La fetor sembla insuportable. Amb prou feines hi pots aguantar el temps just per donar-hi una ullada i disparar la càmera unes quantes vegades mentre et ploren els ulls. Les persones que d’alguna manera ocupen aquest aparcament del carrer Béjar d’Hostafrancs, i els seus clients i altres, fan servir alguns replans de les escales d’emergència com a latrines, abocadors, pous cecs... I s’hi acumulen restes de menjar podrit, tota mena de deixalles, excrements en diferents estats...
“Nosaltres ja fa mesos que no ens atrevim a baixar soles a buscar el cotxe –diuen tres veïnes–. Hi tenim instal·lades unes deu persones que practiquen la prostitució, que trafiquen amb drogues, que malviuen de qualsevol manera...”. “ Parlem de gent que està molt al marge de tot”. “És complicat saber quantes persones hi viuen, perquè van i venen. Algunes prostitutes només venen a treballar, i els seus clients després marxen...”. “I altres visitants s’hi passen un munt d’hores”. “Al migdia sí que m’atreveixo a baixar sola, però a les sis del matí, quan me’n vaig a treballar, sempre vaig acompanyada de la meva parella, i no soc l’única”. “No saps mai com reaccionaran. De vegades te’ls creues i estan de bones, i d’altres estan creuats...”. “Jo ja només hi tinc el cotxe; l’agafo molt menys i vaig amb moto, que ara deixo al carrer. Vaig agafar la plaça perquè una vegada em van robar la moto al carrer, però...”.
“Fins i tot més d’un mosso ens va dir que tenim un gran problema, que fins que no passi res greu...”
Altres replans s’han convertit en una mena de dormitoris i sales d’estar, per dir-ne d’alguna manera. S’hi acumulen maletes, matalassos, un follet de Nadal... Les xeringues ensangonades es poden trobar en qualsevol racó. Als truculents vídeos dels mòbils apareixen crits, grunyits, discussions... i una dona a terra. De fet, aquesta història va començar un any i mig enrere, més o menys. Aquestes veïnes també expliquen que aleshores s’hi va instal·lar un home que solia tenir drogues, que atreia altres toxicòmans molt fastiguejats. Però que després d’uns quants robatoris dins dels cotxes un jutge va dictar una ordre d’allunyament de l’ocupa en qüestió, que algunes van aconseguir convèncer el jutge que tenien por de patir una agressió sexual, que així van aconseguir fer-lo fora. No, asseguren, no és tan fàcil trobar una altra plaça d’aparcament en aquesta zona de Barcelona. A més a més, la situació no va tornar a empitjorar fins fa pocs mesos.
“Els ascensors i les escales no els fem servir perquè de vegades bloquegen les portes i perquè hi pots topar amb qualsevol”, expliquen aquestes veïnes. “Ells també tenen claus, també es mouen per la rampa, però allà tens més espai per veure’ls venir, moure’t”. “I a sobre pel que sembla ningú no hi pot fer res, ni la Guàrdia Urbana ni els Mossos ni els propietaris de l’aparcament”. “ Fins i tot policies ens diuen que tenim un problema, un problema molt greu, però que mentre no ens passi res de veritat, mentre només tinguem por, ningú no hi pot fer res...”. “Pel que sembla, els que no som propietaris no tenim dret a denunciar. Almenys això és el que ens ha dit més d’un mosso...”.
“ Fa mesos que demanem al propietari principal que mani netejar el lloc, que hi posi vigilants de seguretat... i fa mesos que respon que tot això quedarà solucionat al cap d’un parell de setmanes, però després...”. “Mentrestant truquem al 112 cada dos per tres, i venen un munt de vegades, francament”. Aquest aparcament té 280 places: més o menys una dotzena pertanyen a particulars i la resta estan llogades. “A empreses de lloguer de vehicles, a gent que va a la zona a treballar i a veïns dels voltants, que som realment els qui més ens estem movent al grup de WhatsApp. Ja som prop de trenta! I pujant”.
