Hansi Flick va respirar amb el 3-3 que reflectia el marcador. Orgullós del seu equip, malgrat l'empat. Feia sis anys que el Barça no vivia una eliminatòria de tal calibre. I va aplaudir. Als seus futbolistes i també al públic que va atapeir Montjuïc en la més ben entrada mai registrada en els dos anys d'exili blaugrana: 50.314 espectadors. Dos més que en el partit de Champions contra el Bayern de Munic al principi de temporada i quatre més que davant el PSG en l'eliminació barcelonista de l'any passat en la tornada dels quarts de final. Perquè la Champions és el que il·lusiona. El que tothom vol. Afició, futbolistes, directiva i el mateix Hansi Flick. “No comencem bé. Encaixem dos gols, però després vam tornar i la segona part va ser espectacular per a tothom. És el primer duel. El segon a Milà cal guanyar-lo. És una final abans de la final”, va analitzar Flick, calmant els ànims. Equilibrant la frustració d'una plantilla que va marxar ferida en el seu orgull.
Per a aquest equip, un empat a casa és com una derrota. Ni tan sols hi va haver somriures per felicitar Lamine Yamal que es va fotografiar amb els seus companys amb una samarreta amb el dorsal número 100 per celebrar que ja és centenari en partits amb el primer equip. La hi va lliurar Ter Stegen. “Lamine ens ha marcat el camí”, va dir Flick. “És brillant veure algú de la nostra edat fer això”, deia Cubarsí. “No sorprèn res de Lamine. És decisiu”, reconeixia Ferran Torres. “Se n'ha anat frustrat perquè volia sortir amb aquella samarreta dels 100 partits amb una victòria”, explicava el seu amic, conseller i aliat Raphinha. El més dur amb el seu discurs i el que va transmetre el sentiment de ràbia de l'equip. “Jugant a casa podríem haver sortit amb un resultat molt millor. Hem encaixat molts gols a casa i això és inacceptable”, va dir l'extrem brasiler amb un discurs que transmetia certa culpabilitat i un orgull ferit. Les millors eines per assumir la tornada.
“Asumimos massa riscos. Cal donar-lo merito a l'Inter que ho han fet molt bé, però sabíem que són forts en els córners i hem encaixat dos gols així. Ens prepararem molt millor”, va avisar. Transmetent l'orgull que respira un equip molt jove que va acabar amb Christensen jugant per primera vegada en vuit mesos, sense Pedri i sense Koundé, lesionat. “Té raó, al final hem sortit adormits i l'hem pagat car. Hem d'aprendre d'això perquè volem estar en aquella final”, admetia Ferran Torres.
Va aprofitar llavors Flick per posar context al resultat amb un “no s'ha d'oblidar que estem parlant d'unes semifinals de la Champions. L'Inter és un equip amb molta experiència. Alts i agressius. Van aprofitar bé l'avantatge a pilota aturada”, va analitzar.
Entre la calma experimentada de Flick i la ràbia de Raphinha i Ferran Torres, va sortir la veu de Pau Cubarsí. “Contra l'Atlético també empatem i guanyem a la seva casa a la Copa”, va recordar. Tots somiem amb jugar aquest tipus de partits. Ho donarem tot per estar a la final”, va sentenciar. En això últim, tots coincideixen.
