llindar dels 80 anys. Tot i això, no participarà en el conclave, al·legant motius de salut. Pocs mesos després va rejovenir un altre purpurat africà, Philippe Ouédraogo, de Burkina Faso. Ell sí que estarà al conclave: ja es troba a Roma i figura entre els 133 cardenals amb dret a vot.