El jazz no és un estil popular. És elitista. Només per a quatre erudits i esnobs que fumen amb pipa i t’observen amb monocle. O, pitjor encara, és l’estil de músics per a músics. Endogàmic fora de mida. Només per a aquells que estudien progressions d’acords i escales que experimenten amb l’atonalitat. Oi? Doncs no. I encara se senten, al segle XXI, aquest tipus de cunyadeses . Quines coses que cal aguantar. Encara se senten, malgrat que tothom ha escoltat jazz, tot i que no ho sàpiga. I fins i tot és probable que li agradi, tot i que tampoc no ho sàpiga.
Malgrat això, caldrà insistir. I potser per contrarestar aquest tipus de tòpics va néixer el dia internacional del Jazz, fixat per la Unesco el 2011, que es va commemorar dimecres, i que tindrà la seva festa pròpia a Barcelona aquest diumenge 4 de maig. Els que es quedin a la ciutat malgrat el pont tenen l’ocasió de gaudir d’un estil tan divers i versàtil que segur que trobaran alguna proposta del seu gust. Això és per a tots els públics.
Deu hores de música a càrrec de Lucía Fumero, membres de Snarky Puppy, Andrea Motis o Cucurucho Valdés
Sota el segell del Festival de Jazz, organitzat per The Project, el passeig de Gràcia, entre Gran Via i la plaça Catalunya, acollirà per tercera ocasió consecutiva la ja tradicional sèrie de concerts a l’aire lliure i gratuïts, que arrencarà al migdia i es prolongarà fins més enllà de les 22 h. En total, deu hores i sis recitals amb el millor de l’escena local, si hi sumem músics forans de qualitat indiscutible, també establerts a Catalunya.
El tret de sortida correspondrà, com ja és habitual, a la factoria de Sant Andreu, que condueix el contrabaixista, saxofonista i compositor Joan Chamorro. Si en les últimes edicions els joves instrumentistes es presentaven com a dixie band , aquest cop ho faran sota l’etiqueta de reunion , de manera que és probable que ampliïn els horitzons dels seus estàndards més enllà del jazz tradicional. Els seguiran, a l’hora de dinar, el trio que encapçala el guitarrista Josep Traver, amb Gerard Nieto a l’ orgue i Esteve Pi a la bateria. A les 15.30 hores, serà el torn d’un nou trio, aquesta vegada comandat per la pianista Lucía Fumero, continuadora de la nissaga del seu pare i l’últim doble àlbum de la qual, Folklore i Folklore II , l’ha consolidat en el panorama del jazz català –i més enllà–, gràcies a la seva barreja de diferents ritmes i tradicions del món.
Ja a la tarda prendrà el relleu una altra gran coneguda del panorama nostre, la vocalista i trompetista Andrea Motis, que aquesta vegada estarà acompanyada del guitarrista brasiler Jurandir da Silva. A les 18.45 h, els fundadors del macroprojecte novaiorquès Snarky Puppy, el pianista Bill Laurence i el baixista Micheal League, presentaran els temes del seu últim àlbum junts, Keeping Company , gravat al tranquil poble barceloní dels Prats de Rei, on League resideix des de fa diversos anys. Tancarà el cartell el cubà Cucurucho Valdés, junt amb el contrabaixista Javier Colina, homenatjant l’avi del primer, el cèlebre Bebo. Un final a dalt de tot per proclamar, un any més, llarga vida al jazz.